D’on ve aquesta passió per l’antic Egipte?

En ocasions em pregunteu d’on ve i com va sorgir aquest sentiment. I considero que aquest blog és el lloc idoni per a explicar-vos-ho. Per contra del que molts podreu pensar, la curiositat que sento per saber com els antics egipcis vivien i es desenvolupaven no em ve pas de la infància. De fet, el “cuquet” de l’Egiptologia no em va picar fins als 25 anys d’edat. Heu llegit bé: els vint-i-cinc!

Evidentment que la sensibilitat per la Història i les civilitzacions antigues ha de venir per algun lloc (els llibres de casa, els viatges familiars des de petita, alguna mestra apassionada per la història, camps de treball d’arqueologia…) però el detonant va venir del comentari d’una germana que tinc i que corria abans d’entrar jo en aquest món: em va parlar d’un llibre. De fet, era una novel·la històrica que porta per títol La Dama del Nil, de la Pauline Gedge on narra la història de Hatxepsut, una dona que va arribar a ser faraó d’Egipte 1.500 anys abans que Cleòpatra VII. Val a dir, que la novel·la és plena d’errors històrics però en el seu moment no podia saber-ho i el relat em va atrapar des de la primera pàgina; no tant per la història en sí, sinó pel fet de pensar que fa una pila d’anys va existir una civilització com aquella.

Qui eren aquells habitants de les riberes del Nil que construïen temples colossals consagrats a les seves divinitats? Quina classe de rei era el faraó d’Egipte per a ser enterrat a l’interior d’una piràmide? Per què es momificaven? Com apareix, neix o s’inventa l’escriptura jeroglífica? què hi posa en els textos escrits? Com caram s’ho van fer per erigir obeliscos? per què?

I aquí és on va començar tot: la lectura d’aquest llibre i d’aquell altre; un curs per aquí i un altre per allà; un primer viatge a Egipte i després un segon, i un tercer… i tot un any! Estudis d’Egiptologia, el Doctorat (qualsevol dia d’aquests us explico què vaig investigar per a fer la tesi doctoral)… i em vaig dir: “caram… si que és interessant i apassionant això de l’Egiptologia!”

I no he pogut -ni tampoc he volgut- mai més deixar d’aprendre.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *