Dones eritrees amb mocadors de colors al cap

La majoria de les dones eritrees es cobreixen el cap, ja siguin cristianes o musulmanes. I se’l cobreixen amb mocadors blancs i de colors.

Eritrea Rift Valley Expeditions
Fotografia de Toni Espadas

Des de ben petita, la mare sempre m’ha dit que «allí donde fueres haz lo que vieres«. Dita sàbia i és per això que a fora d’Asmara, on clarament les dones són més modernes, m’he cobert el cap per passejar-me pels mercats, pels pobles i les viles eritrees… i val a dir que també m’ha servit per protegir-me dels rajos del sol. I… sabeu què? que quan em cobreixo el cap és infal·lible: les dones se m’apropem i es crea sempre una complicitat.

Una dona cristiana amb el cap cobert amb un mocador de lli de color blanc em mostra la creu cristiana tatuada al seu front i, després d’intercanviar somriures i encaixades dolces de mans, em mostra també el seu penjoll amb un crucifix d’or. I, sense pensar-s’ho, m’agafa la caputxa de la meva jaqueta paravent i em cobreix el cap. 

dona eritrea i irene cordón
Somriures còmplices amb dona tigray a Eritrea (Fotografia de Toni Espadas)

Aquesta dona era tan entrenyable que li pregunto (tot sempre amb senyals mímics) què carai fa allà asseguda a la vora de la carretera. I em respon: «Keren«. Probablement està esperant l’autobús que la portarà cap a la localitat de Keren, al nord-oest d’Asmara. I precisament és a Keren cap a on ens dirigim nosaltres i sense pensar-ho dues vegades, agafem la dona i la seva amiga i les pugem dalt del nostre minibús. Què contentes es van posar!!

Els mercats locals africans són plens de colors; I els d’Eritrea no són pas diferents. Els nois i les noies es reuniexen als bars per prendre un refresc i vés tu a saber de quins temes parlen. En un d’aquests bars em vaig trobar una noia que em va mirar una bona estona de fit a fit, com si no hagués vist mai abans una dona estrangera. Em vaig posar nerviosa que em mirés tan fixament fins que va treure el seu mòbil i em va començar a fer fotografies. Vaig anar llavors cap a ella i em va fer un gest per a que segués al seu costat. I aquí és no va començar la sessió fotogràfica de selfies i «postureos» amb els seus amics i les seves amigues.

Noia eritrea amb irene cordón

 

Npoia eritrea amb mocador

Em va dir el seu nom però m’avergoneixo i molt de reconèixer que no el puc recordar. La noia semblava tímida. Després d’una estona, em vaig posar d’empeus i vaig dir adéu perquè el meu trajecte havia de continuar. Llavors, la noia tímida va agafar-me de la mà, em va demanar que ens poséssim d’esquena al carrer, es va treure la tela de colors que li cobria el cap i el cos, i em va mostrar un pentinat elaborat de trenes i extensions amb un conjunt de jersei i faldilla arrapats que li mostraven i marcava una silueta fina i molt femenina. I aquí va venir la segona sessió de fotografies. La noia tímida es va destapar.

destape sense mocador al capsegona sessió de fotos

Llàstima que no em pogués quedar més estona amb aquestes dones. M’hauria agradar conèixer una mica les seves històries. Ja tinc excusa per tornar a Eritrea i cercar les dones amb mocadors de colors al cap.

 

12 respuestas a «Dones eritrees amb mocadors de colors al cap»

  1. Les experiències que es viuen quan es viatja són fantàstiques. Sorpren els colors tan vius de les vestimentes. Gràcies per compartir-ho.

  2. Quina experiència més bonica i quines noies més guapes (les tres)! Fan entrar ganes d’anar a Eritrea, a la banya.
    Per cert, volia comentar-te una cosa.; no vaig poder anar a la presentació dels viatges que vau fer el novembre passat a la Nau Bostik, però n’hi havia un que em va cridar molt l’atenció per l’atractiu que era. És el del recorregut del Nil Blau des del llac Tana, passant per tres països. Vaig escriure a Rift Valley però em van dir que estava una mica verd…
    Hi ha cap novetat? És molt interessant.

  3. Quin viatge tan interessant i entranyable !! Venen ganes d’anar-hi !
    Jo estic tornant de veura i viura l’epifania a Lalibela . Ha estat una experiència increïble ! Tant en el recolliment dins les esglèsies a primera hora del matí com participant en les cel.lebracions massives!

    1. Aix Paquita! Dimecres vaig anar al Centre Borja per parlar de la Mary Kingsley i amb la «Glòria» ben poca gent va venir a classe… i, per pena meva, la Mercè i tu no hi éreu tampoc. Però ens veiem aquest dimecres! 🙂

  4. A més de viure una nova experiència conjunta amb aquestes dones eritrees, que no han tingut una vida fàcil, les seves cares no reflecteixen infelicitat, tot al contrari, cosa que et fa reflexionar que potser moltes vegades nosaltres fem passar massa sovint, lo material per davant de la nostra felicitat.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *