Truc per a no posar-me nerviosa

Aviat començaran les classes.  I ja en tinc ganes!! I també començaré a donar conferències. I quan he de donar una on hi ha molta assistència de gent… sabeu què faig per tranquil·litzar-me i no posar-me nerviosa? Primer de tot: recordar que gaudeixo amb el que faig. Repetir-me que sento passió per la Història Antiga i que només faig el que més m’agrada del món: compartir el que he après.

Carita y José Luís a Sudan Desert bayuda
Carita i J.L. (Sudan, 2016. Fotografia de Toni Espadas)

No vaig a cap lloc per a passar-ho malament. M’encanta el que faig; adoro la Història. Però malgrat tot, a vegades t’envaeix una “por” perquè t’has d’afrontar a un públic de més de 100 persones que no em coneix ni jo conec. Els primers minuts són vitals per a un bon o mal resultat. Allà intento relaxar-me, gaudir del que faig, del que explico… respiro fons, surto del meu cos (ho heu llegit bé: “surto de mi” i passo a ser una espectadora), deixo que el que explico en aquell moment m’apassioni, m’entri a la pell com ho va fer la primera vegada, intento emocionar-me amb les meves pròpies paraules i…. busco amb la mirada un punt de referència i recolzament. Aquest punt sempre pren la forma de persona. Ha de ser algú que em transmeti confiança, amb qui tingui connexió… la seva mirada m’ha de poder dir que vaig bé, que estic tranquil.la… la seva presència ha de ser com la mà de la mare que acarona l’infant i a cau d’orella li canta una dolça tonada…

Aquest punt de referència i recolzament, en el meu cas, es diu Carita.

Sempre busco la Carita amb la mirada. Sempre. M’ha escoltat infinitat de vegades. Ha repetit xerrades meves. I tot i així,  sempre que la veig asseguda entre el gran públic aconsegueix donar-me un “xute” d’energia en les meves explicacions. De debò us ho dic! S’emociona en coses que explico: se li posen els ulls vidriosos i se li dibuixa un somriure als llavis… i potser ho ha sentit vàries vegades el que estic explicant! Però em contagia d’aquesta emoció. Sempre la seguiré buscant amb la mirada. Quan la veig… em tranquil·litzo. Em dóna la pau i serenor necessària per poder donar el màxim de mi i per poder seguir gaudint del que faig.

Gràcies per ser el meu punt de referència i recolzament, Carita.

Però la Carita no pot estar a tot arreu. I de fet tinc “altres Carites“. Durant anys he tingut la Roser Reguant, però ens va deixar el mes de març i, tot i així, us asseguro que la tinc sempre present i segueixo cercant-la amb la mirada. La trobo en una expressió, en un somriure, en un comentari… ja forma part de tots nosaltres; la tinc dins del meu cor. Ella està sempre amb mi… coi Roser! Com et trobo a faltar!

També tinc la Marisa Prieto, la Paquita Arcas, al Xavier Bru, la Pilar Gonzàlez, en Conrad Liarte, la Maria Valero, l’Alberto i la Nuri, la Dèlia Forner, la Maite Rubio, la Isabel Pasqual, la Mercè Murgó, el Ferran Pascual… I molta més gent. Fins i tot, davant d’un públic totalment nou per a mi, busco la mirada d’alguna persona que em transmeti aquesta serenor.

Gràcies a tots i totes per ser el meu punt de referència i recolzament quan la Carita no hi és. Tots vosaltres teniu coses en comú. Què bonic seria que un dia us coneguéssiu…

Comença molt aviat un curs nou. Us buscaré amb la mirada.

Aprofito per desitjar-vos una Feliç Diada!

17 opiniones en “Truc per a no posar-me nerviosa”

  1. Quina tendresa les teves paraules, no las oblidaré mai. Mi “profe prefe”, hem segut còmplices i companyas de diversos viatges. Es cert que m emocionan las tevas paraules, las de classe i las d ara. T estimo molt.

  2. Ja fà temps que ens coneixem i sempre he pensat que eres el meu “alter ego”
    Quan t’escolto a classe o en una conferència els teus ulls I les teves paraules em transporten lluny, molt lluny…
    Gràcies per compartir-ho😘

    1. Moltes gràcies per a pensar que et sóc d’utilitat, amb tu he après a estimar la història, perquè ho vius i fas que ho vivim amb tu, desitjo poder viatjar amb tu alguna vegada.

  3. No nos conocemos, el día que te descubrí, vi en la expresión de tus ojos la pasión por la historia y la arqueología. Fué en la presentación de la exposición Faraón y desde aquel día, he leído, visto y escuchado casi todo lo que has publicado.
    Contagias entusiasmo y haces que las personas se apasionen por la historia.
    Busca mi mirada y tendrás siempre un apoyo a tus sueños que los haces realidad! Un beso y una mirada.

  4. La mirada cristal·lina més profunda 👀 aporta serenitat, confiança i el do de la paraula estimada: flueix la veu del
    passat, Egipte desperta. Irene “💧🌴” i Carita moltíssimes gràcies per mantenir viva la flama 👏. Ens veurem aviat i a la resta també 😊.
    Feliç diada!!!

  5. Cada dia és més a la vora que vinguis al Centre Borja a donar-nos unes classes molt interessants. Gràcies!! Abraçada agraïda

  6. Irene, penso que no te has donat conte de que en realitat, aquet “ xute” del que parles, el sentim tots/as, i lo que lo que veus en els ulls del que l’escoltem , no es mes que el reflexa de lo que ens fas treure de nosaltres, quant ens permets compartir amb tu aquesta passió per la historia, que si, que el mateix que tu sortim de nosaltres mateixos per acompanyar-te amb aquet viatge de passió, per que la historia la fan les persones.

  7. Oh, quin homenantge que ens fas a tots els que gaudim de les teves conferències, classes, etc. Com tú, jo també tinc ganes de que comencin i de continuar compartint experiències, somnis i… mosques. Ens veiem aviat!

  8. Ostres Irene en els meus viatges professionals per Sudamerica mai m’havien descrit com a “punt de referència”, més aviat tot el contrari !!!!! Gràcies per aquesta definició o qualificació, però sincerament el mèrit és tot teu. La teva forma d’explicar la història, amb la passió, il·lusió, ànim i alegria que transmets és el que provoca que als que esmentes siguem els teus punts de referència (Estic segur que no només som aquests sinó que tot el que et escolti per primera vegada tot seguit serà un punt de referència nou. Mai estaràs sola.
    Un cas a part per Carita o Karina ???? Amb ella no es pot competir
    Fins aviat, és a dir a classe ………., per compartir la mirada !!!!!!

  9. Gràcies Irene per ser com ets! Per transmetre la teva Il·lusió, la teva passió i els teus coneixements fins mes enllà dels nostres cervells, ben bé fins al bell mig dels nostres cors!!!

    1. Ohhh Elena!! Les teves paraules m’emocionen!!! Ja veuràs aquest curs amb l’assignatura d’Egiptologia!! Ens ho passarem pipa! I amb l’antic Egipte Jo m’emociono més que mai!! Un petonàs!

  10. Es emocionante estar en tus clases , muchas ganas de volver a escucharte , aprendrer de una manera tan amena y ver cómo lo vives

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *