Rememorem «El portadocuments de cuir del besavi Leandro»

Avui és 12 d’agost i la gran majoria de vosaltres (nosaltres) estem de vacances. Platja, muntanya, pàntxing per casa o realitzant un viatge de somni; però de vacances. I jo, bona gent, us he de dir que em bellugo amb el calendari escolar; és a dir, que l’any comença per a mi, amb el mes de setembre.

Aviat farà dos anys que escric aquest blog. Hi he escrit de tot: recomanacions de llibres, he informat d’articles que he escrit per a la revista National Geographic, he parlat de viatges, he informat de conferències, cursos, programes radiofònics o entrevistes que m’hagin fet a algun diari, he escrit també sobre molts i moltes de vosaltres (que si les classes, que si la gràcia d’algú, la sortida a una exposició…) i també he parlat de temes tan personals com la recent pèrdua del pare.

I… sabeu de què m’he adonat? doncs que contra tot pronòstic (al menys meu) les entrades al blog més llegides i comentades han estat les personals; allà on obro el cor de bat a bat, dic el què penso i explico quelcom meu, automàticament rebo una alarma que em diu que l’entrada s’ha llegit diverses vegades i veig publicats comentaris.  Hi ha un parell o tres d’entrades d’aquest any 2018-2019 que em va sorprendre molt -moltíssim!- que us agradés. I, ja que som a l’estiu i estic un xic «tancada per vacances», vull reproduir-ne una i ho faig ara mateix. És la que portava per títol «El portadocuments de cuir del besavi Leandro«. Si voleu llegir-lo o rellegir-lo de nou, ho podeu fer aquí:

El portadocuments de cuir del besavi Leandro

Només afegeixo una novetat: des que vaig escriure l’entrada, aquell 17 d’octubre de 2018, he seguit investigant i he trobat fotografies del meu besavi. Ara ja sé com sou, estimats besavis, i només em resta anar a Guinea Equatorial!!

Els besavis a Guinea

20 respuestas a «Rememorem «El portadocuments de cuir del besavi Leandro»»

  1. Que gran historia , son las mejores sin duda .. la más cargadas de componente emocional .. por lo que me han contado de mi bisabuelo ya me gustaría también conocerlo mejor …. recomendando libros, artículos , diarios así estoy aquí sin vacaciones trabajando todo el año 🙂 .. gracias por este blog que hace transportar la mente y se pasa mejor este año sin vacaciones

  2. M’encanta!! Quina família i quina història tan interessants. Això és millor que »Palmeras en la Nieve». Quan hi vagis t’acompanyo!!

    1. Una altra abraçada per a tu, Carita. Tu seràs una súper besàvia carregada de vivències. Ja ho estàs deixant per escrit? 🙂

  3. A tots els que ens agrada la Història i llegir biografies de viatgers i exploradors, no pot deixar de interessar-nos una història com aquesta. De vegades les vivències del moment no van tenir gaire o res de romàntic per qui les va viure o patir, però es converteixen en lectures molt interessants, especialment si et toca d’aprop i a més pots fer investigació. Espero que ens continuïs explicant el que vagis trobant! A disfrutar el que queda de vacances! (a mí ja se m’han acabat, sniff)

  4. Irene ara ser d’on ha sortit la teva vena d’exploradora. No deixis de buscar, pot ser molt bonic el que trobis. I sobretot no deixis de compartir-ho amb nosaltres que ens emocionen llegint-te perquè la teva passió ens transporta i és com si viatgessim amb tu.

    1. Jo no puc deixar de buscar ni que vulgui. Això ja es innat amb mi. Oi que m’entens, estimada Montserrat? 🙂

    1. Pilar… el proper viatge ja saps cap a on, oi? es diu «Olmeda de las Fuentes», abans «Olmeda de las Cebollas»… cap de setmana de setembre? amb ganes de veure’t a tu i al Joaquim per posar data. Ahir vaig estar amb la Noe i el David i em van dir que s’hi apunten. 🙂

  5. Irene, que bonic!!! M’imagino la il.lusió que li podria fer a la teva reneta o renet trobar una carta de la besàvia que no va tingut la sort de coneixer. Es un idea com per fer una novel·la sobre tota la història d’una familia. Ets genial!!

  6. Pues querida Irene, creo que no te había comentado que Vicky es nacida en Guinea Ecuatorial!! Su abuelo y sus padres estuvieron trabajando también allí, así que el viaje lo vamos preparando juntos, vale?

    1. Pero qué me estás diciendo?!?! Vichy es nacida en Guinea Ecuatorial!?!?! Igual nuestros antepasados se conocían! Igual Vicky y yo somos primas!! Jajajaja. Bromas a parte, qué interesante esto que me acabas de contar! Tenemos que quedar pero YA! Tengo muchas preguntas que hacer! Pobre Vicky… y sí, sí! Preparamos el viaje juntos!! me encantaría! Podríamos esccribir dos historias 🙂

  7. Ara només falta fer el viatge a Guinea Equatorial i redescobrir els llocs on varen estar els teus besavis, ja ens informaràs si els has localitzat.

    1. Josep, tinc moltes ganes d’anar a Guinea Equatorial i escriure un bon relat. Us informaré! Gràcies per les teves paraules!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *