Un dels meus llocs predilectes d’Etiòpia són les ciutats d’Axum i de Lalibela. M’encanta anar-hi. Lalibela és prou coneguda (famosa per les seves esglésies excavades a la roca); però Axum no és tan coneguda.
Axum és una petita ciutat carregada d’història i de llegendes i no se’n parla pràcticament mai. I no ho puc entendre que no parlem d’Axum.
Axum, la capital del Regne Axumita, va ser un gran centre de poder comercial del segle I al VII que feia de nexe d’unió entre l’Imperi Romà i l’Índia. Tenia domini absolut sobre el Mar Roig i, per tant, de les rutes comercials del moment. Durant el segle IV i V, el Regne Axumita adoptà el Cristianisme i fou el primer estat de la Història (fins i tot abans del romà) en utilitzar el signe de la creu en l’encunyació de la seva moneda.
Però, qui eren els axumites? Com és que no ens en parlen si l’Axumita constitueix un dels regnes més antic i poderós de la Història i ens ha llegat una gran quantitat de restes arqueològiques?
Si us interessa el tema, si tens planejat un viatge a Etiòpia (imprescindible!) o simplement tens curiositat per saber d’aquests axumites, us informo que impartiré un curs de 4 sessions a l’Escola d’Humanitats Artkhé, a Barcelona, al carrer Consell de Cent 295, 1er 1ra (entre Balmes i Enric Granados).
Les classes són setmanals i comencem el divendres 1 de febrer i acabem el divendres 22 de febrer. L’horari és d’11 a 12,30h.
Si vols informació pots clicar aquí o anar directament a la pàgina d’Artkhé.
Irene, explica la llegenda de la reina de Saba, vaaaaaa!!!! porfi!!!
Saps perfectament que et demanaré que m’expliquis aquesta història una i mil vegades…
Jajajajajaja! Sempre que vulguis te t’explicaré! Una abraçada!!
Para quien no lo conozca vale mucho la pena, tanto conocer su historia cómo viajar a Axum
Apuntada i amb moltes ganes de començar!!!
Amb ganes de començar també!! Fins la setmana vinent, Maria!
Esto hay que estudiarlo que pena no podamos por los horarios ….desayune con 🙂
Desayune con… los reyes axumitas. Qué buena idea!!! Eres un crack, Alberto!!
Ostres, quina llàstima, un horari imposible.
Eva, segur que el curs es podria fer, per exemple, a una Galeria d’Art. Oi? 😉
I tant.
Espero que s’ho passin bé, tal i com m’ho passo jo escoltant-te!!!
Jo també ho espero. Gràcies, Paquita! Una abraçada.
Ens veiem el divendres, ja friso per conèixer aquesta història tan interessant i sobretot explicada per a tu. Una abraçada
Fins divendres, Dèlia! Ha costat, però finalment el curs es fa I amb un grup de 14 persones:)