Demà marxo cap a Egipte

Demà marxo cap a Egipte. Una vegada, el meu amic Francesc Bailón em va preguntar quantes vegades havia estat a Egipte i el cert és que no ho he «sabut» comptar mai. Però al capbaix hi he anat unes 50 vegades sense comptar que vaig viure un any sencer al Caire.

Caos a la ciutat del Caire Com puc comptar l’any del Caire? Com una sola vegada? A El Caire hi he arribat a anar per estar-hi tan sols 3 dies. Per ser honesta, he de dir que «l’any del Caire» foren en realitat 11 mesos. Vaig aconseguir un permís per estar a la Universitat Americana del Caire com investigadora durant tot un any. I no vaig desaprofitar l’ocasió i allà vaig poder acabar la Tesi Doctoral que vaig defensar l’any següent a la Universitat Autònoma de Barcelona.  A El Caire, vaig llogar un pis (jo li deia «palauet» perquè era molt gran) que s’ubicava al barri de Zamàlek, allà on es troben la majoria de les ambaixades, mot a prop de la Pizzeria  Maison Thomas on podia menjar pernil dolç «tranquil·lament» (recordeu que l’islam és religió d’Estat).  Aquell any va ser fabulós, vaig conèixer molta gent de la qual guardo un bon record i encara conservo algun amic, i em vaig acabar coneixent molt bé els carrers cairotes. M’encanta la ciutat del Caire. M’encanta.

Pizzeria amb pernil dolç a Zamalek, el caire
Entrada de la Pizzeria Maison Thomas, a Zamalek (El Caire)

Demà marxo de nou cap a Egipte. Aquest cop encapçalo i guio un grup de viatgers i viatgeres de l’Escola d’Humanitats Artkhé. Farem un trajecte bastant clàssic però li he posat el meu toc personal. A més del creuer i de les «visites obligades», anirem a la tomba del faraó Seti I a la Vall dels Reis, la de Sennedjem a Deir el-Medina… i alguna sorpresa més. I passejarem pels carrers cairotes.

Sou molts i moltes els que m’heu preguntat vàries vegades si no m’avorreix tornar a Egipte i us he de dir que no em canso mai d’anar-hi. Tant és les vegades que hi hagi anat. No em fa mai mandra i de fet, casi diria que «necessito» tornar a Egipte. Segur que molts i moltes dels que esteu llegint aquestes paraules m’enteneu.  I quan arribo a l’aeroport del Caire em sento com quan trepitjo el de Barcelona: com si hagués arribat a casa.

Demà torno a volar. Em sé els horaris dels vols d’Egyptair de memòria. I estic nerviosa. Sento aquell rau-rau a la panxa i no és pas pels nervis de viatjar, sinó de saber que torno a casa.

 

 

25 respuestas a «Demà marxo cap a Egipte»

  1. Buen viaje Irene, estoy deseando volver a Egipto pero contigo. Egipto es magicor, te atrapa y enamora.

      1. Por alusiones! Com no hi anem em sabrà molt greu. I inclús pujaria en globus. No sé si la sensació seria de «tornar a casa» però seria més tranquila que la primera vegada i fins ara l’única. El riu em va embruixar. Bon viatge i esperem que ens expliquis moltes coses. Una abraçada.

  2. Molt contenta de poder-te acompanyar a casa. Jo també estic emocionada, tot i que serà la meva 12a vegada!! Fins demà

    1. 14 anys esperant i desitjant poder anar a Egipte alguna vegada. No em crec que dema trepitjare els carrers del caire!!!! Quines ganes!!!!

  3. Jo també estic molt contenta de demà viatjar amb tu a Egipte. Fa 6 o 7 anys estava apuntada a anar a Egipte i per problemes de guerra el viatge es va anul.lar. Ara segur que tot anirà molt bé. Estic molt nerviosa, el temps passa a poc a poc.. Una gran abraçada,

  4. Tengo envidia!!! Y te entiendo perfectamente, es una caótica ciudad que engancha y necesitas volver! Enjoy y … un beso!

    1. Elena! Us posaré deures des d’Egipte! us aniré enviant inscripcions de sarcòfags i esteles funeràries! 😉 I corregim traduccions quan torni.

    1. Moltes gràcies, Isabel. Us explicarem, sí! I vosaltres cuideu la nostra terra. També voldré saber! 🙂

  5. Estimada Irene, quina enveja poder fer aquest viatge amb tú . Ho hem de programar properament!! Disfruteu molt !!
    Dona-li molts records a Carme Domènech que veig que viatja amb tu. Bon viatge!!

    1. Moltes gràcies, Antoni! Un Egipte sí que m’agradaria fer-lo amb tu!! Conec una ruta espartana… mira on està Gilf Kebir i veuràs perquè s’ha de fer una nit al mig del desert 🙂

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *