Cine Fòrum: Gladiator

Doncs sí; de manera improvisada vam fer un Cinefòrum. Això va ser un divendres matí i ho vam organitzar amb l’Escola Artkhé i els alumnes del curs de Roma Clàssica. La pel·lícula escollida fou Gladiator, la versió més llarga, és a dir, amb tots els “extres”. Ens ho vam passar pipa! Semblava que fóssim al Colisseum de Roma.  Però esclar, tot plegat menys sanguinari del que va ser a la vida real. Sí, sí! Molt menys sanguinari! No crec que poguéssim aguantar veure tanta violència a les grans pantalles. No oblidem que el Colisseum és el símbol de l’enginyeria, la glòria però també de l’horror de Roma. En ell s’hi van fer combats entre gladiadors (i gladiadores), lluites amb i contra feres (lleons, ossos, toros, girafes, cocodrils, pitons…), execucions públiques als condemnats a mort i naumàquies (lluites navals).

Molta sang s’hi va vessar a l’arena del Colisseum (cobert de sorra per absorbir la sang). Veure morir un ser humà en públic atreia masses (no a tothom! Això ens ho deixa molt clar Sèneca, però sí a bona part de la població). És quelcom “antropològic”. Sembla ser que l’execució pública  sempre ha existit i atrau les masses; se n’han fet al llarg de la Història -a tall d’exemple, el cap del general Moragues, com a escarni, va estar 12 anys penjat al Portal del Mar dins d’una gàbia-.  Però els romans d’aquestes execucions en van fer un espectacle. No n’hi havia “prou” en matar; s’havia d’oferir un bon espectacle. Un gladiador sanguinari no el volien pas; volien un gladiador que sabés guanyar-se al públic, que fos carismàtic.  Però que lluités i, si calia, fins a la mort.

Però tornem al CineFòrum. L’espectacle d’aquell divendres fou veure la Mon com recitava els diàlegs apresos de memòria; o la Maite que quan veia l’Emperador Còmmode (interpretat per Joaquin Phoenix) deixava anar renecs dels forts; el Josep que es fixava en coses que ningú hi parava atenció, com els ocells que sortien a la pel·lícula; el Xavi que va carregar el microones per a fer les crispetes (una pel·li sense crispetes, no és Cinefòrum); la Chus que menjava del bol més gran de crispetes (anava posant-nos “unes quantes… poques” en uns bols que semblaven per posar pinso de gat, i ella es va quedar amb el “peazo ensaladera”; el Raimon que ja havia vist la pel·li 9 vegades i era capaç de saber quines escenes eren les “extres”, les que no havien sortit a cinema; l’Anna que va venir tota escèptica perquè no acaba de ser gaire amiga de les súper produccions americanes (l’entenc) però que Gladiator… doncs és Gladiator! I la Maria Àngels que va ser la primera en aplaudir quan va finalitzar la pel·li, després de 3,30h.

Tota una experiència. Segur que repetirem!!

Gladiator póster pel·lícula

18 respuesta a “Cine Fòrum: Gladiator”

    1. A la propera, Carita! Avui mateix ja estàvem “insinuant” un Ben-Hur, o Masada… avisaré! De debò que veure-ho amb grup és una altra Història i molt divertit! 🙂

  1. Doncs sí, ens ho vam passar molt bé, gràcies a l’Irene que va tenir la gran idea, la Mon que va aportar la pel.lícula i el Xavi de l’escola Arthké que ens va deixar el local per fer-ho. Ah, i als que van dur les crispetes també gràcies, eren boníssimes !

    1. Teresa, i tant! Això va ser quelcom força improvisat. Pe`ro com que l’experiència va ser bona ja vam dir que repetiríem. I que vingui qui vulgui! Així que avisaré 🙂

  2. Quina meravella de peli, havia coses que no recordava i em va tornar a emocionar…
    I com diu la Irene, l’experència de veura-la tots plegats cal repetirla ja!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *