La llegenda de l’Akwa Ba

La Laura V. és una estudiant de tercer curs d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. És llesta, apassionada, riallera i bona persona. Es pot demanar més? Al poc de coneixe’ns, em va regalar una bossa de coloraines (divina) feta a mà per unes dones del país de Ghana i al seu interior hi havia una figureta de fusta que representa una dona. La imatge no era pas la primera vegada que la veia perquè a diversos països d’Àfrica la trobes. El que desconeixia totalment és la història que hi havia darrera aquesta figura. És la llegenda de l’Akwa Ba, tan bonica, que no puc fer altra cosa que compartir-la.

La llegenda d'Akwa Ba
La filla d’Akwa

Diu la tradició, que fa molts anys, a Ghana hi vivia l’Akwa, una dona que no podia tenir fills i el seu màxim desig era poder tenir una filla. Un dia va decidir consultar el xaman del poblat i aquest li digué:

– Vés al bosc a buscar un tronc d’arbre i talla’t fins a fer-ne la figura d’una nena.  Aquesta nena haurà de tenir tot el que desitgeries que tingués una filla teva. Un cop la tinguis feta l’hauràs de cuidar com si ho fos i l’hauràs d’estimar com a tal.

L’Akwa de camí de tornada al seu poblat va veure un tronc d’arbre de mango i li va agradar tant que se’l va emportar. A casa el va començar a tallar pensant en tot el que li havia dit el xaman: li va fer un cap molt gran, amb front molt alt perquè la volia capaç de resoldre tots els problemes de la vida. També li va fer un coll molt llarg, símbol de bellesa femenina i de les dues cames en va fer només una, però molt forta i robusta perquè la seva filla toqués sempre de peus a terra…

…i la va començar a estimar i cuidar com si es tractés de la seva filla.

Un dia, a l’Akwa li va créixer la panxa… estava embarassada! i al cap de poc va donar a llum una nena tal com ella l’havia imaginada. Les dones i els homes del poblat van començar a anomenar-la «Wei ye Akwa ba» que vol dir «aquesta és la filla de l’Akwa».

I sabeu què? que com que aquesta va ser una nena molt desitjada a partir de llavors quan arribes a Ghana i et donen la benvinguda et diuen «Akwaaba!» que no vol dir altra cosa que «Benvinguda!».

Oi què és bonic? Gràcies Laura V. per il·lustrar-nos! 

 

17 respuestas a «La llegenda de l’Akwa Ba»

  1. Molt bonic el conte!!!
    M’ha recordat una novel·la que he llegit fa poc d’una escriptora nigeriana que es diu Ayòbámi Adébáyò, «Queda’t amb mi», i que tracta de la catàstrofe que representa a les societats africanes el fet que les parelles no puguin tenir fills i com aquest drama recau molt especialment sobre les dones.
    Us la recomano molt.
    I, de passada, molts records per la Laura V.

    1. Conxita! Gràcies per la recomanació del llibre! No el coneixia pas i m’ha entrat moltes ganes de llegir-lo. Una abraçada molt forta!

  2. Que maca la història. Sortint de la Laura no pot ser menys. Ets un exemple de noia; simpàtica, alegre, generosa, divertida, inteligent, i a més a més guapa. No és pot demanar més.

  3. L’art, i en general les diverses cultures africanes, continuen essent les grans oblidades i hi ha tant per a aprendre’n!. Si bé les avantguardes històriques les van posar en valor, continuen injustament als marges dels estudis, les exposicions…. La potència de l’escultura de l’Àfrica central i occidental és enorme, per acotar un sol àmbit. Gràcies per la descoberta d’art africà més avall d’Egipte i de la civilització islàmica. Tot ens fa més rics, més savis.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *