El meu “tattooador”

Jo no en tinc, de tattooador ni de tattooadora; però bàsicament perquè no tinc cap tattoo. La meva pell té alguna “ferida de guerra”; per cada cicatriu hi ha una història darrera. Així que benvingudes siguin les “marques” ja que és la meva vida.  Aquest estiu m’he fet amb dues noves cicatrius a la pell (una al braç i l’altra a la regió lumbar) degut a unes larves de mosca africana que foren les meves hostes durant dues setmanes, però ara no pertoca parlar d’això, així que tornem als tattoos. Cada vegada veig i conec més gent que en porteu. Gent de totes les edats. M’atreviria a dir que a dia d’avui, conec més gent (menors de 51 anys) que porta tattoos que gent que no en porta.  De debò us ho dic!

En Pep, que és un gran amic, en porta uns quants de tattoos. Va començar a fer-se’ls als 40 anys i ara en té 47. Els braços, el pit i l’esquena del Pep s’han convertit en la seva història personal: si coneixes la seva vida pots llegir-la a través dels tattoos que s’hi ha fet gravar a la pell, que és talment com un “llenç” (en castellà, “lienzo”) .

La Sílvia també porta tattoos. Es veu que això de fer-se tattoos “enganxa”. Comences amb un, després te’n fas un altre, després un de més gran… el proper tattoo que es farà vol que sigui “La mosca de la Reina Ahhotep“! Ohhh!

Els tattoos s’han fet al llarg de la Història de la Humanitat. Malauradament no deixen registre fòssil a no ser que el teixit de la pell hagi quedat molt ben deshidratat o congelat! Per tant, en tenim de ben pocs documentats.  A l’antiguitat està clar que els tatuatges (marques en general, com les escarificacions que també podem observar en moltes tribus actuals d’Àfrica) prenien un sentit magicoreligiós, ja fos la marca de pertinença a un grup social concret, el senyal d’un ritual de pas o la protecció contra un esperit malèfic (per a llegir sobre els tatuatges més antics del món, cliqueu aquí).  El meu punt de vista és que avui dia els tattoos es fan per una qüestió merament decorativa i estètica (el cas del Pep és diferent!!). I com a tal, n’hi ha que trobo horrorosos i n’hi ha que trobo de preciosos. Hi ha una tattooadora, que es diu Joana i té el seu taller al barri de Gràcia de Barcelona, que és una autèntica artista…

Si m’hagués de fer un tattoo tinc clar què és el que NO em tatuaria. No em posaria ni flors, ni lletres xineses, ni petits dofins, ni símbols d’horòscops, ni calaveres, ni avions, ni frases fetes, ni poemes de Martí Pol, ni ulls d’Horus, ni jeroglífics egipcis, ni papallones, ni creus cristianes, ni la lluna amb estels. No.  Hauria de ser alguna cosa que m’identifiqués (no?). Per favor, no em digueu que em tattooï una divinitat egípcia: ni Horus, ni Isis, ni Hathor, ni Amon-Re! Per Osiris! Quin horror!! Potser un fòssil… ui no… millor que no… o la gent hi veuria un cargolet o l’esquelet d’un gos. Potser una hipopòtama o un ibis… ui tampoc… millor que no… o pensareu que hi porto un zoo.

Mmmmm… em sembla que continuaré col·leccionant marques o “ferides de guerra”. Apareixen quan menys t’ho esperes, a la part del cos que li dóna la gana i sempre per algun motiu. Tal com us he dit, cada cicatriu té una història darrera. I a mi, aquest tipus de coses són les que més m’agraden. I que per molts anys més apareguin noves senyals a la pell; serà el senyal inequívoc que segueixo viva i col·leccionant moments. 

5 respuesta a “El meu “tattooador””

  1. Ostras que interesante lo de las larvas ! Mis heridas de guerra son principalmente cortes de cristales .. y de pequeño justo antes del cole me rompía algo 🙂 .. no me tatuó porque a saber lo que me gusta de aquí a unos años .. aunque me gustan .. me haría si recuerdas lo que tengo en la puerta pasillo grabado en mate .. y Jasejemuy o Narmer claramente 🙂

    1. Jajajajajaja! Un Khasekhemui estaría estupendo! Cortes de cristal! Que bueno! Lo ves! Detrás de las marcas hay historias!!

  2. Jo tinc tatuatge de vidres trencats en un braç, però la veritat no em fa cap il·lusió. Lamento la marca de larves de mosca africana que tens, que és “ferida de guerra”.

  3. Com tothom jo també tinc “ferides de guerra”…jajajaja. Però un tattoo que si trobo interessant és el de “La mosca de la Reina Ahhotep”, per el seu significat…..

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *