El gall afònic de Karima (Sudan)

Quan ets a un país musulmà et despertes a les 04,50 de la matinada. Més aviat hauria de dir et desperten a les 04.50 de la matinada perquè el cant del muetzí crida des del minaret per avisar als fidels que és hora de la primera oració.

Uf! A Karima (Sudan) vam dormir dues nits a una casa que estava just al costat d’un minaret. Quan vaig veure la mesquita amb el seu minaret verd se’m van posar els pèls de punta perquè he de reconèixer que per a mi, és horrorós, horrorós, horrorós que et despertin amb aquell cant. Estàs plàcidament dormint i… patapam! Comencen els cants. Ja sé que dir que «el cant del muetzí» sona quelcom molt romàntic però no és així. Em passa exactament igual amb el toc de campanes de les esglésies… no  m’agrada que m’imposin quan m’he de llevar per anar a resar. Però deu fer el seu servei, perquè quan em desperten, ja sigui amb el cant del muetzí o amb les campanes del campanar de l’església del poble, automàticament em recordo de tots els sants i els faig baixar del cel en fila índia.

A Karima em vaig anar a dormir sent conscient que el minaret vibraria just al moment de la sortida del sol. Què hi farem! Dormir amb taps a les orelles? No en sé! És igual, que canti, que resi i ja provaré de tornar a agafar el son. Sóc a un país forà i no sóc absolutament ningú per dir que s’ha de fer i deixar de fer.

Però no! Les coses sovint no surten com una s’ha imaginat o planejat. Ni tan sols una cosa tan empírica, real, com el fet que els muetzins cantin només eixir el sol. No! Aquesta vegada fou diferent. A Karima li diem «ciutat de Karima» però en realitat és una aldea. A les 04.00 de la matinada em van despertar. Però no fou un muetzí despistat que s’hagués llevat abans per a la crida a l’oració; no. Va ser el quiquiriquí d’un gall afònic de la casa veïna on dormia. La mare que el va matricular al gall!! Horrorós és poc! Aquest gall era un malson! El pitjor cant d’un gall de la Història. La veu totalment trencada i en comptes de sentir un»quiquiriquí»com Déu mana, allò semblava el crit d’un gall que l’estiguessin escanyant o d’un gat enrabiat a qui la cua algú li hauria trepitjat. Horrorós! De debò que no havia sentit mai abans un gall cantar tan malament!

Vols saber què vaig pensar en aquell moment? doncs que tan de bo fotessin el gall a la cassola! I tot seguit em vaig posar a riure. És a dir, que algun sant o divinitat em va alliçonar la matinada que vaig dormir a Karima a l’enviar-me el cant afònic d’un gall desmanegat perquè he de reconèixer que vaig enyorar el plàcid cant del muetzí. 

Gall de Karima

9 respuesta a “El gall afònic de Karima (Sudan)”

  1. Sóc conscient que no et va fer cap gràcia però he rigut molt amb aquesta anècdota!!!
    No vols caldo…? Patapam

    1. Hahahahahajah!!! Ja ho pots ben dir, Maria!! Fins demà!! Una abraçada! I Merci per llegir l’entrada 😉

  2. JAJAJAJA.
    Llegint-lo no he pogut deixar de riure (he tingut un atac de riure i plorar al mateix temps dels meus atacs, ja saps de que et parlo…).
    És una anècdota més per explicar a classe o les teves futures nétes/néts.

  3. Apa!! Entre el gall, el minaret i les cassoles vares passar una bona nit!!
    Fantàstic laberint en una casa nubia on varem dormir » alguns» d’allò més bé!!
    La segona nit va ser , em sembla mes plàcida!! Ja, ja!!

  4. M’ha fet riure el que ens has explicat, encara que a tu no et devia fer res de gràcia que el gall et despertes més aviat que el cant del muetzí.
    El Jordi Canal-Soler ens va fer una molt bona informació del explorador Jean Louis Burckhardt, per on va passar i va acabar amb l’explicació del Níger. Es un bon substitut.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *