Sudan. La banya de l’elefant

Viatge a Sudan, “la banya de l’elefant”

Sense marge de dubte, un dels destins menys turístics on quedes captivat i captivada per les restes arqueològiques i on descobreixes la bellesa d’un desert sense parangó és Sudan.

Viaje a Sudán

El país té una llarga història que es remunta a temps immemorables i sovint és anomenat Núbia o Kush, el regne dels faraons negres, ja que s’encreuà amb la Història de l’antic Egipte. Temples sagrats i majestuoses piràmides s’alcen imponents entre les dunes del desert. Faraons com Tutmosis III, Amenhotep III, Taharqa o la reina Tiy hi deixaren una empremta inesborrable.

Fins l’any 2011 (moment en el qual i com a resultat de la consulta en referèndum se separà la regió sud del país, formant la nova República de Sudan Sur), Sudan era el país més gran d’Àfrica i un dels més pobres. De Khartum cap a munt, el territori és àrid i desèrtic, habitat per àrabs musulmans que es regeixen per l’estricta llei corànica Sharia. Si hagués de posar algun qualificatiu al poble sudanès seria, sens dubte, l’amabilitat i l’oasi d’hospitalitat que et brinden; en honor a la veritat, he de dir que la bondat i gentilesa dels sudanesos supera la de qualsevol altre país del seu entorn. Els homes vesteixen la galabeya, una espècie de túnica blanca immaculada i al cap, solen lluir el torbant típic del nord del Sudan, l’inmea, una peça de cotó blanc que pot arribar a mesurar fins a dotze metres de longitud. Les dones pràcticament no es deixen veure. A totes hores del dia pots veure homes i dones sudanesos amb un got a la mà de karkadé, una infusió de color vermellosa feta a partir de la flor de l’hibiscus. I és que des de la implantació de la Sharia, al 1983, no hi ha alcohol a Sudan. En cap lloc del país.

El Nil Blanc i el Nil Blau es troben a Khartum (si vols conèixer el “conte” de la confluència dels dos Nils, llegeix l’entrada al blog que vaig escriure en el seu dia clicant aquí) i a partir d’aquest punt ja recorren junts, formant un sol riu, la resta del país de sud a nord fins entrar al veí Egipte. La característica forma allargada de l’illa de llim i fang creada a la confluència de les dues lleres dels rius és el que donà nom a la ciutat: Khartum, la banya de l’elefant.

Aviat torno a encapçalar una Expedició a Sudan, aquest país del qual n’estic enamorada, no només pel seu riquíssim passat històric sinó també per la seva gent, desert, riu i paisatges inhòspits. En Miquel i l’Antoni ja s’hi han apuntat (ambdós són uns autèntics “espartans”!!). El viatge el farem del 30 de novembre la 10 de desembre. Si vols veure el recorregut i tenir més informació, clica aquí. Sempre viatjo amb Rift Valley Expeditions.

Tenple de Soleb
Temple de Soleb (fotografia de Toni Espadas)
Interior de tombes
Fotografia de Toni Espadas
Expedició 2016 Sudan nord
Foto de grup. Expedició a Sudan 2016
Toni, Nuri i Irene Cordón a Meroe
Piràmides de Meroe
El grup de Sudan 2016 rift valley
Expedició a Sudan 2016
Piràmides de Meroe acampada
Acampada a Meroe (fotografia de Toni Espadas)

4x4 en Sudán

Piràmide Sudan

 

10 respuesta a “Sudan. La banya de l’elefant”

  1. Tinc un amic jesuita que està treballant a Sudan del Sud, ajudant en concret a Maban.
    Felicito a tots els que hi podran anar amb tu en aquest viatge i jo em conformo en veure les fotos i llegir els teus comentaris.

    1. Sudan del Sud són paraules majors! Admiro aquest jesuïta. Nosaltres anirem a Sudan nord, i de Khartum cap a munt, evitant qualsevol zona en conflicte. Companys meus que viatgen a Sudan del Sud per motius de feina, m’expliquen que les tribus nilòtiques són una meravella però el país està molt molt molt malament amb una corrupció terrible.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *