Fa unes setmanes informava a través d’aquest blog que havia enregistrat un programa de ràdio sobre «La Reina i faraó Hatxepsut» (m’ho vaig passar pipa!! clica aquí si vols rellegir l’entrada). El programa es va emetre per Catalunya Ràdio, el diumenge dia 29 de setembre de 15 a 16h i, ja vam comentar, que era aquella hora que tot just comences a dinar la paella de la mare o pels que aneu «més aviat», l’hora de la conversa de sobretaula o directament de la migdiada.
De quan em vaig «trobar» Hatxepsut al Festival de Tarraco Viva (primavera 2019)
Ja fa temps que amb la meva bona amiga i companya Vicky Medina volíem impartir juntes un curs sobre «momificació». I per fi, tinc el plaer de comunicar que l’hem programat per començar el proper divendres 18 d’octubre de 2019.
Ja ens l’han fotut! Ahir, diumenge dia 22 de setembre i de 15 a 16h i per Catalunya Ràdio s’havia d’emetre el programa «En guàrdia!» dedicat a la Reina i Faraó Hatxepsut. Però no. L’Espanyol ens l’ha ben fotuda! Millor hauríem de dir «el futbol» ens l’ha fotuda, ja que a aquesta hora van retransmetre el partir en directe.
El gat de la mare és de cotó fluix. És blanc, pelut i té la cara fumada. És un gat afecte (la paraula carinyós* és incorrecte i en #boncatalà es diu afecte). És menjador (devora el pinso!) i juganer. No gosa esmolar-se les ungles al sofà, ni s’enfila pels mobles, ni es puja al marbre de la cuina. Quan dorm, sembla una nina de drap abandonada sobre el sofà del menjador. Has d’anar en compte de no seure-hi al damunt, de tan quiet que s’està el gat de la mare. I fa bonic a la casa; és decoratiu i tot! Sembla un gat de disseny; és l’idealde gat, puix que és de cotó fluix.
Al Museu Egipci de Barcelona ja fa anys que imparteixo cursos i activitats. I els que em coneixeu bé, sabeu que hi tinc un vincle molt especial amb la institució. La gent del Museu és extraordinària com ho són les peces que formen la col·lecció de la Fundació Arqueològica Clos.
Església Sant George a Lalibela (Fotografia de Toni Espadas)
Vine la setmana vinent a provar gratuïtament els cursos a Artkhé. Ja se sap que quan acaben les vacances i dies d’estiu et venen ganes d’apuntar-te a mil-i-una coses i vull aprofitar aquest moment d’eufòria per a fer-te saber que enguany impartiré diversos cursos 2019-2020 a l’Escola d’Humanitats Artkhé.
Tomba de la Vall dels Reis (Fotografia de Toni Espadas)
Des de fa anys que sóc una gran fan del programa radiofònic «En guàrdia!«. En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio (s’emet diumenges de 15 a 16h, l’hora de «l’arròs o la migdiada», ja ho sé) dirigit i presentat pel periodista català Enric Calpena. Repassa, amb un convidat, temes relacionats amb la Història de Catalunya o la Universal. Els seus historiadors col·laboradors habituals han estat Oriol Junqueras i Josep Maria Solé i Sabaté (un autèntic crack i especialista en la Guerra Civil espanyola).
Els Massais, poble de pastors i guerrers que habiten terres de Kenya i Tanzània, és una de les tribus més conegudes pels seus balls (aquells salts tan curiosos que fan), collarets de denes de colors i mantes de quadres vermells que els hi fan de vestit. Antigament, era un bel·licós poble guerrer, però avui dia són pastors semi nòmades que busquen la pastura per terres de Masai Mara i mouen els seus remats buscant herba fresca. I tots ells mantenen vives les seves tradicions.
Tinc l’immens plaer d’informar que la secció «El braçalet de Nefertiti» del qual en formo part, del programa radiofònic «Els viatgers de la Gran Anaconda» de Catalunya Ràdio, dirigit per Toni Arbonès, li donaran continuïtat. Recordeu que vaig dir que es va fer una prova pilot? Aquella que es va emetre la matinada del 20 al 21 de juliol d’aquest 2019? Si vols llegir de nou l’entrada i escoltar el programa, fes-ho clicant aquí). Doncs ara sí que ja podem dir que aquell va ser el primer del que seran un seguit de programes on parlarem d’Història Antiga i antigues civilitzacions.
Tinc una amiga (la Marta M.) que l’altre dia a Instagram va penjar una fotografia i hi va escriure:
«Uniu-vos sempre amb gent que sumi, no que resti. La vida és molt curta com per no gaudir-la amb gent que t’ompli. El futur és aquí al davant per viure’l segons el cor et dicti; del passat ja res pot canviar»
