Las joyas de la Reina Ahhotep: de Tebas a París

Em plau informar que als quioscs ja tenen el número d’abril de 2018 de la revista NATIONAL GEOGRAPHIC (la clàssica, la «groga«, la «rectangular petita«,  la de «tota la vida») on hi he escrit un article sobre la Reina  egípcia Ahhotep i el perible que van fer les seves joies un cop foren descobertes a finals del segle XIX a Dra Abu el-Naga, Egipte.

Article reina Ahhotep NG
Portada National Geographic Abril 2018

Continuar leyendo «Las joyas de la Reina Ahhotep: de Tebas a París»

Les vaques del Nil

Les vaques del Nil no són sagrades. Dit d’una altra manera: les vaques del Nil no són com les vaques del Ganges. I per tant, els antics egipcis ni les veneraven, ni tenien prioritat de pas, ni els hi rendien cap tipus de culte. Les feien pasturar, travessar el riu i les munyien. I, si calia, les sacrificaven i de la carn en feien bistecs. Era un menjar de luxe, una molt bona ofrena a les divinitats i als difunts.

Maqueta de fusta vaca
Rèplica de maqueta de fusta. Vaca del Nil (Fotografia de Toni Espadas)

Continuar leyendo «Les vaques del Nil»

Paleta del Toro

Coneguda amb el nom de la Paleta del Toro és una de les meravelles de l’art Predinàstic egipci. Aquesta és una rèplica de l’original que es troba custodiada al Museu del Louvre a París i la tinc a un dels prestatges de llibres de casa.

Paleta del Toro (Fotografia de Toni Espadas)

Paleta del Toro (Fotografia de Toni Espadas) 

Continuar leyendo «Paleta del Toro»

Ser dona a l’antic Egipte

«Ser dona a l’antic Egipte»

Avorrida -molt avorrida!- estic de sentir a dir que la dona egípcia gaudia del mateix estatus que l’home. Això és fals. Mentida. Pel que fa a «ser dona a l’antic Egipte» hi ha molt a dir, molt a explicar i molts mites a trencar. 

Però sintetitzaré: ser dona a l’antic Egipte no era cosa fàcil. Haver nascut en una societat patriarcal no es fa mai fàcil. I l’egípcia era una Societat Patriarcal.

Bust Reina egípcia

Continuar leyendo «Ser dona a l’antic Egipte»

Viatge a Egipte (del 26 de juny al 7 de juliol)

Ja tenim les dates i el recorregut que farem en la propera Expedició a Egipte.

Dies: del 26 de juny al 7 de juliol de 2018

Recorregut:  Anirem del Caire fins a Luxor per carretera per poder fer les parades i visites pertinents als jaciments arqueològics del Fayum, Tell el-Amarna, Abidos i Dendera. A El Caire i a Luxor ens hi estarem més dies per tal de poder aprofundir en les seves meravelles.

Us recordo que aquest és un viatge cultural. Al llarg del trajecte donarem classes, tindreu un dossier exclusivament per a vosaltres, farem parada a indrets poc concorreguts però molt importants i vitals per entendre la Història d’una de les civilitzacions antigues que més ens commou: l’egípcia.

Adjunto el PDF on figura el detall del dia-a-dia i el preu del viatge: tesoros de egipto – De cairo a Luxor (2)

Ruta viaje a Egipto

L’agència gestora és Rift Valley Expeditions. 

Logo Rift Valley Expeditions agència viatge

Cine Fòrum: Gladiator

Doncs sí; de manera improvisada vam fer un Cinefòrum. Això va ser un divendres matí i ho vam organitzar amb l’Escola Artkhé i els alumnes del curs de Roma Clàssica. La pel·lícula escollida fou Gladiator, la versió més llarga, és a dir, amb tots els «extres». Ens ho vam passar pipa! Semblava que fóssim al Colisseum de Roma.  Però esclar, tot plegat menys sanguinari del que va ser a la vida real. Sí, sí! Molt menys sanguinari! No crec que poguéssim aguantar veure tanta violència a les grans pantalles. No oblidem que el Colisseum és el símbol de l’enginyeria, la glòria però també de l’horror de Roma. En ell s’hi van fer combats entre gladiadors (i gladiadores), lluites amb i contra feres (lleons, ossos, toros, girafes, cocodrils, pitons…), execucions públiques als condemnats a mort i naumàquies (lluites navals).

Continuar leyendo «Cine Fòrum: Gladiator»

La Justicia del Faraón

Ja està al quiosc el número de març de 2018 de la revista HISTORIA NATIONAL GEOGRAPHIC (número 171) on hi trobareu el meu reportatge»La Justicia del Faráon«. En ell, explico com funcionaven els òrgans judicials a l’Antic Egipte. Parlo de l’oracle, dels tribunals populars, de la justícia del visir… i hi he escrit un munt d’exemples: el cas de Paneb (probablement el més conegut, ja que va ser un cràpula de primera), d’Hèria, del complot que va haver dins l’harem del faraó Ramsès III per matar-lo… parlo també dels suborns, de la corrupció i un llarg etcètera.

O us pensàveu que la civilització egípcia escapava de tot això?

Ley y orden en el Antiguo Egipto
Artículo «Justicia del faraón» en la revista Historia de National Geographic – Marzo 2018.

 

Músiques a l’antiguitat

Em plau comunicar-vos que he fet la revisió final dels texts «egipcis» i «mesopotàmics» de l’exposició temporal que s’està fent aquest dies (i fins el 6 de maig) a CaixaFòrum Barcelona  i que porta per títol «Músiques a l’antiguitat«.

Ha estat molt interessant. Em preguntaven, per exemple, com traduiria «sonall / sonajero» (aquell instrument que les sacerdotesses de la deessa Hathor tocaven). I jo corregia i proposava posar «sistre«. En el text s’havien de fer aquest tipus de revisió, a més de transcriure correctament al català i al castellà els topònims i els noms propis.

Continuar leyendo «Músiques a l’antiguitat»

Les dones de l’Antic Egipte: de les tasques domèstiques al tron del faraó

Dijous passat, que era dia 15 de febrer, vaig impartir una ponència dins del marc del Cicle de conferències: Dones i arqueologia. Aproximació als estudis de gènere que organitza el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i que portava per títol «Les dones de l’Antic Egipte: de les tasques domèstiques al tron del faraó». 

Conferència al MAC sobre la dona

Continuar leyendo «Les dones de l’Antic Egipte: de les tasques domèstiques al tron del faraó»