Explica’m un conte! (de l’Antic Egipte)

El meu regal d’aquests dies de festa i per donar la benvinguda al nou any és un conte de l’Antic Egipte (“El conte de les vogadores“).

Papir Westcar (pap. Berlín 3033) és el nom que rep una antologia de contes de l’Antic Egipte. No es tracta, per tant, d’un únic conte, sinó de tota una sèrie de relats, que entrellaçats d’una manera molt gràcil, ens recorda el  posterior relat de Les mil i una nits. El manuscrit, del qual només se n’ha trobat un exemplar, fou escrit sobre papir durant el Regne Mitjà (c. 2000 a.C.). És a dir, ara fa 4.000 anys un escriba va agafar un tros de papir i va deixar per escrit aquesta bonica història. No coneixem el nom de l’escriba, ja que les obres literàries egípcies no foren mai signades per l’autor; són totes elles, per tant, anònimes.

Continuar leyendo “Explica’m un conte! (de l’Antic Egipte)”

“Què té Egipte que atrau tant?”

Aquesta és la primera pregunta que Francesc Carol, presentador del Programa “Sant Cugat, Parada i Fonda“, em va formular en el programa-debat sobre Egiptologia que es va emetre per televisió el passat 13 de desembre de 2017.

Difícil de respondre! Tu què n’opines? També vam parlar de piràmides, de papirs jurídics, de reines, d’icones i de viatges culturals.

Us deixo el vídeo del programa (youtube)

Les tombes d’Ita i Khnumet a Dashur (Egipte)

Ja està als quioscs el número de gener de la revista HISTORIA NATIONAL GEOGRAPHIC (número 169). Hi trobareu el meu article “Sensación en Dashur: el ajuar de la princesa Khnumet“, on explico com Jacques de Morgan -un dels personatges més fascinants de l’arqueologia del segle XIX- descobrí l’any 1895 les tombes intactes de les princeses Ita i Khnumet, a la necròpolis de Dashur (Egipte).

Totes les peces de joieria trobades dins dels sepulcres d’Ita i Khnumet són un magnífic exemple de l’alt grau de refinament i perfecció de l’orfebreria que s’aconseguí a l’antic Egipte de finals del Regne Mitjà (c. 1800 a.C.).

 

Article de Morgan i Dashur
Revista Historia NG 169 gener 2018

 

El Nil Blanc i el Nil Blau es casen

(You can read it in the English version just below)

Ara fa un any estava a Khartoum, la capital de Sudan. Amb l’Ayad Ibrahim (un amic sudanès) vam anar a veure la confluència dels dos Nils i ens va explicar que el Nil Blau és “l’home” que s’uneix en matrimoni amb el Nil Blanc, “la dona”, justament en aquell punt.

Cataracta del Nil a Sudan
Cataracta del Nil (Sudan). Fotografia de Toni Espadas

No ho trobeu bonic?

Continuar leyendo “El Nil Blanc i el Nil Blau es casen”

Els fòssils de Mary Anning

M’agraden els fòssils. De fet, m’encanten! Aquest és un ammonit“, un animal marí  que es va extingir ara fa un grapat d’anys (aproximadament fa 66 milions d’anys) i el tinc a casa a un lloc preferent, ben visible. La denominació científica és “ammonis cornua” (literalment, “banyes d’Amon“); El nom li va donar Plini el Vell perquè el déu egipci Amon solia representar-se amb banyes de boc que recorden a la forma d’espiral d’aquest animal (insisteixo a dir, avui dia extint)..Banyes d'Amon Continuar leyendo “Els fòssils de Mary Anning”

Pols de “múmia”

Durant el segle XVI, els apotecaris (farmacèutics) britànics exportaren des d’Egipte cap a Europa kilos i kilos de mòmies amb una única finalitat: convertir-les en pols i, barrejar-les amb herbes i espècies aromàtiques, per a ser empassades o aplicades com cataplasmes. Era una medicina capaç de guarir infinitat de malalties, des d’abscessos, a hemorràgies, a paràlisis, etc. una medicina “curalotodo” i, tal com diu Joyce Tyldesley, la Viagra d’aquell temps.

Apothecary vessel of the 18th century with inscription MUMIA

Continuar leyendo “Pols de “múmia””

Bella Nefertiti

Tal dia com avui, 6 de desembre però de l’any 1912, Ludwig Borchardt (1863-1938) va trobar a Tell el-Amarna el famós bust de Nefertiti que es troba actualment exposat al Neues Museum de Berlín.

No us parlaré del bust; ni de com es va fer; ni de les teories que giren al voltant del seu “ull perdut”; ni de si el seu marit (Akhenaton) era un geni  o un tirà, o un individu ple d’espiritualitat o un hipòcrita acabat i tocat del bolet; ni de si… etc. i correm el risc (que miro d’evitar, no sé si amb èxit) de perdre’ns en discussions sobre aquests temes.

Bust de Nefertiti
https://es.wikipedia.org/wiki/Busto_de_Nefertiti#/media/File:Nofretete_Neues_Museum.jpg

Continuar leyendo “Bella Nefertiti”

Donald Johanson i la Lucy

Era un 30 de novembre de 1974 i Donald Johanson tenia una estranya sensació (així ho relata en el seu llibre “Lucy. The beginnings of Humankind. How our oldest human ancestor was discovered and who she was“).  Estava al desert d’Afar (Etiòpia) amb Tom Gray i tot un grup de científics “buscadors de fòssils”. Feia una calor d’espant: les temperatures arribaven fàcilment a 43º al migdia.  Aquell matí, Johanson i Gray van agafar el Land Rover i es van dirigir a la “localitat 162” (a 6km del campament on s’allotjaven) per prospectar el terreny.  Poques hores més tard, l’esquelet tímid fossilitzat d’un homínid se’ls hi mostrava en premi a la perseverança: la Lucy.

Esquelet de Lucy

Continuar leyendo “Donald Johanson i la Lucy”

Florence Baker, viatgera i exploradora

Aquest estiu vaig estar a Uganda i vaig anar a  Murchison Falls, un indret preciós, paradisíac. I vaig pensar i recordar na Florence Baker (1841-1916). La periodista catalana Cristina Morató la descriu com “una heroïna de novel·la”. I és que la Florence va tenir una vida plena d’aventures (algunes de risc), al pur estil d’Indiana Jones i l’explorador David Livingstone.

Exploradora Florence Baker
https://en.wikipedia.org/wiki/Florence_Baker#/media/File:Baker,_Lady_Florence,_Maull_%26_Co.,_BNF_Gallica.jpg

Continuar leyendo “Florence Baker, viatgera i exploradora”