Dian Fossey i els goril·les de muntanya de Virunga

De ben segur que heu vist la pel·lícula “Gorilas en la niebla” protagonitzada per l’actriu Sigourney Weaver en el paper de la gran primatòloga Dian Fossey (1932-1985).  Si no és així, us la recomano.  Però us asseguro que encara gaudireu més si llegiu el llibre que Dian Fossey publicà sota el mateix nom del que posteriorment en farien la pel·lícula (“Gorilas en la niebla“), on recull alguns dels esdeveniments ocorreguts els 13 anys que passà amb els goril·les de muntanya en el seu hàbitat natural. 

"El pensador" engoril·lat
Goril·la esquena platejada, “El  Pensador” (Virunga, Congo). Fotografia de Toni Espadas.

Continuar leyendo “Dian Fossey i els goril·les de muntanya de Virunga”

“L’home no ve del simi”

Evolució Lineal versus Evolució en Ramificacions

Aquesta figura me la van regalar per Nadal unes alumnes/amigues. És feta d’òxid. Oi què és bonica? En ella podem veure el que serien diferents estadis de l‘evolució humana. D’esquerra a dreta aniria de la següent manera: la de l’esquerra de tot no és pas un ximpanzé!! Seria més aviat l’avantpassat comú a ximpanzés i humans (una de les baules perdudes). La segona apostaria que és la Lucy, una Australopithec Afarensis de 3,5 milions d’anys (d’ara endavant, m.a.) que s’acaba de llevar del llit. La tercera diria que és un Homo Habilis de 2,8 m.a. El quart m’inclino per un Homo Ergaster o Erectus  (aquí la meva amiga, la Dra. Vicky Medina segur que em pot ajudar) i, finalment, el de la dreta de tot per un Homo Sapiens alt.

Ximpanzés i humans Continuar leyendo ““L’home no ve del simi””

La Dra. Sanaa Ali i els Tresors de Luxor

Fa poques hores que he tornat d’Egipte. Totes les expedicions que hi faig són sempre diferents. Aquesta vegada érem un grup de 10 persones amb les que ens hem avingut molt i hem traspassat junts l’any nou.

El dia que vam anar a la ribera occidental de Luxor,  ens esperava la Doctora Sanaa Ali, Directora General dels Museus de l’Alt Egipte.  Prèviament havia concertat una entrevista amb ella per a poder-li preguntar diverses qüestions referents a unes peces molt concretes que es troben exposades al Museu de Luxor i que aviat en sortirà un article publicat a la revista National Geographic (la clàssica, la rectangular groga).

Directora General Museus Alt Egipte
Dra. Sanaa Ali

Continuar leyendo “La Dra. Sanaa Ali i els Tresors de Luxor”

Explica’m un conte! (de l’Antic Egipte)

El meu regal d’aquests dies de festa i per donar la benvinguda al nou any és un conte de l’Antic Egipte (“El conte de les vogadores“).

Papir Westcar (pap. Berlín 3033) és el nom que rep una antologia de contes de l’Antic Egipte. No es tracta, per tant, d’un únic conte, sinó de tota una sèrie de relats, que entrellaçats d’una manera molt gràcil, ens recorda el  posterior relat de Les mil i una nits. El manuscrit, del qual només se n’ha trobat un exemplar, fou escrit sobre papir durant el Regne Mitjà (c. 2000 a.C.). És a dir, ara fa 4.000 anys un escriba va agafar un tros de papir i va deixar per escrit aquesta bonica història. No coneixem el nom de l’escriba, ja que les obres literàries egípcies no foren mai signades per l’autor; són totes elles, per tant, anònimes.

Continuar leyendo “Explica’m un conte! (de l’Antic Egipte)”

“Què té Egipte que atrau tant?”

Aquesta és la primera pregunta que Francesc Carol, presentador del Programa “Sant Cugat, Parada i Fonda“, em va formular en el programa-debat sobre Egiptologia que es va emetre per televisió el passat 13 de desembre de 2017.

Difícil de respondre! Tu què n’opines? També vam parlar de piràmides, de papirs jurídics, de reines, d’icones i de viatges culturals.

Us deixo el vídeo del programa (youtube)

Les tombes d’Ita i Khnumet a Dashur (Egipte)

Ja està als quioscs el número de gener de la revista HISTORIA NATIONAL GEOGRAPHIC (número 169). Hi trobareu el meu article “Sensación en Dashur: el ajuar de la princesa Khnumet“, on explico com Jacques de Morgan -un dels personatges més fascinants de l’arqueologia del segle XIX- descobrí l’any 1895 les tombes intactes de les princeses Ita i Khnumet, a la necròpolis de Dashur (Egipte).

Totes les peces de joieria trobades dins dels sepulcres d’Ita i Khnumet són un magnífic exemple de l’alt grau de refinament i perfecció de l’orfebreria que s’aconseguí a l’antic Egipte de finals del Regne Mitjà (c. 1800 a.C.).

 

Article de Morgan i Dashur
Revista Historia NG 169 gener 2018

 

El Nil Blanc i el Nil Blau es casen

(You can read it in the English version just below)

Ara fa un any estava a Khartoum, la capital de Sudan. Amb l’Ayad Ibrahim (un amic sudanès) vam anar a veure la confluència dels dos Nils i ens va explicar que el Nil Blau és “l’home” que s’uneix en matrimoni amb el Nil Blanc, “la dona”, justament en aquell punt.

Cataracta del Nil a Sudan
Cataracta del Nil (Sudan). Fotografia de Toni Espadas

No ho trobeu bonic?

Continuar leyendo “El Nil Blanc i el Nil Blau es casen”

Els fòssils de Mary Anning

M’agraden els fòssils. De fet, m’encanten! Aquest és un ammonit“, un animal marí  que es va extingir ara fa un grapat d’anys (aproximadament fa 66 milions d’anys) i el tinc a casa a un lloc preferent, ben visible. La denominació científica és “ammonis cornua” (literalment, “banyes d’Amon“); El nom li va donar Plini el Vell perquè el déu egipci Amon solia representar-se amb banyes de boc que recorden a la forma d’espiral d’aquest animal (insisteixo a dir, avui dia extint)..Banyes d'Amon Continuar leyendo “Els fòssils de Mary Anning”

Pols de “múmia”

Durant el segle XVI, els apotecaris (farmacèutics) britànics exportaren des d’Egipte cap a Europa kilos i kilos de mòmies amb una única finalitat: convertir-les en pols i, barrejar-les amb herbes i espècies aromàtiques, per a ser empassades o aplicades com cataplasmes. Era una medicina capaç de guarir infinitat de malalties, des d’abscessos, a hemorràgies, a paràlisis, etc. una medicina “curalotodo” i, tal com diu Joyce Tyldesley, la Viagra d’aquell temps.

Apothecary vessel of the 18th century with inscription MUMIA

Continuar leyendo “Pols de “múmia””