Dormir amb els Massais

Els Massais, poble de pastors i guerrers que habiten terres de Kenya i Tanzània, és una de les tribus més conegudes pels seus balls (aquells salts tan curiosos que fan), collarets de denes de colors i mantes de quadres vermells que els hi fan de vestit.  Antigament, era un bel·licós poble guerrer, però avui dia són pastors semi nòmades que busquen la pastura per terres de Masai Mara i mouen els seus remats buscant herba fresca. I tots ells mantenen vives les seves tradicions.

poble massai a Tanzània
Nen de l’aldea massai (Tanzània)

Visitar un poblat massai és sempre quelcom interessant i dormir amb ells tota una experiència. Aquest estiu, a Tanzània, vam voler estar 24 hores en una aldea massai. Portàvem les nostres tendes d’acampada però vam topar amb un poblat que ens van oferir passar la nit amb ells en una de les seves barraques de fang. No ens ho vam pensar; sempre ha de ser molt més interessant i gratificant dormir com ho fan ells!! De fet… ja de bon inici vam observar que «com ells» no podríem dormir, ja que dormen directament sobre una espècie de jaç fet amb branques d’arbre o arbust. Ni matalassos, ni palla, ni res un xic tou per poder recolzar-hi l’esquena. Però no passava res: som aventurers i vam decidir dormir com ells. La «nostra» barraca era com la de qualsevol altre habitant del poble: feta de fang amb sostre de joncs. A dins hi feia calor però com que durant la nit va ploure ens va servir de bon aixopluc. Vam estar tota la tarda parlant amb un dels homes del poblat que ens va estar explicant el seu dia-a-dia i alguna de les tradicions massais. Mentre ell i alguns homes més seien i ens explicaven coses, les dones de l’aldea no deixaven de treballar: que si preparant farinetes pels infants, que si netejant les cabanes, que si recollint la llet de les vaques amb unes carabasses molt curioses… i els homes mirant-s’ho.

Aldea Massai a Tanzània
Cabana de fang i jonc on vaig dormir

Quan ja va ser negra nit, els homes van encendre un foc i van cuinar una cabra que tot just acabaven de matar per a nosaltres. La sang de la bèstia, encara calenta, fou ràpidament servida amb una carabassa al cabdill del poble que se la va beure d’una revolada. Després, ens vam asseure a la vora del foc amb l’única llum que sortia de les flames i de dos dels nostres frontals. Primer un nen i després un adult ens van demanar els frontals i, evidentment, ja no els hem tornat a veure mai més. Hauré de tenir un descompte especial a la botiga de material de muntanya Vèrtic, de tants frontals que els hi he de comprar! La carn estava dura (duríssima!), sense sal i cremava quan ens la van servir (amb els dits, esclar). Però ens va semblar una autèntica delícia!!  De la cabra diria que no va quedar res per escurar. Fins i tot un parell de marrecs van estar una bona estona barallant-se amb el cap de la bèstia per menjar-se els ulls, el paladar… posaven el crani a les brases del foc durant una estona i tot seguit amb un cop de matxet… zas! li donaven un bon cop i començaven a menjar tot el que hi sortís. Aquell vespre va ser festa major, atès que el poble massai menja carn molt de tant en tant! I l’única carn d’animal que mengen és la de vaca, xai o cabra. Res més. Evidentment vam ser nosaltres els que ens vam oferir a pagar la cabra que van sacrificat per l’ocasió.

Cabra per sopar al foc massai
La carn de la cabra fent-se a la vora del foc massai

Quan va ser l’hora d’anar a dormir, ens vam posar com vam poder dins la cabana de fang i la sorpresa va ser veure com 5 marrecs estaven ben quiets i en silenci en un racó de la «casa». Com que són de pell bruna, primer no els vèiem. Una dona va entrar dins la cabana i els va fer fora mentre jo buscava un jersei de dins la meva motxilla. Ens vam estirar i durant tota la nit va entrar gent dins la barraca. No em pregunteu què carai feien o volien perquè  no ho sé ni ho sabré mai. Jo només els sentia, alguns cops remenaven una cassola perquè feien soroll, i d’altres vegades simplement senties la respiració dels infants que es col·locaven just als teus peus. Vaig dormir poc. I l’esquena…. uffff l’esquena…. jo que sempre he presumit de poder dormir allà on sigui resulta que sobre un jaç de branquillons no puc!! Quan va eixir el sol, en Toni i jo vam sortir mig encarcarats de la cabana de fang. Vam tardar una bona estona a recol·locar l’esquena al seu lloc. I poca broma! Pel matí vaig descobrir, tota sorpresa, que potser no dormen sobre matalassos, però que algunes de les barraques tenien panell solar!

Tota una experiència estar tot un dia en una aldea massai. M’hi hauria quedat tota una setmana. Potser que ho faci la propera ocasió. Però això sí: la propera vegada m’enduré un matalàs inflable i un bon coixí. 

nen massai i irene cordón
Amb un dels nens massai de l’aldea

 

33 respuesta a “Dormir amb els Massais”

  1. Quina experiència tant interessant!!!!
    Fa uns anys vaig veure’ls a Kenya i em va cridar molt l’atenció els seus balls, la seva presencia i que siguin tan alts.

  2. Quina experiència!!! Vosaltres, a més de grans viatgers sou antropòlegs. Gràcies per compartir-ho amb nosaltres. Ptnts

    1. Joaquim, això ho deixo pels entesos. Jo veia fang i quatre joncs i branquillons… mmmm…. em sembla que hi podríem anar tots plegats i jo t’ajudo a inspeccionar les cabanes. Si? 🙂

  3. Ja fa uns anys, crec que el 2010, vaig tenir una experiència similar a un poblat massai. Un gran poble, orgullós de les seves tradicions i hospitalaris, tot i que a la nostra cabana hi havia puces! Guardo encara una punta de fletxa que em va regalar el fill d’un cap massai amic del guia que dúiem. Jo a canvi, li vaig «regalar» alguns dòlars. No va ser, per tant, una compra-venda, si no que van ser regals que mútuament ens vam fer. Mentre parlàvem, li va venir un episodi de tremolins i calfreds causat per la malària que patia. El paludisme és encara avui dia una gran endèmia a tot l’Àfrica.

    1. Ramon, gràcies per explicar i compartir amb nosaltres la teva història i vivència tan personal. Estic convençuda que guardes amb molta estima la punta de fletxa de l’home Massai. Són aquests petits detalls els que fan que un viatge sigui tan especial. Paludisme… l’any passat vaig tenir una experiència amb una dona hàmer, a Etiòpia, calcada a la que comentes. No em vaig poder estar i li vam donar el tractament (Malarone). Tinc una entrada al blog (La dona «hàmer») on vaig explicar la història. Et deixo l’enllaç perquè estic convençuda que TU m’entendràs. https://www.irenecordon.com/es-diu-aylo-i-es-una-dona-de-la-tribu-hamer/#more-1355

  4. Quina experiència tan interessant, m’ha agradat molt. M’agradaria algun dia poder-la viure (pot ser convenço al Jaume…….) una mica difícil però, rés és imposible.
    Un petó molt gran i gràcies per compartir-hoo amb tots nosaltres.

    1. Eva, porta en Jaume a la presentació dels viatges de Rift Valley que es farà el novembre que l’any passat em va semblar veure que s’ho pensava 🙂

  5. Quin record inoblidable!!! Moltes gràcies per fer-no-en particeps. Així, encara que de lluny és com si també hi fóssim. Una forta abraçada.

  6. Un bon exemple per a tothom!! Amb poca cosa son capaços de ser feliços. Nosaltres no en tenim mai prou!!
    Irene desprès del proper viatge, podem preparar-ne un a aquesta zona. Gran experiència !!

    1. Toni, a la llista de viatges! Hem de parlar del «proper» cap a Abissínia que hauríem de tancar les dates. Et sembla bé?

  7. Que experiencia ! Me recuerda un poco a las islas flotantes del lago titicaca..sin cama pero con paneles solares .. estas experiencias son lo que nos vamos a llevar .. ellos con poco son más felices que nosotros con todas las cosas materiales tenemos .. que envidia sana 🙂

      1. Aquest viatge a Abissínia m’interessa. Donareu més informació?
        Per cert Irene, t’he enviat un email a l’adreça de contacte de la web. No se si l’has rebut.
        Bon diaaaa!

        1. Bon dia Ramon. Aviat podré informar del viatge cultural a Abissínia (i d’altres). Vaig a mirar el correu que m’has enviat i et responc. Merci.

    1. Josep, tinc alguna anècdota més a explicar dels massais… ho faré aviat que n’hi ha una que vaig acabar escandalitzant al poblat!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *