Aperitiu de formigues

Quan mires un ximpanzé, un goril·la o un orangutan… no us passa que els veieu molt i molt semblants a nosaltres? No és res estrany, puix que tenim un avantpassat comú i d’aquí que tinguem un percentatge d’ADN tan i tan idèntic (99% amb els ximpanzés; 98,6% amb els goril·les i el 97,6% amb els orangutans).

Ximpanzé Aigua

L’any 1959 l’antropòleg Leslie White afirmà en rotunditat:

“L’home (…) és l’única espècie viva que té cultura*”

(*Entenem per “cultura material” el fet de poder fer artefactes i utensilis de diversa índole).

I l’any 1960 Jane Goodall des de Gombe (Tanzània) observà com un ximpanzé salvatge (a qui posà per nom David Greybeard) agenollat al costat d’un termiter agafava una branqueta, li treia les fulles i la introduïa en una de les cavitats. Quan la va extreure, la branqueta estava plena de termites que va engolir a l’instant. Aquell ximpanzé estava fent un “aperitiu de formigues”.

Quan la llavors jove Jane Goodall comunicà la notícia al seu mentor Louis Leakey, aquest li respongué via telegrama:

Ara haurem de redefinir eina. Stop

Redefinir home. Stop

O acceptar als ximpanzés com a Humans

I a partir d’aquests descobriments, National Geographic finançà el treball de Jane Goodall per a que seguís investigant i estudiant els ximpanzés de Gombe.

Ximpanzé Uganda Kalinzu Forest
Ximpanzé de Kalinzu Forest (Uganda). Fotografia de Toni Espadas.

2 respuesta a “Aperitiu de formigues”

  1. Pel que portem anys comprovant, segurament són més humans que molts anomenats així, oi?
    Sempre tan interessants les teves entrades, Irene!

  2. Cristincilla,
    M’agrada saber que t’agraden les entrades a aquest blog i, pel que veig, facin pensar i filosofar sobre la vida i el ésser humà!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *