Uganda i els goril·les de muntanya

Acabo de tornar d’Uganda. I els que em coneixeu ja sabeu que li tinc una estima especial. Uganda és sinònim de Llac Victòria i Llac Albert, de Nil Blanc, d’aventura, de vegetació, de Samuel i Florence Baker (els hi dec una entrada al blog), de Naturalesa en estat pur i, evidentment, Uganda m’apropa als grans primats d’Àfrica; és a dir, a goril·les de muntanya i ximpanzés.  I associats a ells els noms de dues grans primatòlogues: Dian Fossey y Jane Goodall.

A totes dues els hi he dedicat entrades en aquest Blog i crec que és el moment de recordar-les. Bona gent, som a ple estiu i la inspiració per a noves entrades em vindrà quan comenci la “rutina”.  Ara però, us deixo amb Dian Fossey i els goril·les de muntanya de Virunga.

De ben segur que heu vist la pel·lícula “Gorilas en la niebla” protagonitzada per l’actriu Sigourney Weaver en el paper de la gran primatòloga Dian Fossey (1932-1985).  Si no és així, us la recomano.  Però us asseguro que encara gaudireu més si llegiu el llibre que Dian Fossey publicà sota el mateix nom del que posteriorment en farien la pel·lícula (“Gorilas en la niebla“), on recull alguns dels esdeveniments ocorreguts els 13 anys que passà amb els goril·les de muntanya en el seu hàbitat natural. 

"El pensador" engoril·lat
Goril·la esquena platejada, “El  Pensador” (Virunga, Congo). Fotografia de Toni Espadas.

La primera vegada que Dian Fossey va veure els goril·les de muntanya va ser en un viatge que va fer a Àfrica. Ella no havia estudiat primatologia, ni biologia, ni antropologia, ni res que se li assemblés. Fossey treballava com a terapeuta en un Hospital per a nens. Però es moria de ganes de veure els animals en estat salvatge i demanà un préstec bancari a tres anys per poder-se pagar un safari de 7 setmanes per diverses zones d’Àfrica. El setembre de 1963 arribà finalment a Nairobi i després d’unes quantes peripècies  va visitar Louis i Mary Leakey a la gorja d’Olduvai on estaven excavant, a Tanzània.  Va tenir la gran sort que el matrimoni Leakey tot just acabava de trobar un fòssil de girafa. Al baixar per l’abrupta pendent, Dina Fossey feu un mal gest amb el turmell i caigué de “morrus” sobre el fòssil de girafa. Resultat: turmell dret trencat (abans de visitar els goril·les de muntanya dels Monts Virunga, en el Congo!). Però aquí no s’acabà la “mala ratxa” ja que, degut probablement al dolor sofert al trencar-se el turmell, li produí un vòmit que anà a parar sobre el valuós i antic fòssil. 

I així és com es presentà Dian Fossey a la família Leakey. Com oblidar-se d’ella? Tres anys més tard, Louis Leakey la reclutaria per a fer l’estudi exhaustiu dels goril·les de muntanya, buscant-li patrocini tal i com ja havia fet anteriorment amb Jane Goddall i els ximpanzés de Gombe.  (Ara potser voldràs llegir l’entrada que vaig fer al blog de Jane Goodall, que porta per títol “Aperitiu de formigues“).

Louis Leakey sempre va dir que considerava les dones millor que els homes per a fer estudis de camp de llarga durada; creia que les dones eren més perceptives i pacients que els homes.

Tot i els primers inconvenients de la seva estada per terres africanes, Dian Fossey aconseguí en aquella ocasió veure per primera vegada els goril·les de muntanya de Virunga congolesa.  Mig coixa però tossuda com una mula, pujà muntanya amunt -més de cinc hores caminant-, endinsant-se en la tupida selva a cops de “matxet”…  I  què millor que transcriure-us literalment el que va sentir?:

“Nunca olvidaré mi primer encuentro con los gorilas: El ruido precedió a la visión y el olor antecedió al ruido en forma de una abrumadora mezcla de olor humano y tufo almizclado.  A continuación, el silencio quedó rasgado de pronto por una serie de ruidosos gritos seguidos de un rítmico rondó de golpes secos en el pecho, ejecutados por un macho de dorso plateado oculto tras lo que parecía un muro de vegetación impenetrable.”

Diana Fossey, Gorilas en la Niebla, Barcelona: Salvat, 1988, pàg. 3

La gran primatòloga Dian Fossey consagrà bona part de la seva vida a l’estudi dels goril·les de muntanya. Malauradament el seu treball es veié de cop i volta interromput perquè morí assassinada el 27 de desembre de 1985 al Parc Nacional de les Muntanyes de Virunga (Ruanda) on hi havia establert el seu campament des de feia 21 anys. 

Avui dia, si aneu a Ruanda o Uganda a veure els goril·les de muntanya, “l’olor segueix precedint al soroll o visió”.

Goril·la esquena platejada

Goril·la esquena platejada (Virunga, Congo). Fotografia de Toni Espadas.

Goril·la mascle
Goril.la de Virunga (Congo). Fotografia de Toni Espadas.
Cria de goril·la
Cria de goril·la (Uganda). Fotografia de Toni Espadas.

 

4 respuesta a “Uganda i els goril·les de muntanya”

  1. Hola!! Soc en Tim, el net de la Maite Rubio, de la classe de Roma.
    L’àvia m’ha ensentat les fotos dels goril.les d’Uganda i m’han flipat…
    Ara tinc 9 anys pero m’ha promés que quand tingui 12 anirem tots dos junts a veure goril.les a l’Africa!!
    Yupiiiiiii!!
    Tinc la millor avia del mon.😃

    1. Hola Tim! Sí, la teva àvia és una súper-àvia!! Els goril·les d’Uganda són bestials i també ho són els ximpanzés!! Per veure goril·les t’hauràs d’esperar a tenir 16 anys, però pels ximpanzés… quan vulguis!! Fa una setmana que el meu fill de 10 anys els va veure! una abraçada molt forta per a tu i una altra per a la súper-àvia!!

  2. Gràcies, Irene.
    De seguida que he pogut ho he enviat a la meva filla Lola que en aquest tema hi està molt interessada i que estic segura que li agradarà tal i com m’ha agradat a mi.
    Ja queda menys temps per tornar a tenir-te a les classes de Sant Cugat.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *