Les esteles de Tiya (Etiòpia)

Molt a prop d’Addis Abeba, la capital etíop, i anant cap al Sud, cap a la Vall de l’Omo, es troba el jaciment arqueològic amb les anomenades “Esteles gravades de Tiya“, un complex funerari protohistòric. Les vam anar a veure ara fa un mes.  Eren les cinc de la tarda i ens vam trobar la porta de l’entrada tancada i barrada; però vam aconseguir trobar el noi que tenia les claus. Hi vam entrar i ens hi vam estar fins que la llum natural ens ho va permetre.

S’alcen imponents i n’hi ha trenta-sis. La majoria d’elles són esteles gravades amb símbols que no han estat encara desxifrats. Unes estan gravades amb el que sembla que siguin espases, cercles, una espècie de flor, altres amb mans… fins i tot n’hi ha dues que prenen la forma de dona. És curiosíssim de veure aquestes esteles. I, malgrat que marxes d’aquell indret amb un somriure a la cara, són massa les moltíssimes preguntes que es queden sense resposta.

Qui carai va viure en aquest indret?

Qui són les dues dames representades a les esteles?

Vista aèria del Camp d’Esteles de Tiya (Etiòpia). Fotografia de Toni Espadas.
Esteles funeràries
Detall d’una Estela de Tiya (Etiòpia)

 

Karen Blixen i les seves “Memòries d’Àfrica”

No hauria imaginat mai que em pogués emocionar visitar la casa de Karen Blixen (1885-1962),  la cèlebre escriptora danesa  que escrigué, entre altres obres, “Memòries d’Àfrica“.  I no m’estranya que la Baronessa Blixen es quedés a viure en aquella preciosa casa (a la pel·lícula li diuen “granja”) davant dels turons verds de Ngong, a Kenya. Aquell paratge és preciós. Preciós!! La casa és molt acollidora, tant per dins, com per fora. Els jardins que l’envolten conviden al passeig i a la reflexió; a la lectura i a l’observació. L’aire és net i fresc. Per dins la casa tot està fet i posat amb cura: els llibres, el sofà, la llar de foc, les catifes perses, la taula del menjador, les cadires, el llit, la roba de llit, les fotografies, els quadres, la fusta, els marcs de les finestres, les làmpades d’oli… tot és elegant i tot és confort. I a la cuina hi ha la manteguera, cassoles, vaixella de ceràmica, bons fogons… sembla una “caseta de nines” però a escala “normal”.  Que bonica i acollidora que és la casa on va viure la Karen Blixen…

Blixen's House
Casa de la Karen Blixen, a Kenya

Continuar leyendo “Karen Blixen i les seves “Memòries d’Àfrica””

Un bon “combo”

Un dia, de cop i volta, et plantes amb 45 anys. Patapam. Arriben sols. I ja fa mig any que els tinc.

Que una de les coses que més m’agradi fer sigui el combo “sofà-manta-sèries de TV” és el símptoma inequívoc que m’estic fent gran. Així que he agafat agenda i he començar a programar allò que em fa més feliç i em fa sentir viva: els viatges.

Continuar leyendo “Un bon “combo””

Recital de Poesies de Pepe Rubianes

No el vaig arribar a conèixer personalment; però amb Pepe Rubianes comparteixo l’amor per Etiòpia i Egipte. I Pepe Rubianes, a part de fer-nos riure a molts i moltes de nosaltres i de tenir el repertori més gran de renecs, tenia una sensibilitat monstruosa i era, a més de filòsof, un gran poeta. No heu llegit mai algun dels seus poemes? A mi m’encanten i m’han fet descobrir un home que jo no coneixia.

Si vols descobrir la faceta de poeta de Pepe Rubianes vine aquest dissabte 5 de maig a les 20.30h a “UtopiaMarkets Poesia” al Poblenou que enguany té espai pel record. Hi haurà el recital de Mingo Ràfols, Jose Corbacho, Jordi Llompart, entre molts d’altres amics i admiradors, organitzat per Carmen Rubianes i Corina Oproae. I, tindré el gran honor de llegir, tot recitant, un parell de pomes de Pepe Rubianes, un dedicat a Etiòpia i l’altre a Kenya (aquell tan bonic de “Volando hacia Masai Mara” que vaig penjar al blog en el seu dia, recordeu? si el voleu recordar, us poso l’enllaç aquí).  Per cert! l’acte és gratuït.

Vindràs?

Festival poesia pepe rubianes

«Este país es muy surrealista, pues ha tenido, y tiene, como símbolos un gorila blanco y una Virgen negra» (Pepe Rubianes)

Póster Pepe Poeta

D’Alexandria a Luxor per carretera

Queden 5 places per l’expedició que encapçalo a Egipte del 26 de juny al 7 de juliol. La ruta és impressionant: anirem d’Alexandria a Luxor per carretera. Què hi veurem? De tot i més!!! La nova Biblioteca i catacumbes d’Alexandria, Museus, la necròpolis de Saqqara amb Serapeum i mastabes incloses, ens perdrem pels carrers cairotes, pel camp de mastabes de Guiza, per Meidum, dormirem al costat d’Amarna (la ciutat d’Akhenaton!), llegirem el Gran Himne d’Aton al seu temple, també dormirem al poblat d’Abidos per llevar-nos a trenc d’alba i veure el majestuós temple de Seti I, a Luxor passejarem per Karnak, ens deixarem sorprendre pels temples de milions d’anys, de les tombes, de Deir el-Medina… recordarem el nostre Eduard Toda (he dit “nostre”, sí!) i… m’acompanyareu a donar un exemplar del National Geographic a la Dra. Sanaa Ali on l’entrevistava, oi? Ah! I moltes sorpreses més! 🙂

Farà calor? És clar que sí. Com aquí. Amb la gran diferència que la calor d’aquí és inaguantable i enganxifosa, i allà els monuments  i les meravelles que visitarem et faran oblidar-ho tot.

Ah!  Una cosa important i que heu de tenir en compte: us he de dir que els que ja s’han apuntat al viatge són molt bona gent!!! No es coneixen entre ells, però tenen en comú que són uns apassionats de la Història i amb qui no dubto que acabarem sent amics! No em direu que no és important anar de viatge amb un bon grup? doncs aquest cop us he de dir que els que ja estan “preparant maleta” són gent “collonuda” 🙂

A continuació us deixo la ruta: TESOROS DE EGIPTO DE ALEJANDRÍA A LUXOR VIAJE AUTOR

Keops's piràmide
Gran Piràmide de Quèops (Guiza, c. 2600 aC)

 

¿Posverdad? Mentiras, hechos alternativos y propaganda en la Antigüedad

El proper dilluns dia 7 de maig tindrà lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) un Congrés sobre Postveritat (aquesta és una terminologia bastant recent que vol dir “fets alternatius” o simplement “deformació de la realitat” o “mentides” que s’han dit a i de l’antiguitat, tesi que desperta molta polèmica).

congrés autònoma

Continuar leyendo “¿Posverdad? Mentiras, hechos alternativos y propaganda en la Antigüedad”

Sant Jordi, patró del poble català i etíop

Sant Jordi dalt d’un cavall blanc matant el drac. Aquesta imatge la podem veure indistintament a qualsevol indret de Catalunya com a Lalibela (i en tota Etiòpia). Es fa estrany veure el “nostre” Sant Jordi representat a les esglésies etíops. Fa que tot allò ens sigui i es faci més proper. Compartim un heroi matador d’un drac, salvador i garant de l’ordre i la justícia.  Alguuuuna vegada també apareix la princesa; però a Etiòpia no hi ha rosers ni roses vermelles per a la dama rescatada.  Tot i així, no puc evitar de pensar que compartim un personatge de llegenda i que aquest fet estreta els llaços entre ambdós pobles.  Ho confesso: quan vaig a Etiòpia i entro a les esglésies busco Sant Jordi entre la immensa quantitat d’imatges de sants i dimonis.

Sempre el trobo.

I, també ho confesso: les imatges etíops m’evoquen al nostre romànic català. Més “nostre” no podia pas ser en Georgis de Lalibela!

San George Etiòpia
Sant Jordi a una de les esglésies etíops
Església de Lalibela
Església Sant George, Lalibela

Aprofito l’ocasió per dir-vos que he organitzat un viatge cultural a Etiòpia per aquest estiu (del 27 de juliol al 13 d’agost) i que les places són molt limitades. Si hi esteu interessats i interessades, us adjunto el següent enllaç on hi trobareu tota la informació: viatge cultural Etiòpia.

Conferència “Les Joies de la Reina Ahhotep”

Us comunico que el proper dijous dia 26 d’abril i a les 18,30h, i en motiu de l’article que la revista National Geographic m’ha publicat aquest mes,  impartiré una conferència sobre “Les Joies de la Reina Ahhotep” a la Subex Galeria d’Art (c/ Mallorca 253, entre Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia). L’acte és gratuït i hi esteu tots i totes convidats!! (No cal fer reserva prèvia).

Vindràs?

Breu resum: L’any 1859 l’arqueòleg francès A. Mariette localitzava a Dra Abu el-Naga (a Tebes-oest) la suposadament tomba de la reina Ahhotep. En el seu interior es va trobar un magnífic aixovar funerari ple d’objectes i peces de joieria, cridant especialment l’atenció una cadena amb tres penjolls amb la forma de mosques d’or, insígnia amb la qual els antics egipcis condecoraven el valor durant la batalla. Tot indica, que Ahhotep va aconseguir el reconeixement al seu valor com a cap militar, la major condecoració militar mai donada a l’Antic Egipte.

Si vols conèixer la història sencera d’aquestes joies i el perible que han patit, llegeix l’article que he publicat al National Geographic i vine a la Súbex Galeria d’Art. 

Per cert! Jo tinc una de les mosques de la reina egípcia Ahhotep (Dinastia XVII, c. 1570 a.C.) i la portaré posada el dia de la conferència. És una rèplica, és clar. I la tinc en plata (les originals són d’or). Sovint diem que es tracta d’una “condecoració militar”; però m’estimo més dir que aquesta és la mosca del coratge, la força, el valor, la lluita, l’enteresa.

Vols una d’aquestes mosques? escriu-me (irene-cordon@irenecordon.com) i et diré on comprar-la. És el regal (i autoregal) perfecte per aquells i aquelles que teniu certa sensibilitat i voleu lluir “una joia amb Història“.

 

El conte del cocodril (Namíbia)

A algunes aldees de Namíbia, s’explica que fa molt, molt de temps, el cocodril tenia la pell llisa i daurada com si fos d’or. Diuen que es passava totes les hores del dia sota l’aigua i que només sortia a la superfície quan es feia fosc, a la negra nit, i que la llum de la lluna es reflectia en la brillant pell del cocodril. Tots els animals que el veien es quedaven meravellats contemplant aquella pell daurada i brillant del cocodril i s’apropaven al riu per observar-lo.

Cocodril de Namíbia
Il·lustració de Roger Noble

Continuar leyendo “El conte del cocodril (Namíbia)”