«Simposi» amb L’Odissea d’Homer

L’altre dia, a classe, vam fer un Simposi com solien fer els grecs benestants del segle VI a.C. Un simposi (o symposium) era el nom que es donava a la segona part dels banquets celebrats pels grecs clàssics, en els quals els comensals bevien d’acord amb la prescripció del simposiarca (una espècie de mestre de cerimònies), cantaven poemes, recitaven i conversaven.

Jordi Vila recitant Safo

Entre copa i copa de vi, i un aperitiu a base d’olives, formatge, torrades i fins i tot un pastís de raïm i formatge que cuinà l’Eulàlia, en Jordi V. ens va delectar amb la lectura de fragments de poemes de Safo, la poetissa de l’illa de Lesbos (s. VI aC); na Mercè es va inclinar per llegir-nos un poema preciós escrit en català per la seva àvia; i en Miquel U. ens va explicar un mite grec: el d’Eco i Narcís, i de com Nèmesi, la deessa de la venjança, va castigar Narcís.

Jordi, Mercè i Miquel que amb llurs veus ens van delectar amb la lectura de poemes i mites grecs.

La meva opció, podríem dir que fou la més «clàssica», ja que vaig agafar un passatge del l’Odissea d’Homer.

La Ilíada i l’Odissea són les més antiga mostra que tenim de la literatura europea. Els historiadors les daten en el segle VIII a.C., però narren fets esdevinguts en una època anterior. Segons la primera, en un temps molt remot tots els herois grecs havien estat seduïts per la bellesa d’Helena. El pare de la jove va triar entre tots Menelau, rei d’Esparta, i a ell la va donar com a muller. Per evitar la reacció violenta dels pretendents decebuts, va fer-los jurar que, si algú li llevava Helena a Menelau, tots els altres s’havien d’ajuntar a lluitar contra l’usurpador. Van passar els anys i Helena s’enamorarà de Paris, fill de Príam, rei de Troia. Per ell abandonarà Menelau, i amb ell va fer cap a Troia.

Menelau va recordar el jurament als herois i va obligar-los que li fessin costat contra Troia. Per primera vegada els caps dels diferents pobles grecs s’uniren per recuperar Helena i des de llavors, s’autoanomenaren «hel·lens«. I allò va ser el començament d’una llarga guerra que els costarà 10 anys per poder vèncer els troians.

A partir d’aquí, L’Odissea reprèn la narració, centrant-se, però, només en un heroi: Ulisses. Destruïda Troia i repartit el botí, Ulisses es va embarcar amb els seus per tornar-se’n. Però el retorn es va complicar amb tempestes, monstres, encanteris i tota mena de proves i obstacles que les divinitats interposaven entre Ulisses i la seva pàtria enyorada i inabastable, l’illa d’Ítaca. Atenea és la divinitat que més protagonisme té a L’Odissea, pel fet d’erigir-se en defensora i consellera d’Ulisses.

El passatge que vaig escollir per llegir en el nostre Simposi va ser el del retrobament d’Ulisses amb el seu fill Telèmac al qual feia 20 anys que no veia.

I diu així:

(…) Atenea es presentà a la porta de la cabanya. Tenia l’aparença d’una dona bella i ben palntada, i es va mostrar a Ulisses, però no a Telèmac, perquè els déus no es manifesten a qui no volen fer-ho. li va fer un signe amb les celles, a Ulisses, i ell va eixir fora:

-Digues-li-ho ja tot al teu fill- el va aconsellar ella-. Planegeu entre els dos la mort dels pretendents de Penèlope i, quan estigueu acordats, aneu a la ciutat. Jo no seré lluny de vosaltres, que tinc desig de combatre.

Després, Atenea el tocà amb la seva vara d’or i al punt la roba se li mostrà neta, el cos se li va engrandir, va recuperar la joventut, la pell se li va embrunir, les galtes es tornaren llises, i tot al voltant li blavejava la barba. Quan ho hagué fet, va anar-se’n la deessa, i Ulisses va entrar en la barraca. Es va espantar Telèmac de veure’l, es tapà els ulls pensant-se que era algun déu, i li demanà que lis fos propici.

-No sóc un déu. Mira’m. Sóc el pare que volies trobar, per qui has patit tantes penes i has hagut de suportar les injúries d’aquells homes.

I va besar el fill, i deixà anar galta avall la llàgrima que havia retingut tot el temps.

I així de bé ens ho passem a classe; recordant els clàssics i celebrant el nostre propi Simposi.

Simpsium
L’Eulàlia i el seu pastís de formatge i raïm
Grup del curs «Pobles grecs» de l’escola d’Humanitats Artkhé

6 respuestas a ««Simposi» amb L’Odissea d’Homer»

    1. Va ser encara millor del que havia pout imaginar; i ho dic tant pels recitals de poesia i mites, com pels plats tan suculents que vam plantar a taula. Repetirem!

    1. Va ser molt divertit i vam celebrar, d’alguna manera, el nostre Nadal i fi de trimestre. Una abraçada, Paquita.

  1. Irene! Moltissimes gràcies per la teva energía i els coneixements que ens transmets amb professionalitat i molta alegría. Petonarros dels bons! Cada dia es un nou descobriment! Mercè Carrió

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *