El déu Thot i de com ens va regalar 5 dies per a l’any

Segons la tradició, i tal i com explica un mite egipci, el déu Re, Senyor de totes les divinitats, regnava sobre tot Egipte. Thot, un déu molt savi, va profetitzar que un dels fills de Nut, la deessa del cel, algun dia seria faraó d’Egipte i es quedaria amb el tron de Re. Quan Re se’n va assabentar es va enfurismar de mala manera i cridà ben fort:

  • – Com s’atreveix Thot a dir quelcom de semblant! No em destronarà mai cap fill de Nut!

I dit això, el déu Re llençà la següent maledicció:

  • – Cap fill ni filla de Nut naixerà durant cap dia ni cap nit, de cap any.

La deessa Nut es quedà molt trista en sentir el seu destí, ja que desitjava tenir un fill o una filla; era la il·lusió de la seva vida i Re li negava la maternitat. Thot, al veure la Nut plorar, va decidir ajudar-la.

  • – No puc trencar la maledicció de Re, però crec que puc evitar-la. Vaig a intentar-ho. Espera aquí- li demanà.

Thot, que era el més savi de totes les divinitats, sabia que Khonsu, el déu de la lluna, era jugador i que li agradava apostar en el joc, de manera que el desafià a una partida de senet (un joc de tauler de l’antic Egipte).

joc senet antic Egipte
Joc del senet, de la tomba de Tutankhamon

Khonsu no podia resistir-se i cedí al desafiament, no sense dir-li abans:

  • – Oh, Thot! Seràs el déu més savi de tots, però jo sóc el millor jugador del senet! No perdo mai cap partida! Juguem! T’aposto una hora de la meva llum a que et guanyo des de la primera partida.

Però Khonsu va perdre totes les partides de senet i Thot aconseguí la llum equivalent a cinc dies.  Col·locà llavors els cinc dies a l’inici de l’any. En aquella època, l’any es dividia en 12 mesos de 30 dies cada un, el que sumava un total de 360 dies. Thot es posà dempeus, donà les gràcies a Khonsu i marxà amb la llum dels cinc dies.

Nut se sentí molt feliç quan Thot li explicà el que havia succeït. Com que els cinc dies no pertanyien a cap any, les seves criatures podrien néixer durant aquests dies sense trencar la maledicció llençada per Re.

El primer dia, Nut donà a llum a Osiris; el segon dia a Horus, el tercer a Set, el quart a Isis i el cinquè dia a Neftis. Osiris es convertirà en el successor de Re, esdevenint faraó d’Egipte, però aquesta és una història que serà explicada en una altra ocasió.

I pel que fa a Khonsu, el déu de la lluna, quedà tan debilitat després de les partides de senet jugades contra Thot, que ja no va poder tornar a brillar mai més com ho havia fet abans. Encara avui, la lluna només brilla tota sencera molt pocs dies del mes, i ha de passar la resta del temps recobrant les forces.

the moon

51 respuestas a «El déu Thot i de com ens va regalar 5 dies per a l’any»

  1. Doncs sí, és una historia preciosa, i encara més en aquests dies tan complicats. Moltes gràcies, Irene. Una abraçada.

  2. Bon dia a tothom! Mil gràcies per poder començar el dia amb aquests mites tan fantàstics, Irene.
    És bo saber raonadament i científicament el perquè de tot plegat, però és màgic i deliciós conèixer els mites que ens ho expliquen.
    Gràcies, estimada profe.
    Cuidem-nos tots.

    1. Oh Carme, què bé que ho has dit: saber màgic i deliciós conèixer els mites que expliquen, el que pels egipcis era inexplicable. Una abraçada molt forta!

    1. Lo sabía… sabía que tu mente científica te diría eso. Tienes razón: Horus es hijo de Isis. Y de repente… pam! un mito que dice que es hijo de Nut. Y si sigues leyendo…. otra vez pam! en otro dice que es hijo de Hathor. Entonces… ¿de quién narices es hijo? Lo que ocurre es algo muy sencillo: El antiguo Egipto, como todas las civilizaciones de la Antiguedad, era una sociedad de «discurso mítico-religioso». Nuestra civilización moderna es, en cambio, una sociedad de «discurso lógico-científico». Fueron los primeros filósofos griegos del siglo V aC quienes cambiaron de un modo de hacer «mítico» a un modo de hacer «filosófico» y «racional». Hay que tener bien en cuenta esta diferencia. Hasta hace pocas décadas era frecuente leer en los libros sobre religión del antiguo Egipto que las creencias egipcias eran un cúmulo de contradicciones y que el panteón era un caos lleno de figuras absurdas. Hoy sabemos que ninguna civilización puede vivir con una cosmovisión basada en elc aos y en la contradicción. De manera que, si en los Mitos egipcios nos dicen que Horus puede ser hijo de Isis, Nut o Hathor, están diciendo que Horus es un dios hijo de una diosa (da igual cuál de ellas). En cambio, nosotros, -y sobretodo gente cuadriculada como tu… esto de «cuadriculado» lo digo de buen rollo, ya que eres informático- sólo te vale una madre (tu «racionamiento» y entender de las cosas de tu mundo dice que «madre solo hay una»). Si?
      Esta filosofada se merece una tertúlia de toda una tarde tomando un café. Para después del confinamiento… ¿quién se apunta?

      1. Ohhhh. Me encanta. Dejo mi visión cuadriculada, filosófica y racional y paso a la mítica. Soy un nuevo hombre pre siglo V aC
        😁😁🤖❌

        Gracias por la aclaración Irene

        1. Hahahahahahahah! Maria Eloi, tu ja estaves apuntada perquè t’apuntes sempre a tot. Fantàstic! Jajajajajajaja

        1. Genial! Compte que aviat voldré fer un experiment de «classe virtual» i demanaré voluntaris i voluntàries!

  3. Un altre magnífic mite egipci.
    Thot a part de ser un déu molt savi és un gran estratega al guanyar-li aquests cinc dies a Khonsu i burlant la maledicció de Re i permetent així que Nut pogués complir el seu desig.
    Moltes gràcies .

  4. Irene, ets extraordinària explicant històries, mites, fàbules. Però és que encara ho ets molt més quant ens dones respostes a les nostres preguntes i dubtes, tal com has fet a en Javier B. M’encanta!!
    Endevant, a seguir explicant històries inexplicables.
    Gràcies, profe. Un petonàs

    1. Mercè, merci a tu per les paraules. Seguirem explicant lo inexplicable a través dels Mites egipcis. Les qüestions científiques les deixo pels homes i dones de raó.

  5. Gràcies Irene, sobre tot per alimentar el coneixement i intentar entendre la questió posada per Javier B.

    1. Crec que Thot està lliurant la batalla. Esteu ben tranquils i tranquil·les, Ell vetlla per nosaltres i segur que està jugant al senet amb Mr.Covid19.

    1. Adela, m’alegra saber que t’han agradat els Mites. Ja en penjaré més que el món religiós egipci és fascinant. Una abraçada.

  6. Moltes gràcies pels teus escrits, m’alegren el dia i els espero.
    Degut a la situació actual no et podré saludar al Tàrraco Viva , llàstima esta suspés.
    Esperarem temps millor.

  7. Quina manera més maca d’explicar el calendari !!!
    Els dotze mesos de 30 dies, els cinc que falten per completar l’any, els cicles de la lluna…
    I no tenen un mite per explicar els anys de 366 dies??? Segur que els antics egipcis ja s’havien adonat que no els hi acabava de quadrar

    1. Hahahaha que bona ets, Conxi! Suposo que Thot va guanyar a Khonsu la llum de cinc dies i un quart… oi?

  8. «Chapeau» pel mite de Thot i per l’explicació tan didáctica del que és racional i del que és màgic. A veure si resultarà més útil aquest segón ! Gràcies Irene !

    1. Doncs Anna, hi estic d’acord. És important entendre la diferència del «discurs mític» versus el «discurs lògic» o no podrem comprendre els antics egipcis, oi?

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *