La Fàdia

La Fàdia és sudanesa i viu a Khartum.  És alta, prima, de pell bruna, ulls grans, foscos i rodons, i llavis molsuts. Té 21 anys. És la gran de sis germans. Ha estudiat una doble llicenciatura a la Universitat de Khartum: Antropologia i Sociologia. El seu anglès és excel·lent i s’està preparant per a ser guia turística. Però no ho té pas fàcil la Fàdia, ja que li ha tocat néixer i créixer a Sudan, un país on la dona té les coses molt més difícils que l’home.

Dones sudaneses
Amb la Fàdia, a Khartoum

A la Fàdia la vaig conèixer el desè dia del meu viatge/expedició a Sudan de 2018 i em va mostrar en poques hores el Sudan que jo volia conèixer. Ja no em crec massa el que m’han explicat altres sudanesos. Fàdia en canvi, parla del Sudan que jo vull conèixer. És molt crítica amb el seu país i la seva gent i al veure el meu interès cap a ella i el seu poble em va dir:

Jo t’explicaré què hi passa realment al Sudan

Insisteix a dir-me que la Sharia és quelcom molt seriós: no està permès manifestar-se, o la policia et dispara i et mata; no està permès parlar malament del govern en un espai públic, o també et maten. Em diu que el país no té ni gasolina, ni dièsel, ni “cash” (només poden treure 500 lliures sudaneses al dia -10€- i per aquest motiu es creen cues al carrer davant dels bancs com a les benzineres de més de 6 hores d’espera per a que et toqui torn; amb un xic de sort, també tindràs benzina i treure el cash) i que tampoc hi ha pa per menjar.

Els guies que he conegut no m’expliquen mai res d’això. Em volen mostrar un Sudan idíl·lic i no real.  Em recorden als guies egipcis (que en són uns quants els que conec). Lo fotut és que s’ho creuen.

Fàdia em pregunta què significa el color groc a la meva terra, ja que ha vist alguns dels viatgers comprar mocadors grocs al mercat de Khartum i li ho explico. Se la veu interessada en el tema perquè obre els ulls de bat a bat i em segueix fent preguntes. Un xic avergonyida em pregunta si la gent de la meva terra ha gosat sortir al carrer, manifestant-se. I li dic que sí, és clar. Que més de dos milions de persones han sortit al carrer. I em pregunta si la policia va disparar i que quants morts calculo que hi va haver.

A la Fàdia no li fa por manifestar-se. Tampoc té por a morir. Diu que els coses han de canviar a Sudan, sobretot per a les dones. Li pregunto com és que té aquesta visió tan oberta i com és que és tan diferent a les altres dones sudaneses, si els seus pares hi han tingut quelcom a veure i el primer que em diu és que els pares comencen a acceptar-ho.

Li agafo carinyo i estima a la Fàdia. Li dic que la prendré com a filla putativa. Em diu que millor la prengui com a germana petita que sóc massa jove per a que siguem mare i filla i tot seguit li dic que tinc 45 anys¹. Em mira de dalt a baix i em diu “ets més gran que la meva mare; ella en té 43”.  Per a fiançar la nostra nova relació, fem un intercanvi de mocadors: jo duia un folar amb tons blavosos que em va dir que li agradava molt. Li vaig regalar i automàticament ella es va treure el seu mocador de color vi, el va impregnar amb la seva colònia i també me’l va regalar. Aquest intercanvi va segellar la nostra aliança. De dona a dona.

Fàdia té un tall de cabell molt modern. Porta el cabell curt, amb un tall molt irregular. Per un costat del cap el porta casi rapat i per l’altre costat s’ha deixat mitja melena. De totes maneres, són pocs els minuts que li he vist el cabell perquè en públic sempre es posa el vel. Em comenta que és obligatori. I aquí els meus sentits s’activen perquè no és pas la primera vegada que vaig al Sudan i jo sempre he dut el cap destapat. I em respon que no em preocupi, que només és obligatori per a les dones sudaneses, com ella.

– Fàdia, què et pot passar si no portes el vel cobrin-te els cabells?

– Doncs que la policia ens deté. I si la policia no et veu és igual, perquè la gent del carrer t’assenyala, em diuen coses desagradables.

– Es fa difícil ser dona al Sudan, oi?

– Ni t’ho imagines.

Passegem juntes pel mercat de Khartum. Les dues ens cobrim el cap amb el mocador intercanviat.  Ens posem entre els carrerons plens de gent i observo tota mena de productes per vendre: mocadors, sabates, jerseis, galabeyas, fruita, verdures, llegums, cafeteries, tendes amb artesania, màscares africanes… M’adono que la gent es mira la Fàdia i erròniament penso que és perquè va amb mi, una blanca. Però no. M’equivoco. Es miren la Fàdia perquè malgrat ser dona gosa vestir en pantalons. I jo ni me n’havia adonat que duia texans! Però és ben cert. És l’única dona de tot el mercat que vesteix pantalons.

Torno a parar-me en sec al mig d’un dels carrerons del mercat de Khartum i no puc evitar de tornar a preguntar com carai la Fàdia és diferent a la resta de la gent. Em diu que no és l’única, que pertany a un grup de dones que estan lluitant  per intentar fer del Sudan un país més obert i millor i sobretot, per lluitar per a que canviïn la Sharia on, i només per posar-me un exemple, em diu que està permès que les nenes de 10 anys es casin. Em recalca que “ells no m’ho diran mai que als 10 anys les nenes tant de ciutat com de les zones rurals les casen; però que és així. I que ella m’explica la vertitat”. I vés per on, que jo me la crec a la Fàdia. Torno a dir-li com és que té aquesta visió i em respon:

Crec que si Déu m’ha donat un cervell és per pensar per mi mateixa i no per ser un robot programat per a fer el que els altres em diguin.

Utilitzant les seves pròpies paraules us diria que she’s open mind.

——–

¹Ara ja tinc 46 anys. Quan vaig escriure aquesta entrada acabava de tornar de Sudan i encara tenia 45.

27 respuesta a “La Fàdia”

  1. Que trist el que explica la Fàdia. Quina dona més valenta. És de la mena de gent que fa que les coses canviin. Admirable!!

  2. Gràcies per fer-nos veure la realitat que no volem veure, des de fora.
    Quina noia més valenta, moltes felicitats, és d’admirar.
    Et fa pensar……..
    No tinc més paraules….les úniques que em venen són d’odi, rabia, injustícia……
    Gràcies per compartir-ho i obrir-no els ulls d’altres realitats.

    GRÀCIES.

  3. Fa mal llegir la descripció de la situació al Sudan, però l’esperit de lluita que descrius es meravellós!

    Molt bon escrit Irene!

    1. Ferran, la Fàdia és extraordinària! Quan parla jo em quedo callada (difícil en mi) perquè tot el que diu ho trobo interessantíssim. Acabo de rebre un missatge de veu d’ella (visca el whatsApp) dient que s’ha llegit l’entrada del blog (té el traductor a l’anglès) i la “tia” em dona les gràcies a mi per escriure-ho.

  4. Gràcies Irene per compartir amb nosaltres “la realitat del Sudàn”…amb el país tan bonic que ens dius que ténen.
    Sort que hi ha persones amb esperit crític amb la repressió.

  5. Gràcies per fer-me recordar una dona tan valenta i disposta com la Fadia. Si hi haguès mes dones com ella, paisos com el Sudan, podrien donar un pas important cap a un “real” segle XXI en el que la dona sigui valorada per ella mateixa i no com un apendix del “seu” home (amo!!!).

    Porto amb molta il.lusió la seva polsera que em va regalar.

  6. es molt trist q en el segle XX1 pasin aquestas cosas .Es impactant lo q diu aquesta noia ,i mes q no pugui explicar publicament els seus sentiments.Es molt trist.Jo me le agues emportat.RAIMON

  7. Quina noia més valenta. És d’aquelles que fan història. Però que trist que encara hi hagi situacions com les que explica.
    M’enravio només de pensar que poc hi podem fer i que injust és tot plegat.
    Gràcies Irene per aquesta lliçó de realitat i tota la meva força per a la Fadia i les dones admirables com ella que fan del món un lloc millor i més just.

  8. Quina personalitat tan entranyable i valenta, la Fadia. Hi hauria d’haver moltes més Fadies al món, que ens està quedant impresentable. I gràcies per fer de ressò de la seva veu i lluita.

  9. Querida Irene ,
    Realmente me alegro de haberte conocido, ese día que estuvimos en Kartum fue muy hermoso, ¡eres una mujer exitosa muy inspiradora! mucho amor y respeto.
    I’m sorry if my writing is not correct. Estoy aprendo!
    La Fádia

    1. Dear fadia,
      Thanks for writing in this blogg. Do you know what people say about you? that you are a very brave woman and that the world needs women like you.
      Take care!
      Greetings from Barcelona.

  10. Al darrera de l´autobus varem xerrar força amb Fadia i vaig quedar amb el cor encongit. Malgrat el seu positivisme , l´entorn li posará les coses molt difícils. Però lluitará junt amb el grup d´amigues que pensen com ella i desitjo que pugui assolir al menys part dels seus anhels.
    Hem intercanviat un parell de w-apps amb fotografies i amb aquesta entrada , Irene em convides a escriure-li de nou. Gràcies!!

    1. Que bé, Toni! No hem de perdre el contacte amb la Fâdia, i menys tu que vas connectar tan bé amb ella. M’alegra saber que heu intercanviat wp. Una abraça ben forta, espartà!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *