Planificar la vida

Volem tenir la nostra vida planificada, tenir-ho tot sota control. Volem que totes les peces encaixin com si es tractés d’un trencaclosques. Volem viatjar però creiem que ara no és el moment perquè tenim la feina, la família, una hipoteca o lloguer per pagar… volem conèixer ètnies, descobrir racons, volem volar en globus, volem aprendre un idioma, volem fotografiar una cascada, volem veure el Nil, volem l’aventura. I és massa sovint que sento dir «que ara no és el moment; que ja es farà més endavant, quan tinguem temps«.

Idees de bombers viure la vida

Volem tenir la nostra vida planificada, tenir-ho tot sota control. Sovint em trobo que hi ha gent que em diu que volen viatjar per Àfrica, impregnar-se de cultura, conèixer i conviure amb ètnies poc conegudes i ben diferents a nosaltres, menjar amb els dits peix fregit dels pescadors del Llac Victòria, prendre un te amb dones musulmanes, ballar a la vora del foc dels Dorze, tenir una experiència amb els goril·les de muntanya o els ximpanzés de Kibale, navegar pel riu Omo i vorejar el Llac Turkana. I massa sovint, aquesta mateixa gent em diu «que ho faran més endavant, quan tinguin el temps, diners o el que sigui per fer-ho«. Però el destí és capritxós i no sabem mai què ens pot passar. Però seguim planificant les nostres vides. «Aquest any un cotxe nou, el vinent la cuina… potser per d’aquí a dos estius el somiat i desitjat viatge a Etiòpia, Kenya, Uganda, Sudan o Egipte«. I no sabem què ens pot passar d’aquí a dos anys. No sé vosaltres, però d’entrada jo em noto que el cos ja no em respon com solia fer-ho. Abans no sabia què eren els mals d’esquena, els genolls fluixos, necessitar dos dies per recuperar-me d’un sopar que s’allarga amb els amics o tenir els pares un xic delicats.

Volem tenir la nostra vida planificada, tenir-ho tot sota control. Però el temps és el pitjor enemic de la planificació de les nostres vides, perquè no se sap mai què ens pot passar. Pensem que som immunes a les malalties i de les males notícies, no només nostres sinó també de la gent que ens envolta i estimem. Pensem que aquestes coses no arriben a casa nostra. Tots ens sentim fora d’aquesta estadística; però la realitat és que tots som dins l’estadística.

No vull que sigui massa tard per a ningú de nosaltres. Si no voleu viatjar és quelcom molt respectable, però no vull que no pugueu fer-ho més endavant per no haver-ho decidit a temps. No escollir a temps el voler viatjar és perdre la possibilitat d’elegir. I l’únic que puc dir és que no se’ns faci massa tard.

Planificar la vida està bé, però comparteixo al 100% el que el meu Bon Amic Rafa M. diu:

Viu la vida amb una brúixola, no amb un rellotge.

Mapa mundi i brñuixola per a no perdre's.

32 respuesta a “Planificar la vida”

  1. Aquesta és l’actitud!! Avui vas forta. Quanta raó. Sempre pensem que tenim temps, però el temps no el controlem nosaltres!!

    1. Maria Eloi, cada dia tinc més clar que tu i jo estem sincronitzades. Per cert! Tenim una amiga en comú!!! 😉 Demà et dic qui és.

          1. Mmmmm… na. Vull veure la cara que poses de sorpresa quan demà t’ho digui 🙂

  2. Cuanta razón ! El tiempo se pasa y hay que disfrutar de la vida , en nuestro caso viajamos mucho hace unos años y lo echo a faltar .. ,.Peru, Mexico , Jordania , Nepal , China, India , Turquía .. pero como no podía ser de otra manera el primero fue Egipto … hay que buscar el tiempo de donde sea para volver y mas si nos enseñas

  3. Jo estic totalment d’acord amb el que dius. Hi ha que cumplir els somnis i viure amb il.lusió. En el meu cas el que més m’agrada també és viatjar i, com vas dir l’altre dia a classe, visitar els llocs per els que han passat exploradors, escriptors i pioners. Jo sempre animo als amics a fer el que realment vulguin, a que no deixin que la rutina pugui més que els somnis. En el meu cas, només dic que quan tingui més temps faré «más de lo mismo». Una abraçada i fins aviat,

  4. I tant, a més, afegiria a la brúixola un punt de velocitat, ja que sinó és la mateixa vida la que t’acaba planificant.

    Sens dubte, una reflexió que convindria tenir en compte abans que la vida sigui més ràpida que tu.

  5. Aquesta és l’actitut que hauriem de tenir tots. Viure el moment, demà no saps el que pasarà.
    A mi (i al Jaume, el meu marit) ens encanta viatjar.
    M’agrada molt la frase del teu amic «Viu la vida amb una brúixola, no amb un rellotge».
    Molt bon escrit, felicitats.

    1. M’alegra saber que t’ha agradat, Eva. I ja ho sabem: a viure i a viatjar (pels que ens agrada fer-ho)! 🙂

  6. Jo de moment, per si de cas no hi sòc a temps, ja he fet els deures i el proper día 3, marxo cap a Egipte✈️ 🇾🇪
    Per mi és tan important el viatge com la gent amb la que hi vaig

    1. I aquesta és la meva «Maite». Ho ha tingut claríssim de sempre: anar a Egipte amb bona companyia. 🙂

  7. Uf! quina veritat Irene………m’he sentit identificada amb les teves paraules. Però bé, per si de cas ja he començat a Jordania, visitant Petra que era una il.lusió enorme que tenia.

  8. Jo ho tinc claríssim. El meu lema és aprofitar el temps al màxim i tenir la brúixola sempre a mà. Hem d’aprofitar el present, doncs no sabem què ens passarà demà.

  9. Ens hem de desprogramar, recuperar la creativitat que ens és innata i perdre la por a viure. Molts hem caigut en el parany però podem decidir com volem que sigui la nostra vida i que no ho decideixi ningú (ni res) més.
    Gràcies, Irene! Quan marxem?

  10. Ens pensem que tenim la vida planificada, però de sobte ens ve algun motiu que ens fa canviar-ho tot i hem de saber acceptar-ho i canviar la vida que teniem planificada. De totes maneres m’alegro que puguis anar fent el que t’has planificat.

  11. Sabes, el tiempo es el
    Momento , siempre lo vi así y ahora con más motivo , la vida puedes planificar pero ella te dará o no el tiempo
    Estrena la ropa que compras , visjar si puedes,a brújula la pone uno mismo . Lo importante es ser dueño de ti destino💋💙

  12. Em sembla simplificar molt les coses…de vegades sense planificar, tot i voler viatjar molt, les coses venen com venen. No sempre és possible fer el que un vol, per més que ho vulgui. Jo tinc una altre filosofia de vida, fes el que puguis, sempre que puguis fer-ho, i sinó pots, disfruta del que pots fer.

    1. Sí, sí. Em sembla que diem el mateix: Per més que una vulgui, les coses acaben venint com venen i quan venen. Per això estic al 100% d’acord amb tu amb el «fes el que puguis, sempre que puguis» gaudint amb el que tenim ara perquè no tenim ni idea del que vindrà. Una mica lo del «Carpe Diem». Per això dic que, si a una li agrada viatjar i ara té tots els números per a poder-ho fer… que no esperi perquè per molt que planifiquem, al menys a mi, la vida m’ha portat al «fes el puguis ara, ja que les coses no acaben de sortir com esperava» 🙂

  13. Hola guapa, el pasado jueves 13 junio diste una conferencia en el Baig Guinardo, sobre la troballa de la tumba Tutankamón, me encantó dejándome con ganas de conocer mas, aunque estuve en Abril del 1992 osea hace ya años,y me encantó todo el misterio que esconde Egipto, en la conferencia te hice un par de preguntas y luego me presenté a tí y me explicaste que organizaban viajes y si tú los programas incluso vamos contigo, pues sería aún más interesante, te recuerdo que me llamo Ana y me gustaría me indicaras donde haces conferencias en Barna .sobre el mismo tema Egipto y también me comuniques cuando tienes intención de organizar un viaje allí , gracias por conocerte y sentir tanta pasión por estas maravillas yo también necesito volver otra vez porque me siento atraída por este país y como dices mejor hoy que mañana no sabes que puede ocurrir, pues yo ya soy mayorcita y cada día más , espero que te comuniques conmigo, hasta pronto vale .

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *