¿Te acuerdas el ostión que nos pegamos en globo?

Jesús: ¿te acuerdas el ostión que nos pegamos en globo?

Jo: Jajajajajajajajajaja

Jesús: Y nosotros descojonándonos

Jo: Jajajajajajajajajajaaj

Jesús: E inmovilizando a Tere con las piernas para no perderla

Això va passar aquest estiu, a Egipte. Agafar el globus a la ribera Oest de Luxor és per a mi una de les experiències que més m’agrada viure quan vaig a Egipte. Des de dalt tot es veu diferent: Deir el-Bahari, el temple de Hatxepsut, el Ramesseum, el temple funerari de Seti I, els colossos de Memnon, Deir el-Medina… els camps de conreu, els terrats de les cases, els camperols segant, els ases traginant sacs de gra, etcètera. El globus però té l’inconvenient que va allà on vol, on li dóna la gana, ja que no el pilotes, no li dius si anar cap a l’est o l’oest, nord o sud. El globus flota i va allà on el vent el porti. I aterrar comporta que no saps mai on ho farà. A Egipte però, el 90% de les vegades ho fa enmig dels camps de conreu dels camperols, cap al sud, i prop de la carretera. No us exagero si us dic que he pujat en globus 15 vegades. De debò us ho dic. I només dues vegades el globus ha sobrevolat el Nil (imatge esplèndida, meravellosa, inoblidable) i ha aterrat a la ribera Est. I aquest estiu va ser una d’aquestes vegades. Sobrevolar el Nil és impressionant. Veus les aigües de diferents colors, el seu curs que serpenteja i sorteja entrebancs, petites illes flotant… però si sobrevoles el Nil significa que el vent ens ha empès cap a l’Est només enlairar-se i que, per tant, no veus els monuments antics (tinc un amic que aquí diria “es lo que hay“).

El dia ja va començar estrany: se suposa que et lleves a les 4 del matí per enlairar-te en globus per poder gaudir de la sortida del Sol. Ohhh meravella!! Re apareix en tot el seu esplendor per l’Est!! Però no; aquell dia feia tanta ventolera que els organitzadors dels vols en globus van decidir esperar perquè no les tenien totes. Aquí els egipcis demostren professionalitat malgrat que vagis aquell dia amb unes ulleres que t’arriben als peus. Finalment, quan ja havia sortit el sol i portàvem dues hores “que si sí o que si no”  ens diuen que “ok! You’re ready?! Let’s go!” i ens enlairem a munt, a munt! I és enlairar-nos que el capritxós vent decideix passar-nos a la ribera Est del Nil, sobrevolar el majestuós Nil (però que bonic que és!!) i… oh sorpresa! La Tere ens diu que es troba malament, que s’està marejant, que no pot, que no pot i… pam, queda arraulida al terra de la cistella.  Va caure a càmera lenta, com si fos una nina de drap… es va quedar tota petitona allà al terra de la cistella mentre seguíem sobrevolant el riu més llarg del món. Les cistelles dels globus són grans perquè hi caben 20 persones. Estan dividides en 4 compartiments on normalment hi van entre 3 i 4 persones.  En el nostre compartiment hi estàvem la Carita (que té el genoll “xungu-xungu“), la Tere, el Jesús i jo. Al viatge en globus també venien en Xavi i en Ferran, però estaven en un altre dels compartiments, amb uns xinesos. La Tere queda ajupida al terra de la cistella; està marejada i l’anem ventant amb el que podem. La pobra s’ha posat blanca, s’ha marejat, té poc espai i allà baix la veiem petita-petita. Ens fa patir. De cop el vent bufa més fort i sobrevolem la ciutat de Luxor (em meravello que pugui contemplar aquelles vistes… no les havia vistes mai abans tan a prop!) i el vent ens continua portant a Orient: sobrepassem la ciutat de Luxor, sobrevolem l’abocador de la ciutat (ai mare si el globus decideix parar aquí!!), veiem que el “pilot” està buscant algun lloc i el vent que segueix empenyent cap a l’Est. Sobrevolant ple desert (no havia estat mai dels mais en aquest indret!) ens diuen que ens hem de preparar per aterrar… allò va tan ràpid que sabem del cert que la cistella bolcarà. “Agafeu-vos fort!!” i ens entortillem les mans amb unes cordes i Jesús salta dient “protegim la Tere!” i fem el que podem per frenar-la amb les cames. El globus comença a baixar (baixa a una velocitat massa ràpid…), la Carita que no pot flexionar les cames i… a en Jesús i a mi que ens entra el riure. I vinga a riure!! (“Menudo ostión nos vamos a pegar!”) Un riure que es comença a contagiar a altres compartiments del globus i diria jo que és la vegada que he vist més expressiu el poble xinès (la cistella estava ocupada pel nostre grup i per xinesos). La cistella del globus es gira (en Jesús, la Carita i jo amb l’esquena a terra) i cap per avall som arrossegats no-sé-quants metres per la sorra del desert fins que la cistella es para. Sortim d’allà arrossegant-nos com si fóssim cucs arrebossats i encara rient. La Carita feta una croqueta però doblegant el genoll com si fos una noia de 15 anys. A la Tere se li passa el mareig de cop.

Hope you had a nice flight , ens diuen. Encara riem més. Semblava una escena de “Aterriza como puedas“. I ens donen un diploma.

Una experiència més viscuda; una vivència més per explicar. No us podeu imaginar el gran record que en guardo!!  Persones com en Jesús fan que fins i tot davant d’un entrebanc t’ho miris tot amb ironia. Qué suerte la mía de haberte conocido!

Egipte viatge en globus

Egipte viatge en globus Sobrevolant el Nil

Cistella bolcada al mig del no-res. El nostre compartiment era el verd (costat dret part inferior) i l’esquena de Jesús, la de la Carita i la meva van quedar a tocar terra.
Egipte viatge en globus
Els herois i heroïnes d’aquesta aventura (d’esquerra a dreta: Tere, Irene, Jesús, un espontani, Carita, Xavi, Ferran i un altre espontani, japonès).

 

10 respuesta a “¿Te acuerdas el ostión que nos pegamos en globo?”

  1. A toro pasado jejejeje. Pero com deia Jesús ens preparaven per l’ostion. Finalment tots sans i estalvis. Mooooolt divertit. Som viatgers tot terreny

  2. Que bueno 🙂 🙂 .. nosotros hicimos en la Capadoccia pero fue muy tranquilo .. Salvo que estaba con fiebre … si es que sienta mal el viaje novios 😂😂

    1. Hahahhahahha Alberto! Bueno, pues a repetir el vuelo en globo però esta vez iros a Egipto y te tomas un ibuprofeno 🙂

  3. Sobrevolar el Nil ha de ser impressionant, però aquesta vegada com ens dius, el “capritxos vent!” us va fer canviar el rumb i per poc ja no arribeu a terra en bones condicions. Bé ara ho podeu contar.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *