Explica’m un conte! (de l’Antic Egipte)

El meu regal d’aquests dies de festa i per donar la benvinguda al nou any és un conte de l’Antic Egipte (“El conte de les vogadores“).

Papir Westcar (pap. Berlín 3033) és el nom que rep una antologia de contes de l’Antic Egipte. No es tracta, per tant, d’un únic conte, sinó de tota una sèrie de relats, que entrellaçats d’una manera molt gràcil, ens recorda el  posterior relat de Les mil i una nits. El manuscrit, del qual només se n’ha trobat un exemplar, fou escrit sobre papir durant el Regne Mitjà (c. 2000 a.C.). És a dir, ara fa 4.000 anys un escriba va agafar un tros de papir i va deixar per escrit aquesta bonica història. No coneixem el nom de l’escriba, ja que les obres literàries egípcies no foren mai signades per l’autor; són totes elles, per tant, anònimes.

El relat de fons del Papir Westcar narra la història del rei Quèops, segon monarca de la Dinastia IV (c. 2800 a.C.) i constructor de la Gran Piràmide de Guiza, que per distreure’s farà  que els seus fills li expliquin contes/històries, totes elles meravelles esdevingudes en temps dels seus avantpassats. Us vull advertir que a més de ser un relat molt bonic, hi trobareu similituds i paral·lelismes en històries que s’escriuran en temps posteriors, per a tots molt molt conegudes.

I un dels contes diu així:

El conte de les vogadores

Vet aquí que un dia el rei Esnofru estava molt avorrit. Deambulava amunt i avall per les habitacions de palau buscant alguna diversió per entretenir-se però no en trobava cap. Finalment, Esnofru va fer cridar el sacerdot Djadjaemankh per a demanar-li consell:

– Djadjaemankh, estic molt avorrit. Tu que ets un home savi, digueu-me què puc fer per alegrar el meu cor?

– Majestat, aneu a l’estany que teniu construït aquí a palau i feu pujar dins d’una barca les dones més belles que tingueu a la cort. El vostre cor s’alegrarà i animarà de veure-les remar pel llac.

La idea del sacerdot Djadjaemankh va agradar al faraó d’Egipte que es va mostrar molt entusiasmat i immediatament va manar als seus servents:

– Porteu-me vint rems de fusta de banús coberts d’or i amb mànecs d’electre. Porteu-me vint dones joves de belles figures, pits ferms i delicats pentinats trenats. Que siguin verges, que mai no hagin donat a llum! I porteu-me vint rets i doneu-les a les noies per a que sigui l’única roba que vesteixin!

I així es va fer.

Sota la llum del sol les noies-remadores vogaven alhora, amunt i avall, i el cor del faraó estava content al veure-les remar. Les vogadores cantaven mentre remaven, amb la pell daurada i brillant per la suor. Esnofru era feliç. Però de sobte, una de les vogadores es donà un cop amb el rem i un penjoll que duia al coll en forma de peix i de color turquesa li caigué a l’aigua. Les seves companyes vogadores, confuses, van parar de remar i la barca va deixar de moure’s. El silenci s’apoderà de l’indret. Llavors, el rei Esnofru preguntà:

– Per què no vogueu?

I la jove que s’havia donat el cop li contestà:

– M’ha caigut el penjoll de turquesa a l’aigua.

El rei Esnofru va prometre a la vogadora que immediatament reemplaçaria el penjoll de turquesa per un altre d’idèntic i li demanà que continuessin vogant. Però la noia contestà:

– Majestat, no vull un altre penjoll de turquesa idèntic; vull el meu, el que ha caigut a l’aigua. Estic massa trista per poder continuar vogant.

És així com el rei Esnofru va cridar, d’immediat, al sacerdot Djadjaemankh. I sa Majestat li va dir:

– Djadjaemankh, germà meu, vaig fer tal i com em vas aconsellar i el meu cor s’ha complagut de veure aquestes dones vogar. Però a una d’elles se li ha caigut un penjoll a l’aigua i ara no vol seguir remant fins que li recuperem. Què hem de fer ara?

El savi Djadjaemankh no dubtà i es col·locà davant del llac; recità en veu alta unes paraules màgiques i amb elles separà les aigües del llac en dues meitats, posant una sobre l’altra. Djadjaemankh trobà el penjoll de turquesa que reposava sobre un vas de ceràmica trencat al fons del llac. El recollí i el lliurà a la seva propietària. Tot seguit, un altre encanteri tornà les aigües al seu lloc, retornant al llac el seu caràcter líquid i les joves donzelles tornaren a agafar els rems.

Esnofru s’havia quedat molt impressionat pel què acabava de presenciar. Aquella mateixa tarda, el prodigi del savi fou celebrat a palau amb una gran festa. I Djadjaemankh fou recompensat amb tota classe de coses bones.

Salut!

4 respuesta a “Explica’m un conte! (de l’Antic Egipte)”

  1. Aquestes coses que ens expliques, que parlen de persones que vàren viure i escriure fa 4.000 anys, ens fan pensar en com som de petits dintre l’univers í la història oí?

    1. Cristincilla, penso com tu: què minúsculs som… un sospir dins la Història… i per la de “tonteries” que ens arribem a preocupar… som ben petits (petites) sí…

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *