Viatges Culturals 2019 anul·lats

Fa cosa de quatre mesos vaig escriure una entrada al blog premonitòria. Portava per títol «Planificar la Vida» (si vols llegir l’entrada, clica al següent enllaç: Planificar la vida) on «filosofava» sobre una de les coses que més m’agraden en aquest món: viatjar.

Viajar Mundo

La qüestió és que començava dient:

Volem tenir la nostra vida planificada, tenir-ho tot sota control.Volem que totes les peces encaixin com si es tractés d’un trencaclosques. Volem viatjar però creiem que ara no és el moment perquè tenim la feina, la família, una hipoteca o lloguer per pagar… volem conèixer ètnies, descobrir racons, volem volar en globus, volem aprendre un idioma, volem fotografiar una cascada, volem veure el Nil, volem l’aventura. I és massa sovint que sento dir «que ara no és el moment; que ja es farà més endavant, quan tinguem temps«. (…)

I continuava dient:

(…) No sé vosaltres, però d’entrada jo em noto que el cos ja no em respon com solia fer-ho. Abans no sabia què eren els mals d’esquena, els genolls fluixos, necessitar dos dies per recuperar-me d’un sopar que s’allarga amb els amics o tenir els pares un xic delicats.

Com una premonició del que estava a punt de passar i per qüestions personals, sóc jo la que aquest any no puc viatjar. Per tant, i a través d’aquest escric, informo que els viatges que havia programat per aquest estiu 2019 (Egipte per carretera: d’Alexandria a Abu Simbel» i el de «La ruta dels esclaus: Benín, Togo i Ghana«) els he hagut d’anul·lar. Potser millor dir «aplaçar«, perquè tard o d’hora es reprogramaran.

Javier B., no sabes cuánto lo siento! Ya sabes que me hacía tanta ilusión como a ti este viaje e ir a la Capilla de Sejmet del Templo de Karnak juntos, pero, tal y como dice el dicho «lo bueno se hace esperar» ¿Verdad qué sí?

No deixeu de fer mai allò que desitgem; que ja sabem que no sempre podem «planificar la vida». En el meu cas, ara toca estar a casa, amb els meus. Tinc el pare en un estat molt delicat de salut i ara el que més desitjo en aquest món és estar amb ell i la meva família.

33 respuesta a “Viatges Culturals 2019 anul·lats”

  1. Irene, em sap greu llegir que estàs passant per una etapa molt trista, però ànims, encara tens molt de camí per endavant, i les patacades de la vida ens fa apreciar millor els bons moments! Ah i Egipte i Benín seguiran allà, i que ben aviat podràs anar-hi. Una forta abrazada

  2. Espero que aviat es puguin solucionar els teus problemes o, si més no, millori la situació.
    Esperaré fins l’any que ve per intentar fer algun viatge amb tu.
    Salut!

  3. Irene hace tiempo aprendí a vivir el dia a dia, planificar esta bien pero desgraciadamente las cosas no dependen únicamente de nuestra voluntad. Disfruta de tu padre cada momento. Estoy deseando que llegue el 2020 y volver a Egipto contigo mientras me voy dos meses a EEUU a disfrutar de mi hijo, su vida la montó hace diez años allí y si él es feliz yo también aunque por dentro piense cuantos momentos en estos diez años me he perdido.
    Muchos ánimos y energía positiva para ti y los tuyos. Un abrazo.

  4. Anims Irene, mes o meins tots sabem i pasem per el que dius. No es facil per un esperit lliure posar-hi frens, pero el primer es el primer. El Nil, i Egipte esperaran. El pare no saps quan, estiguis per ell. Ja farem el viatje.

  5. Estimada Irene, encara que no formava part d’aquests viatges, sento que no es poguin realitzar de moment; penso en tu i la teva família i em sembla que ser on creus que has de ser et donarà serenitat i força. Una abraçada ben forta.

  6. Hola Irene,

    Ja et vaig dir que m’agradariamolt viatjar amb tu. Quan arribo el moment, ho planifiquem. Ara hi ha altresprioritats. Cal ser flexibles, poder fer i desfer. Tot arriba, segur, si ho volem.

    Una abraçada mooolt forta,

    Maru

  7. Apreciada Irene, encara que no formava part d’aquests viatges, si que segueixo amb molt interés les tevés aportacions culturals u viatjeres, ara toca estar molt aprop del teu ambient familiar, perque aquestes vivències ens toca a tots i les hem de viure com per toca.
    Una forta abraçada.

  8. Irene, ja hem parlat de tot aixó. Fas el correcte. Ets molt valenta. Ànims i aprofita tot el que puguis per estar amb ell i seguir aprenent d’ell. Saps on trobar-me. Una forta abraçada «mongeteta»

  9. Ostres, Irene… t’entenc perfectament. En aquests moments toca estar amb els que estimes. Egipte t’esperarà el que fagi falta.

    Una abraçada ben forta.

  10. Estimada Irene! T’agraeixo tant aquell article que em va donar l’empenta necessària per fer la nostra escapada a Egipte. No t’imagines el regal tan gran que va ser per mi i crec que també per la resta, va ser màgic. I ara toca estar, cuidar i viure aquests moments amb la família. Em tens aquí…

  11. Si és ben cert que, com bé diu el refrany «el que puguis fer avui no ho deixis per demà», ja que no sabem el que ens prepara el futur.
    A tots ens sembla que tindrem temps per fer allò que desitgem, però per mes bé que un planifiqui la seva vida, hi ha moments en què has de fer front a situacions inesperades. Cuida molt al teu pare i estigues amb la famlia. Molts ànims.

  12. Lo siento mucho Irene, pero ahora lo mejor es aprovechar todos los momentos con tu padre, Egipto esperará todo el tiempo que haga falta. Mucho ánimo y mucha fuerza. Un beso muy grande 😙 😙

  13. Lo siento mucho Irene, pero ahora lo mejor es aprovechar todos los momentos con tu padre, Egipto esperará todo el tiempo que haga falta. Mucho ánimo y mucha fuerza. Un beso muy grande 😙 😙

  14. Hola maca
    Ja hem parlat d’això i has de fer el que et dicta el cor, el que fas ara et servirà de tranquil·litat i serenitat després, de saber que has fet tot el que has pogut per ell i la família.
      La vida ens depara aquests moments que ningú voldría i que són inevitables.
    Molta força i una abraçada molt i molt forta

  15. Irene, si que em sap greu que hagis d’aplaçar viatges per malaltia del teu pare, persona que jo aprecio i que també he escoltat varies vegades donant xarrades d’historia.
    Anims!!

  16. Irene C, esa visita que seguro que haremos juntos será un grandísimo momento. Únicamente queda aplazada. Pero ahora te toca ser muy fuerte. Un abrazo muy muy grande.

    1. Animo! Esperemos se recupere pronto ….hay momentos en los que tienes que estar ,los viajes ahí estarán . Mucha fuerza

  17. Irene, estàs fent el correcte, el teu pare no pot esperar… els viatges els farem quan poguem i els llocs i les seves gents ens rebran amb el braços Oberts.
    Ara toca ser forta i estar amb els teus.
    Molts ànims

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *