En Mehari i els pals de regalèssia

Tinc una nova per explicar del Mehari, l’amic etíop confinat a casa (clica aquí per si saber de què us parlo). És que és la pera!

Abans però, us he de confessar que una de les meves debilitats és la regalèssia, en totes i cadascuna de les seves variants: arrels de regalèssia per mastegar, làmines de fusta de regalèssia per infusions o -i bé que ho sap la Maria Eloi-, les llaminadures de pega dolça. M’agraden moltíssim.

mastegar arrels de regalèssia
Arrels de regalèssia

Per casa i, sovint, mastego una arrel de regalèssia. Com quan érem criatures i anàvem a la «botiga de xuxes» i ens en compràvem! Jo sempre buscava la més gruixuda. I ara segueixo fent el mateix malgrat que les venen en packs de 10 en 10 i embassades en bosses de plàstic. Enyoro molt els pots de vidre que les confianven…

xuxes de regaliz
Llaminadures de pega dolça

Ahir estava davant l’ordinador i mentre teclejava probablement un post per al blog, en Mehari em va veure que tenia a la boca l’arrel de regalèssia i em va preguntar si «m’estava raspallant les dents«. Bona gent, a Etiòpia, com a molts altres indrets del món, els raspalls de dent són precisaments pals un xic espellifats per un dels extrems, que s’anomenen Souak Sticks (si vols veure’n una fotografia i llegir informació sobre les propietats antibacterianes i anticarietals dels «Souak sticks, el raspall de dents africà«, clica aquí).

Li vaig explicar que allò era una regalèssia. Vaig haver de buscar la paraula «regalèssia» al diccionari català/anglès perquè no sabia com es traduïa. I com que en Mehari tampoc sabia què era, vam haver de buscar al «traductor de google» la traducció en amhàric, la llengua etíop i tampoc va entendre el què li deia. Total, que al final li vaig donar una arrel i ell la va començar a utilitzar com un raspall de dents fins que de cop i volta… voilà!! Va començar a notar el gust tan peculiar que té la regalèssia i va dir «It tastes so good. I love it!«. I s’ha quedat amb tota la meva bossa d’arrels de regalèssia.

I, sabeu què? que ara no se’l treu de la boca casi ni per dormir. 

llaminadures de pega dolça i regalèssia
Mehari mastegant arrel de regalèssia
mehari etíop confinat a sabadell
Amb en Mehari, l’alegria del confinament

16 respuestas a «En Mehari i els pals de regalèssia»

  1. Jajaja, molt divertides les anècdotes. Al Mehari, sinó m’equivoco el vaig conèixer al viatge de runnersforethiopia, fa un temps. Déu ni do, quins records m’ha portat.

    1. Sí, Cristina!! Tu l’has conegut! Mehari és un gran professional i al mateix temps és «bondat absoluta» i té una innocènci que encisa.
      Esteu tots bé? Una abraçada.

    1. Confinats però guapíssims. Jajajajaja. Gràcies Pepa!! Mehari tornarà l’any vinent, ja que aquest no ha pogut sortir de Sabadell i no ha visitat pràcticament res. Ja quedarem per fer el sopar que havíem de fer amb el grup d’Eritrea. Si cal, anirem tots a Madrid 🙂

  2. Cada estiu al poble de la meva mare, una de les coses que sempre feiem només arribar, era anar al poble del costat a «pispar» les arrels de regalècia dels seus camps, quins records!!

  3. Una cosa més que ens uneix: la meva falera per la regalèssia, de petita mastegava els pals, que,
    com expliques tan bé, sortien d’un pot de vidre de boca ampla, però ara compro en les botigues de chuches les barres de Zara embolicades en plàstic, o les diferents caixes i caixetes de diferents marques, a ser possible sense sucre i de marques franceses (un afegit de glamour).
    On no soc d’acord amb tu es en la pega dolça, massa dolça i gomossa…
    I, ja saps que taca les dents… alguna cosa de dolenta hauria de tenir..

    1. Maria! De debò que també ets gran fan de la regalèssia? i una entesa i tot! els pots de vidre de boca ampla… sortint de l’escola, i amb el duro de cinc pessetes que em donava la mare, m’escapolia cap a la «tenda de xuxes» i obria el flascó de la regàlessia que la Sra. Matilde em deixava obrir… quins records.
      La llaminadura de pegadolça a mi m’agrada moltíssim (no tant com l’arrel) però només en menjo quan vaig de viatge. Saps què faig? en compro a granel i quan faig trajectes en autocar és un moment deliciós per compartir-la. No només m’uneix amb els companys i companyes de viatge, sinó que a més aportem al cos una petita dosis de sucre per afrontar les caminades que sovint faig fer sota un sol de justícia… 😉 La Maria Eloi, una seguidora del blog, en va comprar en el darrer viatge que vaig fer (vaig tornar just fa una setmana de Jordània) va comprar ella la pegadolça i em vaig emocionar i tot! Em va dir «té, menja’n que sé que t’agraden». 🙂 Visca la regalèssia (les vares de Zara també les compro) i els moments de plaer i pau que ens dóna. Una abraçada molt forta, Maria. I merci per compartir amb nosaltres la teva «debilitat» que si pot ser, francesa millor. 😉

  4. Ratifico el seu ús com a raspall de dents! En territori maasai és una imatge que es repeteix a diari. Merci per traslladarme virtualment a allà. Anys de records, vivències i experiències. Quan acabem aquest desconfinament, un festival de regalèssies et muntaré, jajaja. A mi només m’agraden les de ‘pal verdes’. Mastegar-les fins a fer ‘escombreta’. Paraula que tindràs un tarru guapu per celebrar que tornem a la desitjada quotidianitat, reina de Saba

    1. Exacte, Vicky! Per això l’amic Mehari li ha estranyat tant que li digués que en fem un altre us (jajaja). Una abraçada, bonica!

  5. A mi també m’agrada i tinc alguna infusió que en porta. Vigileu si teniu la pressió arterial alta perquè la. Però una mica no fa mal i per a qui li agrada és un petit plaer. Una abraçada!

    1. Hahaha, sí!! ¡li portarem un sac! i li portarem llaminadures de pega dolça que segur que també li agradaran!

  6. Jo, que dec ser el més gran o un dels més grans dels teus alumnes, recordo que allà pel 1945 a Sant Vicenç dels Horts on vivia, quan anaven al cine comprava unes barretes de pegadolça, primes, d’uns 7 cms que devien valdre uns 20 cts. i si podia, unes una mica més gruixudes d’uns 10 cms més grossetes i una mica més cares. I les feia durar tota la tarda. Records!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *