Si tingués una Màquina del temps…

Si tingués una màquina del temps… demanaria al Senyor i a la Senyora Livingstone d’anar a sopar a casa d’ells. O almenys així ho vaig deixar per escrit en la darrera entrada que vaig escriure al blog (si vols llegir-ho o recordar-ho, clica sobre el següent enllaç: Recomanació de lectura per a l’estiu).

temps antic

Però ara va de debò: si tingués una màquina del temps… aniria a Memfis de l’any 2600 a.n.e. (Abans de Nostra Era) i m’aproparia a Quèops a tafanejar com els homes i dones del seu reialme construeixen la seva piràmide. Retrocediria encara més en el temps, cap al 3100 a.n.e. i aniria a conèixer Narmer i Neithotep el primer faraó i la primera Reina d’Egipte i els hi demanaria per entrevistar-me amb ells. També visitaria la reina mare Meretneit, (un xic posterior a Narmer i Neithotep) i serien tantes les preguntes que li formularia que de ben segur que em retornava d’un cop de puntada al nostre temps.

Si tingués una màquina del temps… aniria a l’antiga Tebes, la que va veure i viure la dona faraó Hatxepsut i li demanaria d’estar-me amb ella i la cort durant una setmana. Si només em donés un dia li pregaria de seguir-la per tot arreu. I així podria després parlar amb el meu amic, l’escriptor Antonio Cabanas, per poder explicar-li si entre ella i Senenmut hi ha l’amor desenfrenat que tant desitja i defensa.

A l’Alexandria del segle III-IV d.n.e. també ha de ser un indret fabulós per anar-hi amb la màquina del temps. La Biblioteca, el Museu, el Far, la tomba d’Alexandre el Gran, Hipàtia…

I si no voleu que parli més d’Egipte… què tal agafar la màquina del temps i anar-nos-en de passeig per la Babilònia de Nabucodonosor II? Seria la pera de divertit…  o a Nínive, o a Ur!

I vosaltres? si tinguéssiu una màquina del temps… a qui voldríeu conèixer?   Tutankhamon? Cleòpatra VII? Jesús? Maria de Magdala? Buda? Cristòfor Colom?  Adolf Hitler? Napoleó Bonaparte? Sissí Emperadriu?  Pedro Paez? Cocó Channel? László Almasy? potser Mary Kingsley? Picasso? Capità James Cook? tinc curiositat per saber què respondreu…  

 

 

41 respuesta a “Si tingués una Màquina del temps…”

  1. Si tingués una màquina del temps aniria molt enrere, i miraria fil per randa com varen viure els meus ancestres femenins…
    Potser entendria una mica quí sóc, o no?

    Una abraçada 😘

  2. Si pogués viatjat en el temps…. de moment aniria poc en darrera, em faria la sombra de Howar Carter per entrar darrera d’ell a la tromba de Tut. Però seguir que faria altres viatges, hi ha tant per consider!
    Fins aviat.

    1. Ohhhh!!! 4 de novembre de 1922. Bona elecció, Hortènsia! Igual hauré d’agafar la màquina del temps i venir-te a buscar, que igual et desmaies.

  3. M´agradaria posar-me a la pell del meu avi i saber que va pensar sobre Tutankhamon , havent estat a Egipte ( 1912) abans de la seva descoberta ( 1922) per en Carter.

    1. Toni, genial!! Potser vas ser tu qui va fer aquella foto -tan esplèndida- del teu avi a la piràmide de Quèops i no ens ho havies dit?

  4. Jo aniria ben enrera fins a fenicia i aniria venint mica en mica cap al nostre temps, passant per Asiria, Egipte, Grècia, Roma, etc
    Però el que m’agradaria també és seguir fil per randa tota la història de Catalunya i veure que ens amaguen i fins i tot potser falsegen o tergiversen els llibres d’història actuals.

    1. Montserrat! No em deixaràs mai de sorprendre! El primer viatge (el de Fenícia, Assíria, Egipte, Grècia, Roma…) el podem fer juntes a través de les classes.
      El segon viatge és molt propi de tu (hahahahahahaha) i sé que series una gran ambaixadora. 🙂

    1. Conxita, esclar… no podia ser d’una altra manera… l’Olimp és, sense marge de dubte, el teu destí i Afrodita la teva deessa… 🙂

  5. Ufff, posats a somiar… Jo viatjaria pel desert amb la Gertrude Bell, pel Nil amb l’Amelia Edwards i m’apuntaria al sopar a casa de la Karen Blixen amb Barkeley Cole i Denys Finch Hatton, (just al començament de Memorias de Africa) abans de tenir problemes amb la granja. Tot i que ells no hi seran, m’ho imaginaré quan visiti la casa la setmana vinent. Bon estiu i una abraçada,

    1. Maria, t’hauria encertat Gertrude Bell i Karen Blixen (Barkeley Cole i Denys Finch). En Lázlo Almasy l’he posat e¡pensant en tu i… que hagis dit que aniries pel Nil amb l’Amelia Edwards ja m’has arribat al cor! Em sembla que tu i jo ens trobarem al llarg del temps!

    1. Pompeia!! Per anar a veure una lluita de gladiadors? passejar pel fòrum? la vil·la dels Misteris? el lupanar? ohh Pilar! Que ens hauràs d’explicar moltes coses quan tornis d’aquest viatge en el temps!! Però recorda: la nit del 24 al 25 d’agost del 79 d.n.e. et volem aquí de tornada.

  6. Ostres que llaminer aixo de la maquina del temps !!! Una senyora de la vil. la dels Misteris a Pompeia 😉abans del any 79 es clar … Petons !!

    1. Hahahaha! Això mateix li he dit a la Pilar, Teresa. Molt llaminer tenir una màquina del temps, tens raó. Però… Us heu fixat, estimats lectors i lectores, que tots recoleu la màquina cap al passat? teniu una màquina del temps!! No teniu curiositat per saber com seran els fills dels fills dels vostres néts, o què en quedarà de casa nostra? Una abraçada

  7. Ostres Irene, sempre em fas pensar molt!!! Hi ha tants llocs, persones i moments de la història que m’agradaria i fins i tot em faria certa por viure… però entre molts, coneixer la reina Ahhotep, però també m’encantaria viatjar amb Stanley, qui va viatjar per tot Africa, comfirmant els descobriments dels grans exploradors i conviure amb la Florence Nightindale, gran dona també. Se’m fa molt difícil triar. Crec que la meva màquina del temps acabaria treien fum!!!

    1. Maria Eloi, tu i jo podríem compartir la Màquina del temps perquè aniria cap als mateixos llocs!! Ara que sou a Tanzània… arribareu a Ujiji, a tocar el Tanganika?

  8. A mi m’agradaria viatjar cap al Neolític Cardial del Penedès per poder entendre tots aquests dubtes que tenim avui en dia sobre aquests avanpassats nostres. Al cap d’uns anys tornaria a agafar la màquina del temps i avançaria en aquest fins a l’època de Dzojser per poder conèixer a Imhotep i que m’ensenyés tot el que savia sobre medicina, fins a la seva mort (així sabía on és la seva tomba i podria anar a excavar-la en l’actualitat). Tornaria a agafar aquesta màquina, que desitjo amb moltes ganes que existeixi, per tornar a viatjar cap a les guerres mundials i poder-me allistar com a infermera voluntària i poder anar a l’ambulància que conduia la Marie Curie amb la seva maquina de raig X. Un cop passat aquest mal son, sobre els anys 60 viatjaria a Mèxic, a la casa blava, per poder conèixer a Frida Khalo, quina gran dona!
    Finalment viatjaria fins el 12 de març de 1998 per poder veure el meu neixament i poder saber com era jo de petitona. Em faria molta gràcia, o no.

    1. Carai, Laura!! Es nota de qui ets filla: ho tens tot planejat! Però t’has deixat passat pel CAP a per les receptes, que a Egipte i Mèxic segur que les necessites… tot i que si primer vas cap a les Guerres Mundials, les nocions d’infermeria seran tan altes que ja et podràs prescriure tu mateixa les receptes farmacèutiques… i també per al teu pare. Bru-tal, el passeig que faries per la Història. 🙂

  9. Uix, el futur encara és més temible que el passat. Es clar que m’agradaria conèixer els meus descendents però posats a triar, als meus avantpassats els hi faria tantes preguntes!!!

  10. Mira, sóc pràctic. Jo me n’aniria amb el Napo, el Kleber i el Denon a l’expedició d’Egipte, i acompanyar al General Napo a passar la nit dins la piràmide, si és que va ser cert, i després, tornar i ajudar al Denon a muntar el Museu.

    Sóc pràctic : no tindria problemes amb la llengua.

    Imagina’t intentant parlar en chenesepacuà !

    De tan en quant aniria tornant per passar pel CAP per les receptes, i per la farmàcia, i també pel Lafuente del carrer Aragó.

  11. Irene, a mi m’agradaria anar al temps de Jesús per poder comprovar que tot el que ens diuen els evangelis d ‘Ell és cert i gaudir-ne i també a Maria de Magdala, per saber sí és cert que va ser una dels apòstols, ja que els homes que han escrit el N.T. han volgut ignorar-la, cosa que el teu pare no ho va fer mai, perquè apart de Maria de Magdala tambe ens va fer saber la vida d’altres dones molt interessants.

    1. Paquita, vés tu a saber si mon pare és en aquests moments amb ells i elles 🙂 El que està clar, és que si agafes la màquina del temps te’l trobaràs segur! 🙂

  12. Mira, jo sóc pràctic.
    Pel què vec ningú ha pensat amb els problemes de comunicació, per tant , prefereixo poder parlar en gavatxo i no en txenesepacuà.
    Data : 17.05.1798.
    Lloc : Toló
    Destí : Egipte
    Missió : Acompanyar a Dominique Vivant, baró de Denon, a ajudar-lo a fer les seves coses, fins que els anglesos ens fotéssin fora.
    De tota manera, aniría venint de tan en quant si més no per passar pel CAP per cercar les receptes i els medicaments.
    Aprofitaria per esbrinar si es cert que el General va passar la nit dins la Gran Piràmide i com li va anar, i arreplegaría una col.leccioneta d’armes mameluques. De napoleòniques també.
    Les aniría portant de mica en mica, quan vingués al CAP.

    1. Hahahaha Joaquim, ets tot un personatge!! Ja veig que tens les maletes (i butiquí) a punt! Bon destí, bona companyia i curiosa col·lecció!!

  13. Para que tener una máquina del tiempo si tú nos los explicas muy bien ?.. pero me apunto a Jasejemuy, Narmer , Ramsés , Alejandro .. Hatxepsut….Qin Shi Huang … a la Edad Media a ver si estamos recreando correctamente … a muchas épocas … y al futuro para preguntar a mi yo futuro si he sido todo lo que quería ser ..y ver a nuri más vieja que yo 🙂

  14. Si la màquina del temps funcina com les comunicacions que estem fent servir, ho tenim bén amanit !
    De moment la única màquina del temps que sembla que funciona es la del Francesc Mauri. Cal preguntar-li d’on la va pillar.

  15. Voldria saber i viure tantes coses, estimada Irene! Sort que amb les teves classes n’he après moltíssimes!
    Jo, entre moltes altres coses, voldria poder parlar amb la gran faraó Hatxepsut, saber i entendre si tenia una visió feminista del seu poder i regnat. Si realment creia que podia regnar perquè era filla de faraó, del seu cos, independentment del seu gènere. O s’hi va trobar per les circumstàncies i va haver de ser forta i actuar com un home faraó. Sabem, hi ha constància, de fets seus que afavorissin les dones?
    Un altre tema, conèixer si els nostres germans /cosins micos tenen curiositat per saber per què ens assemblem tant. O si ja intueixen que tots som primats, per tant família. Jo els veig molt intel. ligents. O som nosaltres que no ho tenim prou assumit i busquem més respostes? O que no ho volem acceptar i anem buscant diferències? Fixem-nos-hi! No som tan diferents!
    Abraçades.

    1. Carme, tu i jo tenim moltíssim en comú! La teva màquina del temps ha de tenir mínim dos seients: un per a mi! Jo estic convençuda que els nostres cosins germans, els ximpanzés, goril·les i orangutans, saben que som família. Quan els mires als ulls…
      Una abraçada immensa, estimada Carme.

  16. si tingués la possibilitat de viatjar en el temps, m’encantaria recórrer des de la epoca arcaica fins als ptolomeos i així poder experimentar la seva manera de vida i els seus coneixements.
    També m’agradaria molt conèixer a: Tutmosis II, Amenhotep III I Ramses II

    1. Josep, jo m’hi apunto! Malgrat que necessitarem 3.000 anys… però m’hi apunto! De principi a fi! 🙂

  17. Amb la meva màquina, jo aniria a buscar els orígens del llenguatge: els primers balbuceigs, el primer mot indicant una cosa concreta, la primera paraula que vulgui matisar, indicar una idea abstracta.
    Això em fa recordar la impressionant pel.lícula ‘A la recerca del foc’, de Jean-Jacques Annaud, de 1981.-

    1. Jordina, «A la recerca del Foc» (títol mal traduït, ja que hauria de ser «La Guerra del Foc») és una pel·lícula que m’agrada moltíssim i que recomano semrpe a classe. Molt interessant al teva ruta: amb tu també faria aquest viatge, cercant l’origen del llenguatge.

      1. I jo també vindria!
        Faríem un gran viatge. Una gran professora i dues alumnes molt aplicades i curioses. La curiositat, segons el gran llibre «Sapiens», un gran motor per les transformacions i l’evolució. El va recomanar la «profe» Irene en una classe i a mi em va entusiasmar!
        Abraçades!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *