Pedro Paez i les Fonts del Nil Blau

Tal dia com avui, 21 d’abril, però de l’any 1618, Pedro Paez, un jesuïta i missioner espanyol, es convertí en el primer europeu en veure les Fonts del Nil Blau al macís etíop i en deixar-ne constància per escrit.

Pintura Pedro Peaz, jesuïta espanyol
Pedro Paez (aquesta imatge l’he treta del wikipedia)

Pedro Paez és d’aquells personatges que no se li ha fet justícia. Si hagués nascut a Nova York, Londres o Berlín, probablement ja tindria una avinguda important que portaria el seu nom, se li haurien fet pel·lícules d’alt pressupost  i escrit nombrosos llibres. Però no; Pedro Paez va néixer a Olmeda de las Cebollas (avui dia, “Olmeda de las Fuentes”, província de Madrid, però en el moment del seu naixement, el poble pertanyia a Toledo).

Avui fa 401 anys que en Pedro Paez va veure les Fonts del Nil Blau. I res. Estic convençuda que cap mitjà de comunicació parlarà d’aquest fet. Al seu poble natal, Olmeda de las Fuentes i des de l’any 2001, hi ha una placa penjada a la paret de l’església que recorda:

“En esta villa, nació en el 1564 Pedro Paez Xaramillo. Misionero jesuita, que en sus viajes descubrió el 21 de abril de 1618 el nacimiento del Nilo azul en las montañas de Etiopía”.

Aquest home té una història de pel·lícula i us en vull fer un molt, que molt breu resum. La seva història arranca als 16 anys d’edat quan surt del seu poble natal i marxa cap a la Universitat de Coïmbra per estudiar amb una comunitat jesuïta. Allà decidirà ordenar-se sacerdot i dedicar la seva vida a fer de missioner. És per aquest motiu que escrigué una carta a Roma on demanà ser enviat “a cualquier parte del mundo” per tal de fer la seva desitjada tasca de missioner. I amb tan sols 23 anys d’edat l’enviaren cap a Goa, a l’Índia. A Goa hi havia una comunitat jesuïta molt important, una espècie de camp base i d’operacions des d’on enviaven molts homes que, com en Pedro Paez, volien predicar, convertir als infidels al Cristianisme i viatjar.

A Goa coneixerà Antoni de Montserrat, un jesuïta nascut a Vic i criat a Barcelona que ja duia tota una dècada viatjant com a missioner. I Pedro Paez s’apuntà amb ell per anar a Fremona, un llogarret del nord d’Etiòpia.

El febrer de 1589, Paez i Montserrat embarquen en un vaixell des de Diu (Índia) camuflats sota l’aparença de mercaders armenis per poder passar desapercebuts per unes terres i aigües ocupades per turcs. Però el viatge se’ls hi complicà de mala manera: agafaren malària només sortir de port, hagueren de fer repòs a un convent de missioners agustins, el vaixell on anaven va naufragar, foren després assaltats per pirates que navegaven per les aigües del Sud de la Península Aràbiga (el que seria l’actual Oman i Iemen), després seran venuts com esclaus, hauran de travessar el desert, arribar a Mokha, revenuts novament com esclaus i destinats  com a galeons (vogadors) . Quan la corona espanyola i portuguesa saberen de la sort (o mala sort) dels jesuïtes, pagaren un rescat de 500 corones d’or per cadascun. I només quan el sultà cobrà el rescat, retornà Peaz i Montserrat a Goa. Havien passat més de sis anys des d’aquell febrer de 1589 que havien embarcat en un vaixell des de Goa.

Montserrat morirà al cap de tres anys i Pedro Paez decidirà tornar a intentar d’arribar a Fremona per tal de poder fer la seva tasca de missioner. I aquesta vegada sí que aconseguirà arribar a Etiòpia. Un cop allà, aprendrà la llengua local i també la llengua i l’escriptura gue’ez (seria l’amàric clàssic) que li permetrà tenir accés als llibres sagrats del país.

Llibre litúrgic en ge'ez
Llibre litúrgic etíop escrit en ge’ez (Fotografia de Toni Espadas)

També coneixerà a dos emperadors etíops. Serà amb l’Emperador Susinios amb qui mantindrà una estreta relació i Paez aconseguirà que Susinios s’acabi convertint al Cristianisme.

I sí, Pedro Paez, el 21 d’abril de 1618 veurà les Fonts del Nil Blau, prop de Bahar Dar, convertint-se en el primer europeu en veure-les i en deixarar-ho per escrit.

emocionar-se davant les fonts del Nil Blau
Panoràmica de les Fonts del Nil Blau

Llibres que us recomano:

Reverte, J., Dios, el diablo y la aventura, Editorial

Gracias Javier Reverte por escribir “Dios, el diablo y la aventura” donde narras las peripecias, aventuras y desventuras del misionero Paez y por acercar al público este gran gran personaje de la Historia. Que pena que importe tan poco la vida de esa gente, y que en cambio se alabe la de otros sin el mínimo interés histórico-cultural. Tal y como decimos por mi tierra “què hi farem”.

 

16 respuesta a “Pedro Paez i les Fonts del Nil Blau”

  1. Jo ja tinc el llibre per aquest Sant Jordi, Irene.
    I que consti que el Joaquim, tu i jo hem d’anar a Olmeda de las Cebollas!!!!
    Bona Pasqua!

    1. Olmeda de las Cebollas!!! Siiii!!! Per a quan hi anem? M’encantatia! Agafem agendes i programem cap de setmana!

    1. Maria Eloi! Estiu 2020! T’agrada la idea? En Toni Olivella, en Xavi… També s’hi apunten! Hem de “fitxar” també al Javier i Aurora del Museu! I “juerga” assegurada! Jajajajaja

  2. Moltes gracies Irene per descobrir-nos aquests personatges tant increïbles!!!
    Jo ja he gaudit del llibre, molt recomanable!!!

  3. Muchas gracias por divulgarlo .. voy a tener que dejar de seguir este foro que es una ruina .. otro libro .. no hay manera de ahorrar .. ahira en serio muchas gracias por describirnos personajes muy importantes olvidados . Un abrazo

    1. Jajajajajaja! Alberto, la lista de libros se hace laaaarga.. por cierto! Añade el catálogo de la expo Luxe del Caixaforum;)

  4. Etiòpia ha de ser el meu principal destí per el 2020. Haurem de fer el Nord i fer extensió a la zona volcánica i Llac Tana.
    Amb tu Irene ens has de fer un llarg forat al juliol per gaudir d’ aquest país.
    Epp!! I visitar la capital Axumita!!

  5. Tens tota la raó… Si hagués estat d’un altre país, segur que no seria un desconegut. Quina vida! I quin descobriment!

  6. Irene, Recordo que en una de les classes que ens vas donar vas parlar-ne del jesuita Antoni de Montserrat i de Pedro Paez que és el que va descubrir el naixement del Nil blau en les montanyes de Etiopia.
    Felicitats per tot el teu treball!!

  7. Sí, tot un personatge! Moltes gràcies per copartir-lo. I gràcies des d’aquí a Javier Reverte. Tots els seus llibres, però per a mí sobre tot els de Africa, són molt interessants. Bona diada de Sant Jordi a tothom! Una abraçada,

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *