Dones sudaneses

Aquesta vegada he tornat tocada de Sudan. El país és fantàstic i la seva gent extraordinària. No és la primera vegada que he estat al Sudan; però us he de dir que aquest cop ha estat diferent i aquesta diferència l’ha marcada el fet que he conegut dues dones sudaneses extraordinàries: una es diu Awadia i l’altra Fàdia. Avui parlaré un xic de l’Awadia.

Awadia cuinera de peix Sudan
Amb l’Awadia, a Khartum (Sudan)

Una vegada en Toni em va dir que jo m’entenc amb les dones àrabs musulmanes (atenció que en Toni té un do amb la gent, sobretot amb les ètnies, per les quals sent un absolut respecte). I crec que té raó. Molts i moltes de vosaltres ja sabeu que vaig viure un any al Caire i que he estat a molts -moltíssims- països àrabs musulmans i que sempre he dit que la gent d’aquests països són la més hospitalària que he conegut mai. I sí: amb les dones sempre m’hi he entès més, jo. No només amb les àrabs musulmanes; també amb les cristianes, les animistes, les hindús, les atees, les agnòstiques…  jo diria que és més per una qüestió de gènere i no de creença religiosa.

Però és cert: conec bé els costums del món àrab i amb les dones musulmanes connecto ràpidament. La Història de l’Awadia és una història de superació personal, de lluita dins d’un món d’homes i d’una cultura especialment patriarcal, on l’home es valora més que la dona.  Awadia és nuba. Els nuba són un conjunt de més de vint grups ètnics diferents que habiten la cadena muntanyosa de Nuba situada al sud de Sudan.  Muntanyes que, val a dir, no es poden visitar. Les Muntanyes Nuba són una extraordinària defensa natural contra tota influència, inclosa l’àrab que ha acabat absorbint les tribus veïnes. Els nuba parlen més de cinquanta dialectes diferents i tenen formes de vida molt dispars, fet que fa que hi hagi entre ells marcades diferències.  No hem d’oblidar, a més, que els nuba han patit molt els darrers temps pels intents del govern sudanès per expropiar les terres i implantar a tot el país la Sharia, la llei corànica que des de 1983 regula estrictament la vida, tant pública com privada, del poble sudanès.

Dels nuba no és que s’hagi escrit molt, però la fotògrafa Leni Riefenstahl els va fotografiar àmpliament entre 1962 i 1977 gràcies al permís que va obtindre del govern sudanès per conviure amb aquestes tribus. Les imatges que ens han arribat dels nuba gràcies a aquesta dona alemanya són espectaculars.  Però no és pas de la Leni Riefenstahl, ni de les seves fotografies, ni de la seva suposada relació amb el nazisme del que vull parlar ara (si t’interessa el tema, he trobat aquest article a l’Hemeroteca de La Vanguardia), sinó de l’Awadia.

L’Awadia és nuba i viu a Khartum, la capital sudanesa. És una dona corpulenta (com a bona dona nuba que és) i va arribar a la ciutat amb una mà darrera i una altra davant. Ara bé, les ganes de pencar, la simpatia i la bondat l’han acompanyada sempre allà on ha anat. S’ha format a un barri de pescadors sudanesos. Són moltes les històries que sé al voltant d’aquesta dona, però me les reservo per explicar-les en un futur llibre (us sembla bé?). Només us diré que la seva és una història de superació personal. Les ha passades tan canutes a la vida que malgrat ara que ja és una mica velleta i tenir la vida solucionada, no ha oblidat mai els seus orígens i segueix ajudant als més desvalguts, especialment a la canalla descalça que corre pels carrers de Khartum sense pares ni mares i sense un mos per menjar. Quan la mires, l’Awadia et somriu i si t’hi acostes, t’abraça. És feliç de seure en una cadira rodejada dels seus éssers estimats.

L’Awadia m’ha deixat una petja important a nivell meu personal; i ha deixat una petja i llegat importantíssim entre els sudanesos d’aquest barri de Khartum. Vull escriure sobre ella; vull que es conegui la seva història; vull que la gent no oblidi el seu nom: es diu Awadia i és una dona nuba que amb el seu esforç i simpatia ha aconseguit que homes i dones la respectin pel què és i pels seus actes.

Awadia peixetara

Amb l’Awadia, juntament amb els seus infants i amicsAwadia mujer Nuba

Abrazo entre Awadia, mujer nuba sudanesa e Irene Cordón
L’abraçada amb l’Awadia

12 respuesta a “Dones sudaneses”

  1. Moltes gràcies Irene per compartir amb tots nosaltres les teves experiències sudaneses i explicar-nos aquesta meravellosa història de l’Awadia en un dia tan assenyalat com és avui. Enhorabona crack!!! Molt orgullós de tu!!

  2. Gràcies Irene per compartir les teves vivències. Per fer-nos sortir per uns instants del nostre «micro-món». Orgullosa de la dona que ets!

  3. Quina joia recordar, e un dia com avui una dona, que encara que nomes fos d’aprop, varem tenir l’ocasió de conèixer i de la que «realmnet» val la pena escriure sobre ella. Per quan?

    Petons i que vagi MOLT be per Egipte!!!!!

  4. Hola! creia que estaves a Egipte, o m’he perdut alguna cosa? vaig de corcoll. Només dir-te que per a mi tens un fons d’antropòleg, que m’encanta. Ja no es tracta d’estudiar com són i com viuen els altres, sinó veure que tenim molt en comú, que no som diferents sinó iguals en sentiments i comportaments. Tant s’hi val la religió, especialment entre les dones la distància si volem no existeix.
    En una botiga de papirs a el Caire vaig conèixer una noia jove, potser d’uns 22 anys, em va dir que estudiava espanyol i estava encantada de practicar amb algú. Jo que no callo, imagina, em feia gràcia perquè barrejava el italià, aquella gent ho parla tot i em feia cosa que no la renyessin perquè això de que la pela és la pela els hi va molt als egipcis.
    Una abraçada i fins aviat!

  5. Quina història més bonica, ja tinc ganes de llegir el pròxim llibre.
    Quina dona més maca, la seva presencia transmet pau.
    Una abraçada molt forta i fins aviat.

  6. Quin record tan viu som els que el varem compartir amb tú avui fa exactament tres mesos!!!. El restaurant que del que es propietària dona un excel-lent dinar i a la sortida, el millor post àpat es la abraçada que n´Awadia et fa. Transmet una gran força i nudreix el nostre esperit.

  7. Irene, como siempre, unas reflexiones fantásticas. Y has escogido (evidentemente no ha sido el azar) un gran día para publicarlo. Vivan las mujeres!!!

  8. Sempre saps trobar la bondat i els aspectes positius de tothom. Emocionada de llegir aquest trailer d’una història que de bén segur ens colpirà. Gràcies per ser tu.

  9. Moltes gràcies per informar-nos d’aquesta meravellosa experiència
    amb les dones sudaneses i en especial amb la Awadia. Persones com tu donen molt de valor al que es fa en aquests paisos .

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *