Bella Nefertiti

Tal dia com avui, 6 de desembre però de l’any 1912, Ludwig Borchardt (1863-1938) va trobar a Tell el-Amarna el famós bust de Nefertiti que es troba actualment exposat al Neues Museum de Berlín.

No us parlaré del bust; ni de com es va fer; ni de les teories que giren al voltant del seu “ull perdut”; ni de si el seu marit (Akhenaton) era un geni  o un tirà, o un individu ple d’espiritualitat o un hipòcrita acabat i tocat del bolet; ni de si… etc. i correm el risc (que miro d’evitar, no sé si amb èxit) de perdre’ns en discussions sobre aquests temes.

Bust de Nefertiti
https://es.wikipedia.org/wiki/Busto_de_Nefertiti#/media/File:Nofretete_Neues_Museum.jpg

Us pregunto: és guapa? jo la veig preciosa. Però reconec que estic projectant els meus paràmetres per analitzar la peça. Els nostres cànons de bellesa femenina fa que veiem en el bust la representació d’una dona “guapa, guapa, guapa” (que si les faccions perfectes, la perfecció dels pòmuls, l’elegància del seu coll, la forma de l’ull, els llavis carnosos, etc.).

En època de Rubens l’haurien vist bella? La bellesa és quelcom molt subjectiu i depèn de múltiples factors: de l’època en la que vivim, de l’indret geogràfic i d’un llarg etcètera.

Potser la pregunta que he formulat a l’inici hauria d’haver estat, per tant, una altra: els antics egipcis veien en aquest bust una dona bonica?

D’altra banda, em fa il·lusió explicar-vos una anècdota que em va passar fa uns anys mentre impartia una classe sobre Akhenaton i Nefertiti: us he de dir, abans de tot, que parlar de l’Egipte somiat d’Akhenaton i Nefertiti és “tiru” segur; és una xerrada que agrada sempre a l’oient i que no el deixa mai indiferent. Aquesta vegada però, entre les cares sorpreses i els ulls i boques ben oberts, hi havia una dona de cabell ros que seia darrera de tot i que anava somrient i afirmant amb el cap. Qui era aquella dona misteriosa que reaccionava diferent a la resta d’oients de la sala?  No podia deixar de mirar-la. I de sobte, i mentre explicava de com i a on Ludwig Borchardt va trobar el “famós” bust de Nefertiti, aquella dona va alçar la mà i amb un to de veu ferm i orgullós alhora va dir en veu alta: “es mi tío abuelo!”

Cal que us digui quina va ser la meva reacció?

La setmana següent, l’Ana -que així es diu aquesta dona- em va portar el diari personal del seu tiet-avi de l’època en la que va estar per Egipte. Llegir el seu relat de viatges ha estat un dels millors regals que he rebut a la meva vida.

Gràcies Ana!

13 respuesta a “Bella Nefertiti”

  1. Moltes felicitats per aquest blog. Estic fascinada amb les históries i anécdotes tant boniques que transcrius en un estil tant personal i autèntic.

  2. Es preciosa, exuberant, potser m’hagués agradat veure’la sense aquest barret que trobo potser una mica difícil de dur… i segur que tenia una melena negra impressionant com tota ella… però com be dius Irene, es la meva opinió en aquesta època… i responent a la teva pregunta de si ells la veien bella o no, ves a saber!!

    1. Cristina, sempre m’arranques un somriure amb els teus comentaris! Hahahahahahahaha! Aquest “barret” és la corona blava i plana que només va portar la Reina Nefertiti. Mai cap altra reina abans no havia dut quelcom semblant; ni mai cap altra reina no tornarà a dur-la. És per tant, única, com ella 🙂

  3. Sempre s’apren de tu Irene. Super emocionant, quan et va dir qui era. N’hi ha molt per parlar de nefertiti i el marit.

  4. Be, he de dir que sempre et passen coses excepcionals, deus saber estar en el lloc adecuat en el momento oportu… pero tot i aixó et felicito per tot el que fas.
    Tornem al bust de Nefertiti.. crec que tot i estar inacabat, es d’una dona guapa,molt guapa, tant desde el punt de vista de la nostra época, com pensó que hauria estat del punt de vista egipcia d’aquells moments.
    Pensem en la iconografía de diferents imatges. Tant de pintures com d’estatuaria…. sobretot d’epòca ramésida…
    Pensem amb les imatges de Nefertari amb les seves transparencies, amb les tombes de funcionaris de la Dinastia XVIII, que representen a la dona amb una silueta que moltes la voldriem….i l’estatuaria de Hatchepsut i de Tutmes III amb els pòmuls i els ulls ametllats… que jo els trobo realment preciosos…. per tot aixo pensó que la mentalitat egipcia i la nostre, (o al menys la meva)… no era tan diferent.

    1. Nuri, jo també sóc del parer que els antics egipcis deurien veure en Nefertiti una dona molt bella, però saps què és una de les coses que més m’impacta saber? doncs que aquest Bust ben poca gent el va veure. recordem que es va trobar a l’interior de la casa de l’escultor Tutmosis; per tant, ben pocs van ser els que el van poder contemplar. Jo em vull imaginar que la Reina fou una de les persones que el veié… i fins i tot vull pensar que li agradà de veure’s reflectida d’aquella manera.
      Hatxepsut i Tutmosis III? jo també veig una autèntica meravella i bellesa en aquells rostres!! Faré una entrada al blog amb ells dos. I te’l dedicaré a tu, Núria.
      Què em passen coses excepcionals?! Jajajajaajaja aquesta sí que és bona! Jajajajajaaja. Res, sóc una autèntica apassionada de la vida (com tu!!) i no vull desperdiciar-la ni un segon!

  5. Me parece sobretodo que tendría tener una gran personalidad, creo que los estándares de belleza han ido cambiando a lo largo de los años , así que es difícil decir .La veo con mucha fuerza .

    Que cosas más buenas te pasan

  6. Me parece muy interesante el blog . Como bien dices la belleza depende de los ojos con que se mira y lo q a nosotros nos parece bello en el siglo XXI podría no serlo en el antiguo Egipto y viceversa .

  7. Creo que voy a viajar por esos museos que expoliaron Egipto y mirar, escudriñar, tomar apuntes y a veces sueño que devuelven todo s su origen para deleite de todos.Esos ingenieros, arquitectos, médicos ,pintores,escritores y poetas y etc es para mi la gran belleza de Egipto..Llegan y atraviesan nuestra alma o Ba..Irene te hablo con el corazón.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *