L’Imperi Axumita i els alumnes del Centre Borja

Tot just he acabat de donar un curs de quatre sessions al Centre Borja (Institut de Teologia Fonamental que està incorporat a la Facultat de Teologia de Catalunya). Aquesta vegada hi he anat per parlar de l’Imperi Axumita (s. V aC a XIII dC), un misteriós regne d’Àfrica.

Camp d'esteles
Estela axumita (Axum, Etiòpia). Fotografia de Toni Espadas

S’ha de tenir ganes i voluntat per poder assistir a una classe de dues hores que s’imparteix de 15,30 a 17,30h. Sí, sí; heu llegit bé: el curs comença a les 15,30h, a aquella hora que la migdiada és rebuda com un regal i més aquests dies que està fent tant i tant fred… que un@ pensa a tancar-se a casa i escarxofar-se al sofà amb la manteta sobre la falda i davant la tele… Però no, hi ha un grup d’unes 30 dones (i algun home) que venen a classe i només per això ja em veig amb la il·lusió de donar-ho tot.  I sempre m’han rebut bé.  “I què carai els hi expliques?” us deveu preguntat. De tot! Ja fa uns quants anys que hi vaig! Els hi parlo del “monoteisme atonià”, de “com vivien, pensaven i resaven els antics egipcis”, de l’antiga Babilònia, de l’Epopèia de Guilgameix, dels sumeris, dels acadis, de nou dels egipcis… i sempre em reben amb aquella alegria i aquell somriure.

La “Tumtun” em mira des de les darreres files i em somriu; la Marisol que se seu darrera de tot controla el so del micro; en Joan em parla dels de Sabadell i Terrassa i em diu que engegui el micro “que no se sent“, mentre la Marisol em diu que abaixi la veu que allò ressona i la Mercè (la de Terrassa, la que té la cosina a Sao Paulo) em fa un gest per dir-me que avui l’aparell de sordesa del Joan no funciona; la Mari Àngels és la “conductora del grup”; la Sílvia està més endavant al costat del passadís i no es perd ni una paraula sense abandonar el somriure; l’Eulàlia, l’oftalmòloga que ens parlar del projecte d’Eye Clinic a Mekele (Etiòpia); la Paquita i la Mercè que seuen a primera fila (són molt obedients i les 3 tornem juntes a Barcelona amb els Ferrocarrils Catalans i ens fem un fart de riure)… i una llarga llista de noms. Al proper curs que doni els hi dedicaré l’entrada al blog.

Però… de què carai hem parlat aquest darrer mes? Doncs de l’Imperi Axumita. 8 hores parlant de l’Imperi Axumita.

Axum (a l’actual Etiòpia), la capital del Regne Axumita, era un gran centre de poder comercial del segle I al VII que feia de nexe d’unió entre l’Imperi Romà i l’Índia. Tenia domini absolut sobre el Mar Roig i, per tant, de les rutes comercials del moment. Durant el segle IV i V, el Regne Axumita adoptà el Cristianisme i fou el primer estat de la Història (fins i tot abans del romà) en utilitzar el signe de la creu en l’encunyació de la seva moneda.

Però, qui eren els axumites? Què sabem dels reis axumites? Com és que no ens en parlen si l’Axumita constitueix un dels regnes més antic i poderós de la Història i ens ha llegat una gran quantitat de restes arqueològiques?

Si ho voleu saber, us informo que tornaré a impartir aquest curs, aquest cop a Barcelona, a l’Escola d’Humanitats Artkhé el mes  d’abril. Clica sobre el nom de l’escola per a veure més informació.

6 respuesta a “L’Imperi Axumita i els alumnes del Centre Borja”

  1. Fantàstic curs, i la Irene ens és com el perfum i frescor de la rosada…
    Cert, és a l’hora de la migdiada, però tots tenim els ulls com els mussols i les orelles ben obertes. Una passada.
    Gràcies Irene, només ho podies fer tu.

    1. Aix Mercè, Mercè… mira que ens ho arribem a passar bé en aquestes cursos i sempre es fan curts! Haurem de parlar amb el Pare Boada…
      Gràcies a vosaltres per rebre’m sempre amb aquesta il·lusió!
      Un petonàs a tots i totes de l’aula!

  2. Irene, estimada, bona tarda.
    Tinc un gran desig de fer un viatge coordinat per tu, però des de São Paulo té almenys 12 a 20 hores de vol. Uff … Estic estudiant les possibilitats. Passar unes hores assistint a les vostres classes és molt bo. Enhorabona, Nuria

    Obs. Vaig llegir el comentari de la meva cosína Merce , Êeeee

    1. Hola Núria,
      Guardo un molt bon record de tu: la teva mirada traspuava molta il·lusió i fascinació per conèixer aquesta cultura mil·lenària. M’encantaria que finalment poguessiu venir al viatge. Pel que fa a les hores de vol… et prometo que el primer dia et “deixaré” descansar (sobretot per la tarda) i que només pel matí et presentaré la “Lucy”, la nostra estimada “besàvia”. Etiòpia t’agradarà tant que no recordaràs les hores de vol 🙂
      Una abraçada molt forta!
      M’alegra saber que llegissis el comentari a la teva cosina i a tu 😉

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *