«En guàrdia!» (Catalunya Ràdio): Hatxepsut

En guàrdia!

Per escoltar l’àudio del programa només has de clicar al següent enllaç:

Hatxepsut, de Reina a Faraó d’Egipte.

Des de fa anys que sóc una gran fan del programa radiofònic «En guàrdia!«. En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio (s’emet diumenges de 15 a 16h, l’hora de «l’arròs o la migdiada», ja ho sé) dirigit i presentat pel periodista català Enric Calpena. Repassa, amb un convidat, temes relacionats amb la Història de Catalunya o la Universal. Els seus historiadors col·laboradors habituals han estat Oriol Junqueras i Josep Maria Solé i Sabaté (un autèntic crack i especialista en la Guerra Civil espanyola).

Enric Calpena en el programa de Catalunya Ràdio EN guàrdia!

Aquesta vegada la convidada vaig ser jo. Lequip d’En guàrdia! que tant he seguit, escoltat i admirat, em van dir que em passés per Catalunya Ràdio per parlar de la dona faraó Hatxepsut.  Us he de dir que m’ho vaig passar pipa! Però que, com ja m’havien avisat, no vam parlar ni d’una quarta part del que pensava que parlaríem. Una hora de programa passa volant!! I més amb aquests dos grans monstres de la comunicació. Saben de tot! Homes savis.

També us he de dir que no vaig arribar a l’estudi de gravació sense haver fet abans «els deures«. Darrera un programa de ràdio hi ha moltes hores i persones que no es veuen. En Josep Maria Bunyol, per exemple, és un dels guionistes del programa que em va trucar el mes de juliol per traçar plegats una línia de conducció. En Josep Maria Bunyol, a més, és qui escriu tres guions per a ser dramatitzats; es tracta d’un breu diàleg (sovint imaginari però que hauria pogut existir perfectament) entre dos actors que figuren ser alguns personatges històrics. Aquesta vegada, en Josep Maria farà que hi hagi un diàleg entre divinitats (oi que és original?).

El programa es va emetre el diumenge dia 22 de setembre 

La presentació del programa és la següent:

Enric Calpena sempre et fa estar «En guàrdia!». Trobadors medievals, les figures del crac del 29, passant per Cleòpatra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgació històrica dels episodis clau de la història. Un programa guardonat amb el Premi Ràdio Associació i el Premi Òmnium Cultural.

«El Braçalet de Nefertiti» Catalunya Ràdio

Ara fa uns mesos vaig publicar una entrada a aquest blog que portava per títol «Ja sóc Anaconda» (si vols llegir-la, clica en el següent enllaç:: Ja sóc «Anaconda» ). Allà explicava que hi ha un programa que s’emet a Catalunya Ràdio que es diu «Els grans viatgers de la Gran Anaconda» que dirigeix i presenta el periodista català Toni Arbonès. A principis d’aquest 2019 vaig quedar amb Toni Arbonès a un bar del costat de Catalunya Ràdio i ens vam prendre un cafè que va durar casi 2 hores.  I allà és on va sorgir la idea d’obrir una nova secció al programa, que portaria per títol «El braçalet de Nefertiti»,  i que es tractaria de fer un viatge però al passat per parlar d’Història Antiga. És per això que es va afegir el subtítol d’ «un viatge al passat, per descobrir antigues civilitzacions».

Desayune con nefertiti

Amb en Toni Arbonès vam acordar de dedicar els primers programes a el Nil, el pare de tots els rius, començant per les Fonts del Nil Blau. Això ens portava a parlar del jesuïta espanyol Pedro Paez (també li he dedicat una entrada en aquest blog que si vols llegir només has de clicar aquí), d’Etiòpia i de la Reina de Saba i el Rei Salomó.

A continuació us transcric la presentació que s’ha fet del programa:

L’obsessió per descobrir les fonts del Nil ve de lluny, es remunta, es creu, al temps dels faraons. Ptolomeu II ja estava d’obsedit per aquesta idea, que uns quants mil·lennis després es va expandir per algunes generacions d’exploradors i d’aventurers europeus. El Nil Blau, un dels dos afluents principals del gran riu, no va ser menys. La cursa dels occidentals per trobar-ne el naixement la va guanyar el jesuïta espanyol Pedro Páez, si bé va ser l’escocès James Bruce qui se’n va endur els llorers de la glòria. Sigui com sigui, vora el Nil, i el Nil Blau en concret, és on va començar tot… o gairebé tot. Les aigües sacralitzades van veure néixer, créixer i desaparèixer civilitzacions que es van estendre mil·lennis en el temps, fins a quedar enterrades per la terra o per la sorra dels deserts. «El braçalet de Nefertiti» proposa un viatge al passat per descobrir què se’n va fer d’aquelles antigues civilitzacions. Amb Irene Cordón, doctora en arqueologia i història antiga.

«Levando Anclas» (Radio Euskadi)

El periodista Roge Blasco de Radio Euskadi em va entrevistar pel programa radiofònic “Levando Anclas“. Aquest programa és un dels grans referents de viatges, expedicions i aventures tant a nivell nacional com internacional. Així doncs, una gran cosa que m’hagin volgut entrevistar i conèixer les meves aventures (i desventures) per Egipte i Sudan.

Us deixo l’enllaç d’un parell d’entrevistes que m’hi han fet:

  1. Per parlar bàsicament d’Egipte i de Sudan. (Novembre de 2018)

    L’entrevista comença al minut 57:20 de programa i dura uns 25 minuts. Vaig poder parlar d’Egipte, del Nil i un xic de Sudan. Vaig rememorar l’any que vaig viure al Caire i estudiar a la Universitat Americana del Caire. I també vaig parlar de reines, de taxistes cairotes i de les rutes per carretera que traço pels meus estimats viatgers i viatgeres amb l’agència Rift Valley Expeditions. Si voleu sentir l’entrevista, només heu de clicar aquí.

  2. Per parlar bàsicament d’Etiòpia i les passes de Pedro Paez. (Gener de 2019)

    L’entrevista comença al cap d’ 1 hora i 25 minuts (1:25:32) just després d’una cançó etíop molt bonica. Clica al següent enllaç per poder escoltar l’entrevista: Nilo Azul y Nilo Blanco.

    Deixo també l’enllaç del Blog de Roge Blasco on va deixar escrit quelcom sobre mi: Una egiptóloga remontando el río Nilo por Egipto y Sudán. 

La Tumba de Cleopatra y otros temas (06/02/2019)

Hoy en la Fábrica hemos fichado a una nueva operaria, siendo todo un acontecimiento contar con la presencia de la egiptóloga Irene Cordón.
Con la Dra. Irene hemos hablado de algunas de las últimas noticias del panorama egiptológico como el anuncio del descubrimiento de la tumba de Cleopatra, la necrópolis de las 50 momias en Tuna el Gebel y el nuevo Museo del CAiro. Para finalizar hemos introducido el siguiente programa hablando de Sudán.

Si quieres escuchar el programa, clica en el siguiente enlace: La Fábrica de la Ciencia con Irene Cordón (Programa 381)

«La Fábrica de la Ciencia»

La Fábrica de la Ciencia” és un programa radiofònic de divulgació científica que s’emet per Ràdio Gavà, que dirigeix i presenta Jorge Onsulve. L’heu escoltat mai? Doncs és molt interessant. Tracta sempre temes diversos de Ciència, Naturalesa, Història, Humanitats…

En l’entrevista que em van fer el 6 de febrer de 2019, en Jorge Onsulve em va proposar, davant de tots els oients, la possibilitat d’anar al programa periòdicament per parlar de l’antic Egipte. I la meva resposta va ser:

Sí, quiero.

És per això, que trobareu subcarpetes on hi aniré posant les aparicions que faré al programa. Espero que ho gaudiu!

A continuació deixo l’enllaç amb l’entrada que vaig escriure en el seu dia sobre Jorge Onsulve i el seu deliciós programa: «La Fábrica de la Ciencia»

Gràcies per interessar-te’n. 

YouTube

Televisió

Diaris i Revistes

Radiofòniques

Setmanari «La República» (12/01/2019)

L’entrevista que la periodista catalana, na Teresa Márquez, em va fer pel setmanari La República i que va sortir publicada el dissabte 12 de gener de 2019, ja es pot llegir tot clicant al següent enllaç: Entrevista_La_Rapública_12_gener_2019

Entrevista a l'egiptòloga catalana Irene Cordón
Entrevista a l’egiptòloga Irene Cordón (fotografia feta al Museu Egipci de Barcelona)

Les dones de l’Antic Egipte: de les tasques domèstiques al tron de faraó

El dia 15 de febrer de 2018, vaig impartir una ponència dins del marc del Cicle de conferències: Dones i arqueologia. Aproximació als estudis de gènere que organitza el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i que portava per títol «Les dones de l’Antic Egipte: de les tasques domèstiques al tron del faraó». 

De ben segur que els noms de Nefertiti, Cleòpatra, Hatxepsut o Nefertari són recordats i associats amb l’antic Egipte. Però aquests noms d’esposes reials i fins i tot de dones que arribaren a ser faraó són una anècdota en la història mil·lenària de l’antic Egipte.

Deixo a continuació, la retransmissió en streaming de la conferència: clicka aquí. 

«Parada i Fonda» Televisió Sant Cugat 14/12/2017

«Què té Egipte que atrau tant?»

Aquesta és la primera pregunta que Francesc Carol, presentador del Programa «Sant Cugat, Parada i Fonda«, va formular en el programa-debat sobre Egiptologia que es va emetre el passat 14 de desembre de 2017.

Us deixo el vídeo del programa (youtube)

 

Canal Reus TV

 

El 16 d’octubre de 2016, em van entrevistar els de Canal Reus TV al Castell Monestir d’Escornalbou. Vam estar parlant d’Eduard Toda i de la seva etapa per Egipte. De com li va agradar el Nil, la ciutat del Caire, disfressar-se de mòmia… i la relació que va tenir amb la tomba de Sennedjem.

Adjunto l’enllaç del programa. Clica aquí per veure’l.

castell esconalbou

http://www.xiptv.cat/1moncat/capitol/eduard-toda-legiptoleg

http://www.xiptv.cat/1moncat/capitol/cap-149-castell-monestir-escornalbou-any-toda

Blog

Historia National Geographic

La justicia del faraón en el antiguo Egipto

Aquest article on parlo del Dret a l’antic Egipte, va sortir publicat a la revista Historia del National Geographic de març de 2018 (número 171).

Si el vols llegir, només has de clicar aquí.

Ley y orden en el Antiguo Egipto
Artículo «Justicia del faraón» en la revista Historia de National Geographic.

****************

Menfis, la primera capital de Egipto

Aquest article on parlo de la ciutat de Menfis el vaig escriure i publicar a la Revista Historia del National Geographic ara fa uns anys però es pot llegir on line.Només has de clicar aquí.

Ramsés II el Gran
Ramsés II

***********

Los animales de compañía en el Antiguo Egipto

Us poso l’enllaç de l’article que vaig escriure en el seu dia, sobre «Els animals de companyia a l’Antic Egipte» i que es va publicar a la revista Historia del National Geographic.

Per a llegir-lo, només has de clicar aquí.

Ibis daurat

***************

Egypt’s Rebel Queens, Fighting for the Kingdom

El meu article sobre «Las reinas guerreras de Tebas» publicat ara a la National Geographic en anglès (sota el nom de «Egypt’s Rebel Queens, Fighting for the Kingdom«).

Si us el voleu descarregar, només has de cliclar aquí.

(más…)

«Les 7 vides d’Eduard Toda»

«Les 7 vides d’Eduard Toda»

Més que una entrevista, es tracta de tot un documental de Ramon Masip, Toni Orensanz i Manel Vinuesa que versa sobre la vida del polifacètic Eduard Toda (Reus 1855 – Poblet 1941). Considerat el primer egiptòleg català i de l’estat espanyol, Toda va trobar una tomba intacta en la localitat de Deir el-Medina.

El documental s’ha emès diverses vegades per Televisió de Catalunya (TV3 i Canal 33) i en diversos centres i institucions. Però si te’l vas perdre, o simplement vols tornar-lo a veure, t’adjunto l’enllaç a continuació:

I aquest és el «teaser» (fa uns anys en dèiem «tràiler»);

Les 7 Vides d’Eduard Toda també està disponible en DVD. El preu és de 15€ i els punts de venda són:

MUSEU EGIPCI DE BARCELONA
València, 284
08007 Barcelona

LLIBRERIA GAUDÍ
Galera, 12
43201 Reus

BIBLIOTECA MUSEU VÍCTOR BALAGUER
Av de Víctor Balaguer, s/n.
08800 Vilanova i la Geltrú

Si ho preferiu també us el poden enviar a casa. Només cal que feu arribar un correu electrònic a les7videsdeduardtoda@gmail.com indicant l’adreça a on s’ha d’enviar.

Tomba Deir el-Medina Egipte
Filmant el documental d’Eduard Toda, Toni Orensanz i Irene Cordón

Cursos Trimestrals

Curs «L’antic Egipte» a la Subex 

Sessions: 8 sessions a la Galeria d’Art Súbex de Barcelona

Carrer Mallorca, 253 (entre Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia)
08008 BARCELONA

Tel. 93 215 81 87

Esperem que, pel curs vinent, poguem començar de nou algun curs d’Egiptologia. ala SUBEX. De moment, i degut al confinament, ens quedarem a casa.

Dies: curs 2020-2021

Horari: dimecres de 18.30 a 20h.

Subex Logo

*************

Gràcies per interessar-te’n

Conferències

COM BÉ SABEU, TOTS ELS CURSOS DEL DARRER TRIMESTRE DEL CURS 2019-2020 (ABRIL, MAIG I JUNY DE 2020) HAN QUEDAT ANUL·LATS DEGUT AL CORONAVIRUS

 

Alguna d’aquestes conferències era:

CONFERÈCNIA: FLINDERS PETRIE

Museu Egipci de Barcelona (la conferència tindrà lloc al l’Hotel Astoria)

Horari: Diumenge 19 d’abril 2020, d’11 h a 13 h

Conegut com “el pare de les olles”, Flinders Petrie és considerat el primer en utilitzar un mètode científic en Arqueologia.

De petit, rebé una educació poc convencional i el seu pare li va infondre l’amor per les matemàtiques, els càlculs i les mesures. És aquest amor que el durà a Giza per prendre les mesures de la piràmide de Quèops.

Però… com es va guanyar el sobrenom de “el pare de les olles”? Ho esbrinarem durant aquest esmorzar.

Gaudeixi del seu esmorzar dominical amb un convidat ben especial: un destacat protagonista de la Història, explicat per un especialista.

LLOC: Hotel Astoria. París, 203, 08008 Barcelona

HORARI: d’11 h a 13 h

Per matricular-te, CLICA AQUÍ.

Actividad en Barcelona

********

No faig esment de les conferències previstes pels propers mesos a les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de diverses localitats catalanes i barris de Barcelona, ja que són moltes i d’accés limitat.

Gràcies per interessar-te’n

Cursos Breus

COM BÉ SABEU, TOTS ELS CURSOS DEL DARRER TRIMESTRE DEL CURS 2019-2020 (ABRIL, MAIG I JUNY DE 2020) HAN QUEDAT ANUL·LATS DEGUT AL CORONAVIRUS

Un d’ells era aquest:

Curs «Més Misteris d’Egipte» (REPETICIÓ!!)

3 sessions al Museu Egipci de Barcelona

Després de l’èxit aclaparador del curs Misteris d’Egipte, que ha esdevingut en tot un clàssic dins els Programes d’Estudi del Museu Egipci de Barcelona, prosseguim aquest semestre desvetllant moltes altres qüestions egiptològiques que, a dia d’avui, estan sense resoldre i segueixen constituint veritables enigmes.

Ens endinsarem en els entrellats de la coneguda com a “Dinastia 0”; intentarem esbrinar qui fou l’ocupant de la misteriosa tomba KV55; i posarem damunt la taula l’enfrontament entre Ramsès II i els hitites a la batalla de Qadesh, el resultat de la qual encara desperta actualment molts interrogants.

Aquesta continuació de 3 sessions es pot cursar amb independència d’haver realitzat l’altre curs.

  • Horari: Divendres, del 8 al 22/05/2020, de 19 h a 20.30 h

 

Cursos Anuals

COM BÉ SABEU, TOTS ELS CURSOS DEL DARRER TRIMESTRE DEL CURS 2019-2020 (ABRIL, MAIG I JUNY DE 2020) HAN QUEDAT ANUL·LATS DEGUT AL CORONAVIRUS

 

Aquest estiu ja posaré les novetats per al curs 2020-2021. 

Aquesta és la programació que tenia:

Programació Curs 2019-2020

Aquests són cursos que tenen una llarga durada: del mes d’octubre de 2019 al juny de 2020. Es tracta, per tant, de tot un any escolar, ideal per poder aprofundir en els esdeveniments ocorreguts durant una època i lloc concret. Es tracta de 5 cursos: quatre impartits els matins a l’Escola d’Humanitats Artkhé i un per la tarda a la Galeria d’Art Súbex. Consulta també els cursos breus o conferències impartides en altres centres. Gràcies per interessar-te’n.

CURS:

Mesopotàmia, bressol d’antigues civilitzacions

Atenent l’èxit i matriculacions previstes, aquest curs s’impartirà en dos dies i hores diferents, per tal que no sobrepassem el nombre de 25 alumnes.  Hi haurà, per tant, dos grups. Escull el que millor s’adapti a la teva agenda:

Dimarts de 12 a 14h  (comencem l’1 d’octubre de 2019 i acabem el 16 de juny de 2020)

o bé…

Dijous de 10 a 12h (comencem el 3 d’octubre de 2019 i acabem el 18 de juny de 2020)

La nostra cultura li deu molt a la història del Pròxim Orient Antic. Sumeris, acadis, babilònics i assiris foren la base poblacional de les terres del Tigris i de l’Èufrates, l’antiga Mesopotàmia. La seva ideologia sociopolítica, econòmica i religiosa conforma el substrat cultural de la civilització grecoromana, a la qual pertany Occident. Aquest curs pretén analitzar els trets característics d’aquelles cultures, un fet que ens permetrà il·luminar, alhora, facetes dels nostres comportaments, creences i costums que han perviscut a través del temps. Ens descobrirem hereus d’aquest llegat essencial.

  • Data inici: 01 i 03 d’octubre (segons sigui el grup de dimarts o dijous)
  • Data final: 16 i 18 de juny (segons sigui el grup de dimarts o dijous)
  • Horari:  Dimarts de 12:00 – 14:00h  o  Dijous de 10:00 a 12:00h.
  • Professor: Irene Cordón i Solà-Sagalés
  • Idioma: Català
  • Localització (si vols veure el programa del curs, clica-hi igualment) 
    Escola d’Humanitats Artkhé
    Consell de Cent 295, 08007 Barcelona

Porta d'Ishtar Babilónia

********************

CURS:

Art, Religió i Vida Quotidiana a l’antic Egipte

Què menjaven els antics egipcis? Com dormien? Com es vestien? Què feien durant el temps d’oci? Tenien teatre? A quina edat es casaven? A quina edat es morien? Quins són els cànons estètics egipcis? Com resaven? Els llibres de text solen mostrar-nos la història política de l’antic Egipte i toquen, faraó per faraó, els esdeveniments ocorreguts sota els seus regnats. Però així oblidem que el coneixement d’una cultura passa també per l’estudi del seu art i la seva religió, de tots els aspectes de la vida quotidiana. La petita història ens permetrà saber com era realment el poble que va viure a la ribera del Nil.

  • Data inici: 03 d’octubre de 2019
  • Data final: 18 de juny de 2020
  • Horari: Dijous 12:00h – 14:00h
  • Professor: Irene Cordón i Solà-Sagalés
  • Idioma: Català

********************

LA HISTÒRIA DE L’ANTIC  EGIPTE

El curs pretén endinsar-se en la Història de l’antic Egipte faraònic i sensibilitzar-se de la seva cultura mil·lenària. Farem un viatge cronològic per les dinasties (del orígens fins al regnat de Cleòpatra VII, el darrer faraó), aturant-nos en moments claus com el de la construcció de les piràmides o del temple de Karnak; analitzant personatges tan interessants com Imhotep, l’emblemàtic Quèops, Akhenaton o Ramsès II, el Gran. Així mateix, farem la immersió en la vida dels seus habitants, i en els mites i llegendes que s’explicaven.

  • Data inici:  dimecres 02 d’octubre de 2019 (un/a s’hi pot adherir un cop iniciat el curs)
  • Data final: dimecres  17 de juny de 2020
  • Horari: Dimecres 10:00h – 12:00h
Tomba Regne Nou
Fotografia de Toni Espadas

********************

Cultures de la Mediterrània Antiga: els pobles grecs (Grècia Clàssica)

En dels models bàsics cap al qual els homes al llarg del temps han tornat els ulls per comprendre el món. Es tracta d’una època marcada per les guerres, però també per obres imperibles de les arts plàstiques, l’arquitectura, la literatura i el pensament. Grècia és el reconegut bressol de la cultura occidental, un espai històric on buscar la resposta a les preguntes que afecten el nostre món actual, com els components del sistema democràtic, les dificultats socials provocades per els guerres o la situació de la dona i els conflictes de gènere.

  • Data inici:  dimecres 02 d’octubre de 2019 (un/a s’hi pot adherir un cop iniciat el curs)
  • Data final: dimecres 17 de juny de 2020
  • Horari: Dimecres 12:00h – 14:00h

Partenó de Grècia curs artkhé

******************

També pots mirar, els cursos trimestrals i més breus que imparteixo, així com conferències puntuals.

Gràcies de nou per interessar-te’n. 

Les tombes de Deir el-Medina

El 16/6/2016 i dins del seminari sobre Art egipci en la zona tebana, vaig impartir una conferència que portava per títol «Les tombes dels obrers de Deir el-Medina: tipologia i temàtica»

El seminari fou organitzat per la Societat Catalana d’Egiptologia juntament amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya -Barcelona

 

L’Egipte somiat d’Akhenaton i Nefertiti (Ràdio Barberà)

Entrevista radiofònica que em van fer el dia 3/4/2017 tot parlant de l’Egipte somiat d’Akhenaton i Nefertiti

A continuació us poso l’enllaç de l’entrevista que es va emetre per Ràdio Barberà.

TV2 Debat sobre Nefertiti (Para Todos La 2)

El 6 de desembre de 1912, l’egiptòleg alemany Ludwig Borchardt va descobrir entre les runes de la ciutat d’Amarna el bust de la reina Nefertiti. Un bust que, des de la seva descoberta ha estat envoltat de polèmiques.

A continuació us poso el debat que vam gravar a Televisió española (TV2) dins del programa Para Todos La 2.

Debate Nefertiti

Nefertiti Berlín
https://pixabay.com/en/nefertiti-sculpture-berlin-puree-1859116/

TEDxReus 2016

Per què els déus van triar el Nil?

Aquest és títol del TED que vaig fer a Reus, el mes de novembre de 2016.

Pots veure’l en el següent vídeo:

RAC1 (El personatge i el seu món: Eduard Toda)

Sebastià d'Arbó Misteris Rac1

El mes de juliol de 2017 em va entrevistar Sebastià d’Arbó al Misteris de RAC1 per parlar d’Eduard Toda en «El personatge i el seu món».

Us deixo l’enllaç per si voleu escoltar el programa que vam gravar (a partir del minut 15:40!!).

Tan sols heu de cliclar aquí.

 

Cugat.cat (entrevista ràdio)

Irene Cordón (egiptòloga): ‘L’antic Egipte fascina per totes les icones que ha creat’

Les piràmides, els faraons, el riu Nil i els grans palaus de l’antic Egipte s’han convertit en icones que fascinen tothom i això fa d’aquest període històric un dels que ha creat més misteris i llegendes. Ho ha afirmat l’egiptòloga Irene Cordón, que aquest dimecres ha protagonitzat la xerrada inaugural de l’Associació d’Egiptologia de Sant Cugat-Valldoreix. La doctora en Història Antiga ha aprofundit en la incidència de la geografia i, en especial, el riu Nil en el desenvolupament i les fites d’aquesta civilització.

Per escoltar l’entrevista sencera, entra en el següent enllaç que us porta a Cugat.cat

Aquestes són algunes de les frases més destacades de l’entrevista:

‘L’Egiptologia inclou l’estudi de tots els aspectes de l’antiga civilització egípcia, des de la història, la medicina, l’arquitectura, la vida quotidiana i, fins i tot, la cuina’.

‘L’antic Egipte té moltes icones, el Nil, les piràmides, etc. Tot el que ha arribat ens fascina perquè té quelcom de misteriós. Això no ho tenen altres civilitzacions’.

‘Egipte és un lloc molt àrid. Sense el Nil aquesta civilització no hauria existit mai. Ja ho va dir l’historiador Heròdot, a mitjans del segle V abans de Crist, que va veure claríssim que sense el Nil no s’hauria desenvolupat l’antic Egipte’.

‘Egipte desperta molts misteris i per això hi ha llegendes recurrents. La feina de l’historiador és muntar un trencaclosques a partir de les quatre evidències que tenim’.

‘Recomano plats de l’antic Egipte. Un plat de luxe i exquisit són els ous de guatlla amb ceba caramelitzada’.

‘A banda d’història, també he estudiat Dret. És fascinant trobar un testament de fa 5.000 anys i poder-lo analitzar com a jurista. Per això, convido a tothom – cuiners, paletes, metges, arquitectes o qui sigui – perquè s’interessi per Egipte i ens ajudi a descobrir altres aspectes d’aquesta cultura’.

‘La dona de la reialesa de l’antic Egipte no té res a veure amb la dona del carrer d’aquella època. Sabem molt de les dones que van arribar a tenir el poder però molt poc de les altres. Sabem que eren camperoles, analfabetes i que treballaven la terra, poca cosa més’.

El Periódico de Catalunya

Fa uns anys, la periodista Gemma Tramullas de «El Periódico de Catalunya» em va fer una entrevista que va sortir publicada el dia 19/12/2012.

Us la transcric a continuació i també us hi poso l’enllaç per si preferiu llegir-la en castellà.

Irene Cordón: «Al meu fill li explico el mite d’Osiris, no la Ventafocs»

per Gemma Tramullas 

En lloc de truculentes gestes bèl·liques, el seu relat de l’antic Egipte introdueix receptes i extravagants mètodes anticonceptius. L’entrevista comença davant de Cleopatra VII a l’Estela de la Donació, un dels tresors del Museu Egipci de Barcelona.

-Passa a la història per seductora.

-¡Hollywood ha fet molt de mal! Tant hi fa el seu aspecte físic, l’important és que era una dona terriblement intel·ligent i forta.

-¿Cleopatra, Hatshepsut i companyia s’assemblaven més a Merkel i a Thatcher que a Carla Bruni?

-Més aviat sí. Són les Ermessendes [Ermessenda de Carcassona, que va governar l’any 1000] de l’antiguitat. Havien de tenir un caràcter molt fort per sobresortir en un món d’homes. A l’antic Egipte, la dona tenia un paper actiu. No tenia els mateixos drets que l’home però, segons els pocs documents jurídics que han sobreviscut, les dones de l’elit -de la immensa majoria de la població no n’han quedat rastres escrits- podien testar, heretar, tenir negocis…

-¡Fins i tot arribar a faraó!

–¡Sobretot no digui mai faraona! Faraó és un concepte; de faraona només n’hi ha una: Lola Flores. N’hi ha cinc d’acceptades: Nitocris, Nefersobek, Hatshepsut, Tauseret i Cleopatra VII. Però estic segura que n’hi va va haver més.

-¿Qui va ser la primera dona amb poder de qui té referència?

-A la Paleta de Narmer, un document de 5.100 anys d’antiguitat, hi surt un personatge caminant davant del primer faraó d’Egipte, Narmer. Ningú es mullava sobre qui podia ser, fins que als anys 90 algú va dir: «És una dona, una reina».

-Una reina de 5.100 anys.

-Dient-ho no n’hi ha prou i jo ho vaig voler provar. Ho vaig aportar tot: posició en l’escena, postura dels braços, pentinat, nom… Neithetep va ser la primera reina d’Egipte i va tenir tant poder que la seva tomba era més gran que la de Narmer. ¡L’havíem tingut davant dels nassos i no la vèiem! A partir d’allà em vaig posar a investigar i vaig fer un llistat de les dones de la reialesa de l’antic Egipte, des de la dinastia 0 fins a la III.

-¿En té cap de preferida?

-Meretneit. El 1901 l’anglès Petrie va excavar la seva tomba. Era tan luxosa que estava convençut que era d’un faraó però, a l’adonar-se que era una dona, la va desposseir del títol automàticament. Però Meretneit era una reina, filla, dona i mare de faraó, i va ser regent abans que el seu fill, el gran faraó Den.

-Vostè els torna la identitat a aquestes dones.

-D’algunes només en tinc el nom, però ja és molt. Si coneixem el nom d’una persona que va viure fa 5.000 anys la fem eterna. ¡Meretneit, ja t’he despertat!

-¿Què més en sap d’elles?

-D’èpoques posteriors hi ha unes cartes de dones que sabien llegir i escriure, que es deien germanes entre elles i que s’intercanviaven coses com ara receptes de cuina. Són fabuloses. Jo les he fet. D’això se’n diu arqueologia experimental.

-No m’imagino Howard Carter interessant-se en un jeroglífic culinari.

-Doncs els ous de guatlla amb ceba caramel·litzada són deliciosos. També vaig desxifrar alguns mètodes anticonceptius femenins. Un era excrement sec de cocodril amb mel i s’inseria a la vagina.

-No el deu haver experimentat…

-[rialles] ¡No! I de les fulles d’acàcia se’n feia crema espermicida.

-Advertència a les lectores: no intentin repetir-ho a casa.

-Si no et quedaves embarassada, agafaves una infecció que et mories.

-Furga en fonts poc valorades.

-Com la literatura d’aquella època, que és bestial i no s’acostuma a explicar. Jo al meu fill de 5 anys li explico el mite d’Osiris, no la Ventafocs. ¿Què és això d’una dona que es queda fregant una casa per a set paios mentre ells se’n van a treballar?

-Aquesta és la Blancaneu…

-Totes dues són producte d’una època, com els fabulosos contes anònims de l’antic Egipte, que sovint reflecteixen més la societat que les inscripcions de les tombes.

Entrevistes

Sudan 2020

EXPEDICIÓ AL SUDAN (28 novembre al 8 de desembre 2020)

I ja tenim dates per l’Expedició al Sudan 2020: finalment la farem del 28 de novembre al 8 de desembre de 2020. 

Voatge a Sudan amb Rift Valley

Aquest és un viatge per «espartans i espartanes» per veure jaciments arqueològics verges, temples majestuosos sense aglomeracions de gent, alguns sense restaurar i tot!, el Nil en el seu estat més pur, tocar la terra negra…  i per entendre perfectament què era i com es vivia a l’antiga Núbia. Si vols veure el recurregut en detall i el preu, clica en el següent enllaç:

VIATGE D’AUTOR AMB IRENE CORDÓN- EXPEDICIÓ A L’ANTIGA NÚBIA

Us deixo També l’enllaç on explico com va anar la darrera expedició al Sudan: Dormir bajo las estrellas del cielo sudanés.

Atenció! El viatge té molt poques places!

L’agència gestora és Rift Valley Expeditions.

Logo Rift Valley Expeditions agència viatge

Pirámide Nuri Sudan
Fotografia de Toni Espadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Etiòpia 2020

Molt aviat informaré de la nova Expedició Cultural a Etiòpia. Avanço que es tractarà de fer la ruta nord, amb sortida el 27 d’agost de 2020.  Ho anunciaré primer amb una entrada del blog. Si encara no ets seguidor o seguidora, et recomano que t’hi donis d’alta; aquesta serà la millor manera d’assabentar-te dels tots els detalls.

Per què viatjar a Etiòpia?

De sobte, ens venen al cap un munt de motius pels quals viatjar fins a Etiòpia, però si els haguéssim de resumir i simplificar, aquestes serien les principals raons:

En primer lloc, perquè anar a Etiòpia és tornar als nostres orígens, una espècie de viatge a través del túnel del temps, ja que a Etiòpia és on es localitzen els primers assentaments humans. Tots venim d’Àfrica. De les descobertes arqueològiques que s’han fet a Etiòpia, destacaríem la de l’any 1974 de la “Lucy”, part de l’esquelet d’una australopitec afarensis de 3,7 milions d’anys d’antiguitat, i del descobriment de la primera nena del món, la “Selam” de 3,3 milions d’anys. Etiòpia és el bressol de la Humanitat.

(más…)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Egipte 2020

Ja tinc la ruta de l’Expedició a Egipte per aquest estiu: del 8 al 22 de juliol de 2020 d’Alexandria a Abu Simbel per carretera.

ruta Egipto Irene Cordón

Per a veure la resta de l’itinerari i informació, clica al següent enllaç:

EGIPTO-IRENE_CORDON_ALEXANDRIA_A_ABU_SIMBEL_PER_CARRETERA

interior de Meidum
Interior de la piràmide Roja (Fotografia Toni Espadas)

TRES RAZONES PARA VIAJAR A EGIPTO

Una se despierta en El Cairo con el canto del almuecín desde el minarete más cercano a su habitación. La primera razón para visitar Egipto es para conocer El Cairo, una ciudad repleta de historias y tradiciones, a la que hace ya mil cuatrocientos años los conquistadores musulmanes de Egipto la convirtieron en su capital. El Cairo rebosa color, ruido, cultura, esplendor, palacios, murallas, mezquitas, chilabas, salones para tomar té con menta y fumar una shisha… y una podría extenderse sobre las maravillas de la ciudad aunque también del caos absoluto que reina en ella.

La segunda razón para viajar hasta Egipto es para ir al país que vio florecer la antigua civilización faraónica (que se desarrolló entre el año 3100 a.C. al 30 a.C.) y, por lo tanto, rico en patrimonio histórico y a rebosar de yacimientos arqueológicos. A nadie deja indiferente contemplar las majestuosas pirámides de Guiza, la máscara funeraria de Tutankhamón, los signos jeroglíficos que decoran la sala hipóstila del templo de Karnak en Luxor, o el templo de Ramsés II en Abu Simbel. Cualquiera de nosotros asocia estas imágenes a una de las civilizaciones más extraordinarias de la historia de la humanidad: el Antiguo Egipto. Y difícilmente encontraríamos otra civilización tan ampliamente reconocible por el público general.

Por último, viajar hasta Egipto es entrar en contacto con el Nilo. Con más de 6.600 km de longitud, el Nilo es el mayor río de África. Inicia su periplo en la región de los Grandes Lagos de África central y fluye a través de Uganda, Congo y continúa su curso por Sudán-Sud y Sudán-Norte, donde toma el nombre de Nilo Blanco. Cerca de Jartum, la capital sudanesa, se une al Nilo Azul, que nace en el lago Tana de Etiopía y desde allí, recorre el resto del país de sur a norte, irrumpe en Egipto en medio de un gran valle y forma un amplio delta pantanoso antes de desembocar en el mar Mediterráneo. Sin embargo, el recorrido fluvial del Nilo en el Egipto de los faraones discurría únicamente en los últimos 1.300 km de su cauce. Fuente inagotable de recursos, el Nilo sigue aportando al pueblo egipcio con generosidad el agua y los alimentos necesarios para su subsistencia, constituyendo también la principal vía de navegación en el transporte de personas y mercancías por todo el país. No en vano el historiador griego Heródoto, que visitó el país a mediados del siglo V a.C., escribió: “Egipto es un don del Nilo”.

Descubre tu próximo viaje cultural a Egipto con Rift Valley Expedition.

4 respuestas a «Egipte 2020»

  1. Ha sido una de mis mas mejores experiencias de todos los viajes que he realizado amenizado por esta gran profesional y amiga que es Irene Cordon.Espero volver a repetir.Gracias

    1. Raimon,
      M’alegra saber que et va agradar el viatge (de fet, se’t veia més content que un nen petit amb sabates noves!). El cert és que va ser fabulós! I anar amb gent com tu, oberts de ment i amb ganes de viure una experiència com aquesta és el que fa que aquestes expedicions culturals surtin brodades!
      Una abraçada!

  2. Egipto, el Nilo, desierto, color, olor, arena, piedra, historia y un sin fin de cosas que te impregnan. Un país para visitar muchas veces

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Inici

Benvinguts i Benvingudes

Es feia necessari tenir una web.

Una web per informar dels cursos i les conferències que imparteixo a diferents centres.

Una web per convocar gent per a fer viatges i expedicions culturals per Egipte, Etiòpia i Sudan.

Una web per esplaiar-me en el blog -escrivint sobre diversos temes ja siguin d’Història, “reflexions d’una viatgera”, comentaris a notícies sobre jaciments arqueològics, etcètera-.

Una web per penjar alguns dels articles que publico o, si més no, per informar sobre ells.

Una web per posar els links dels llocs on m’han entrevistat, o canals de televisió que he aparegut… o el cèlebre TEDx!

En definitiva, una web per ser visible.

Pirámide Nuri Sudan
Fotografia de Toni Espadas

On line

En aquest apartat hi trobareu, conferències que he impartit en diversos centres i que foren gravades i que es retransmeten via streaming o per youtube.

 

Cursos

Ibis tótem de ThotEn aquest apartat hi trobareu tots els cursos que imparteixo en diferents centres, ja siguin públics o privats.

He volgut estructurar-ho de la següent manera:

«Cursos anuals» que tenen una durada d’un any escolar; és a dir, que s’inicien el mes de setembre/octubre i acaben el mes de juny. Això no implica haver-se de matricular el primer dia de curs. Un/a pot entrar al curs en qualsevol moment de l’any.

«Cursos trimestrals« que tenen una durada d’un trimestre, aproximadament de 10 sessions.

«Cursos breus« de poques sessions (normalment 4) sobre una temàtica molt concreta.

 

Contacte

Gràcies per interessar-te per aquesta web

Per enviar-me una consulta o fer-me un suggeriment, omple el següent formulari.

Per a temes relacionats amb viatges, escriu directament aquí:

irene@rift-valley.com

 

Aprecio els teus suggeriments i contestaré a les preguntes.

Wadi el-Hitan

 

 

 

 

Articles

Irene i National Geographic

No tots els articles que he escrit podré penjar-los en aquest apartat per una qüestió de drets d’autor. Però sí que voldria aprofitar aquest espai per anar informant de les publicacions més recents que vaig fent.

Ja està al quiosc el número de juny de 2018 (núm. 174) de la revista HISTORIA NATIONAL GEOGRAPHIC on hi trobareu el meu article que porta per títol «Lalibela, las míticas iglesias rupestres de Etiopía» amb fotografies de Toni Espadas.

National geograohic grandes descubrimientos
Portada Historia National Geographic 174 (juny 2018)
Toni Espadas i Irene Cordón
Amb Toni Espadas, autor de les fotografies de l’article que he escrit sobre les esglésies de Lalibela al NG Historia.

Qui sóc?

 

Entrada pirámide

Irene Cordón i Solà-Sagalés  és Doctora en Arqueologia i Història Antiga per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Màster en Egiptologia per l’Institut Interuniversitari d’Estudis del Pròxim Orient Antic de la Universitat Autònoma de Barcelona (IEPOA-UAB) i Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona (UB).

Després d’acabar els estudis en Egiptologia, s’especialitzà en el Dret de l’antic Egipte i molt especialment en els estudis de gènere. Durant més de 10 anys ha dedicat la seva investigació a la traducció i estudi de documents jurídics on  apareixen dones en una de les parts implicades. El resultat d’aquestes investigacions ha estat la seva tesi doctoral que porta per títol “Les dones de la institució de la reialesa egípcia de les Dinasties 0 a III (c. 3100 – 2600 a.C.)” (Barcelona, 2009). Precisament per a la confecció de la seva tesi doctoral, realitzà l’estada d’un any a  l’American University in Cairo (AUC) com investigadora; fet que li va permetre consultar el fons bibliogràfic d’altres centres d’investigació de la capital egípcia (IFAO y DAIK).

Ha participat en diversos congressos nacionals i internacionals d’Egiptologia exposant i publicant els resultats de les seves investigacions. També ha participat en el “Proyecto Kom el-Khamasín” com investigadora (excavació arqueològica i estudi epigràfic procedent del jaciment Kom el-Khamasín, a Saqqara Sud, conservat als magatzems del SCA a Saqqara) amb l’equip de la UAB, finançat per la UAB i la Generalitat de Catalunya.

Porta més de deu anys impartint classes d’Egiptologia (Història, Art, Religió, Vida Quotidina, etc.) en diferents centres privats (Escola d’Humanitats Artkhé, Museu Egipci de Barcelona, etc.) i públics (Aules Extensió Universitària de Barcelona, Casa Elizalde, etc.). Actualment, és membre de la Societat Catalana d’Egiptologia i imparteix cursos especialitzats a la Societat conjuntament amb la Universitat de Barcelona. Des de fa cinc anys que és docent de la Universidad de Murcia (cursos on-line de Arte e Historia del Antiguo Egipto a través del Aula virtual CEPOAT i del Màster en Egiptologia ).

Publica articles de divulgació científica sobre l’antic Egipte  (més de vuit anys a la revista Historia del National Geographic, Sàpiens, Clio Historia, etc.) i és autora d’un llibre (“El Antiguo Egipto y las civilizaciones mesopotámicas. Los primeros imperios de la historia” – Barcelona 2016).

Des de fa més d’onze anys que es dedica a assessorar, guiar i organitzar viatges culturals a Egipte, Sudan i al nord d’Etiòpia.

Ha assessorat, participat i protagonitzat un documental sobre la tomba de Sennedjem a Egipte (“Les 7 vides d’Eduard Toda”, produïda per Making Movies). Així mateix, col·labora amb diferents mitjans audiovisuals i de comunicació per a donar assessorament científic sobre temes relacionats amb l’Egiptologia (RAC1, Televisió de Catalunya, diari ARA, El Periódico, La Vanguardia, etc.).