Babuí mare i el seu bebè

Érem a Etiòpia. Aquesta vegada anàvem en cotxe cap al sud, a la Vall de l’Omo. Al marge de la carretera és comú veure babuïns. Van sempre en grup i algun cop creuen la carretera, fet que t’obliga a parar el vehicle. A mi més igual si es troben al marge o al mig de la carretera; sempre vull parar per observar-los. Són brutals aquests micos. Quantes vegades els hauré vist?

Però aquesta vegada va ser diferent. Un grup de babuïns van decidir creuar la carretera. Aquesta vegada sí o sí havíem de parar. Es tractava d’una família! Hi havia mascles, femelles, cries petites molt juganeres i entre tota aquesta germanor una mare que duia la seva criatura enganxada el pit. Fins aquí res d’estrany. Però de cop i volta em vaig adonar que aquesta femella de babuí agafava la seva cria; és a dir, que la criatura no s’enganxava al pèl de la mare per deixar-li les extremitats lliures. I el bebè duia el cap penjant. Era mort. Però la mare no volia de cap de les maneres separar-se del seu fill (d’altra banda, potser era una filla). Anava un xic separada del grup. Es va aturar al marge de la carretera i va mirar al seu voltant. I llavors va agafar  amb la seva mà el caparró d’aquell babuí bebè i se’l va mirar. Res. No es movia. Se li va acostar un babuí molt i molt jove, sa i amb ganes de jugar. Però aquella mare desolada el va fer fora amb un cop de mà. Es va tornar a mirar la seva cria i a continuació va alçar el cap amb la mirada del tot perduda.

No puc ni vull treure’m la imatge del cap. Tan humana, tan sentida, tan trista. Jo sóc mare i no puc imaginar-me pel calvari i la tristor que estava passant aquella babuí. Toni Espadas va saber captar a través del seu objectiu el moment en què la mare agafa el caparró del seu bebè mort  i se’l mira, mentre és observada per un mascle que no se separava gaire d’ella.

Aquí us en mostro la imatge.

Babuïns a la carretera
Babuïns al marge de la carretera (Etiòpia). Foto de Toni Espadas.

Qui collons ho diu que els animals no tenen sentiments?!

9 respuesta a “Babuí mare i el seu bebè”

  1. Irene maca, per una d’aquestes raons i més.., els savis egípcis utilitzaven als animals per explicar el miticisme religiós, els atributs de cada déu etc.
    És: “Amor❤”.
    Em pregunto el mateix, i dic: ningú!
    Petonet
    (Radophis👡)

    1. Comparteixo amb tu les teves paraules. Sabia del cert que també t’agraden els animals. Petons Radophis!

  2. Terrible i alhora tan maca aquesta historia. M’han caigut les llagrimes…ja se que soc plorera….i que? Es maco veure com una mare sempre es una mare, l’instint es el que val.
    Els animals ens ensenyen coses que els homes a vegades hem oblidat…Meravelles de la natura!!

  3. A mi el que em cridava l’atencio era els gossinets de quelcom cosa per vendra a la vorera de la carretera. Unes branquetes de llenya lligades en farcellets. Bosetes amb carbó. I poquetes coses més.
    🌹🌷🌹🌷👏🏿👏🏿👏🏿

  4. Ohh, brutal Irene, no tinc paraules. M’ha emocionat! Quines coses més maravelloses vius i qué gran fotògraf. Ben cert q una Mare sempre és una Mare i totes estimem i patim.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *