Donald Johanson i la Lucy

Era un 30 de novembre de 1974 i Donald Johanson tenia una estranya sensació (així ho relata en el seu llibre “Lucy. The beginnings of Humankind. How our oldest human ancestor was discovered and who she was“).  Estava al desert d’Afar (Etiòpia) amb Tom Gray i tot un grup de científics “buscadors de fòssils”. Feia una calor d’espant: les temperatures arribaven fàcilment a 43º al migdia.  Aquell matí, Johanson i Gray van agafar el Land Rover i es van dirigir a la “localitat 162” (a 6km del campament on s’allotjaven) per prospectar el terreny.  Poques hores més tard, l’esquelet tímid fossilitzat d’un homínid se’ls hi mostrava en premi a la perseverança: la Lucy.

Esquelet de Lucy

La seva denominació científica és AL 288-1, però millor recordar aquesta bonica australopithecus afarensis de 3,2 milions d’anys amb el “carinyós” nom de Lucy.

Ara fa poc més d’un any que en Donald Johanson va venir al CosmoCaixa de Barcelona en motiu d’unes Jornades sobre Prehistòria. La seva comunicació va ser “tremendament” extraordinària. Home entranyable, entregat, carismàtic i entusiasta del què fa, va confirmar que “Lucy in the sky with Diamonds” dels Beatles era la cançó que sonava una i una altra vegada al campament (recordeu quan anàvem amb cintes de cassettes?).

Com no havia de dir-se Lucy l’homínid més famós del món?

3 respuesta a “Donald Johanson i la Lucy”

  1. Va ser una gran sort poder estar aquells dies al cosmocaixa i sobre tot poder coneixar al Donald Johanson, tot un honor

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *